Sí, sí… xocolata i cervesa Guinness!!
És la versió cupcake del pastís Guinness, que ja molta gent coneix. Aquest pastís, fet amb cervesa negra, un cop acabat sembla ben bé una cervesa negra. El bescuit és consistent, amb un intens gust a trufa. I per damunt la crema blanca, que sembla l’escuma de la cervesa, i que li dóna el toc perfecte.
La recomanació és deixar-lo reposar. D’un dia per l’altre està encara més bo! I evidentment, s’ha de guardar a la nevera per la crema de nata.
Una calçotada en forma de pizza. De fet, aquí el que li quedaria bé són uns trossos de botifarra esparracada, però per si no us n’heu adonat, últimament menjo poca carn, i porc encara menys… Fins que venen els meus pares a veure’m i em porten pernil, clar… A la nit ja no en quedava!
Si us agrada la botifarra (a qui no?!) us aconsellaria que si en teniu, en poseu a la pizza.
Tot i que últimament fa fresqueta i venen més de gust sopes i purés calentons, avui porto aquesta amanida amb productes d’hivern.
La veritat és que volia fer xató, però no tenia bacallà i vaig haver de canviar de plans. Aquest és el resultat.
Les llenties vermelles estan desproveïdes de pell i això les fa més digestives, però també fa que al bullir-les quedin molt desfetes, per això són ideals per purés, cremes… o hamburgueses.
D’hamburgueses vegetals ja en vaig fer un cop (hamburgueses vegetarianes) i van agradar-me molt.
Aquestes no han quedat enrera. Al contrari! No sé si és que ja no recordo les altres, el curry, el gust suau de les llenties vermelles o la gana que tenia, però estaven molt bones.
Si les congeleu, poseu una mica de paper de forn entre hamburguesa i hamburguesa, i abans de coure-les enfarinar-les.
La recepta de magdalenes del Xavier Barriga és increïble. Li pots anar introduint els canvis que vulguis que sempre són espectacularment delicioses. (Magdalenes per esmorzar com una reina, magdalenes de nabius vermells)
Aquest cop tenia força dubtes, perquè els canvis eren més que importants. Gairebé canviava la recepta sencera.
La farina blanca per farina integral d’espelta, el sucre blanc per sucre “mascobado”, he tret la mel, i he canviat la llet normal per llet d’arròs.
Qui diria que porten ingredients tan “estranys”… em van agradar tant que en vaig fer ahir i aquest cap de setmana repeteixo per congelar-les per esmorzar!
Us les recomano, sigui en la versió que sigui. Jo sempre les havia fet amb farina blanca i sucre normal, però crec que així em van agradar més.
Si no fa gaire introduíem la quinoa a la dieta habitual, ara li toca al mill, un altre cereal.
Crec que d’ara endavant l’utilitzaré per moltes coses, però he trobat un munt de receptes que vull investigar. Tantes receptes que ahir vaig atabalar-me i vaig acabar fent el plat amb el què tenia a la nevera, i sabeu què? Us el recomano!
El mill és molt fàcil de trobar a qualsevol botiga de productes naturals, que cada cop n’hi ha més, i també és molt fàcil de cuinar. Només cal canviar per un dia l’arròs, que tant sovint mengem, per un altre cereal. I anar variant…
Aquí tenim un nou episodi de “culo veo, culo quiero” !!! i ja en van uns quants…
Avui presentem el bròquil Romanesco! I és que he anat a comprar amb una companya de feina i ella ha agafat un bròquil. I ara tan mono… que jo no anava a ser menys clar…
Val a dir que no m’agrada el bròquil. O que no recordo ni l’últim cop que havia menjat bròquil perquè ja tenia clar que no m’agradava, però com he dit… era tan mono… i tan matemàtic… El romanesco es ramifica de forma fractal, i és curiosíssim!
I és que, clarament, la natura ens parla en llenguatge matemàtic.
Finalment he de dir que no, no m’agrada el bròquil, però hi ha coses pitjors… Ho seguirem intentant!
Bon any nou 2014!!
El 8 de gener de l’any passat naixia el blog, com a propòsit d’any nou. Ara ja ha passat un any i 87 receptes.
I com que ha passat ja aquest any de propòsit, el blog havia d’arribar al seu final. L’últim parell de mesos ja en tenia ganes, perquè no tenia massa temps i se’m feia una mica feixuc anar mantenint les publicacions periòdiques. Alhora, cada cop veia que entrava més gent a mirar el blog i la pressió psicològica imaginària també augmentava! hahahahahahahahaha!!!!I per fi ha passat l’any! Però ara em fa pena…
Així que de moment he decidit no tancar-lo i publicar quan pugui o em vingui de gust. Sense pressió. Si la cosa va endavant, aquí seguirem. Si finalment veig que no rutlla, doncs haurà estat un plaer compartir algunes de les receptes que fem a casa, i amb això n’hi haurà prou. Tancarem la paradeta i a seguir amb propòsits nous.
De moment, una recepta apte per a vegetarians i per a no-vegetarians.
Cuina Amor i Ciència 