Arròs semi integral amb shiitake i xips de moniato

Com han anat a aquestes vacances? Ets del meravellós club del…” quan passi l’estiu començo a menjar millor?” Aquest plat et pot ajudar!

L’arròs integral aporta molts més nutrients i més fibra que l’arròs blanc, però costa molt més de cuinar i això fa que a molta gent li costi introduir-lo de manera habitual a la dieta.

Podem arribar a un equilibri amb l’arròs semi integral. Manté més fibra i nutrients que no pas l’arròs blanc, i el mètode de cocció és força similar. Només calen uns minutets més.

Crema de carabassa i moniato

Per fer aquesta crema utilitzem verdures dolces, i per això no cal afegir-hi sal.

És molt saborosa, però dolça.

Com sempre que proposa cremes, les quantitats són aproximades, ja que dependrà una mica de la mida de les verdures, però no patiu que us quedarà bona igualment!

Muffins de moniato (sense llet) amb xocolata

Tot i que oficialment ja fa alguns dies que vam entrar en aquesta estació, excepte per les boires i la fresqueta de primera hora, encara no me n’he adonat gaire.

Però a poc a poc els dies es van fent més curts, els fruits de tardor irrompen al mercat i quan compro moniatos ja no hi ha dubte: ara sí que som a la tardor!

Aquesta recepta és la mateixa que el bescuit de moniato, però amb agluna petita modificació. Igual que aquella, queden ben esponjosos!!

Bescuit de moniato

Teniu moniatos a casa? Doncs no perdeu més temps! Correu a engegar el forn i poseu-vos a preparar aquest deliciós bescuit de tardor!

He de dir que no m’agraden els moniatos, però l’altre dia vaig comprar castanyes i no sé perquè vaig pensar que mai havia fet un bescuit de moniato, i podria ser interessant. M’agraden tant els de carabassa i pastanaga, que jo que sé… vaig pensar que el moniato també era taronja i podia sortir alguna cosa bona.

Després de buscar algunes receptes i fer una mica de barreja d’unes i d’altres, i que vaig provar és la que us escric a continuació.

El bescuit em va encantar. Sol està bo. Amb el recobriment de xocolata brutal.

El que més em va sorprendre, és que quan preparava la massa vaig pensar que seria un desastre per dos motius: la massa quedava molt compacta, i inclús un cop al forn, heu de repartir la massa bé en el motlle perquè no és com altres, que després s’adapta a la forma del motlle. I el que em va tirar més enrera era l’olor…No sé… vaig pensar que allò tindria molt de gust a moniato i que ja veuríem. Però no, un cop cuit, queda esponjós i humit, i té un sabor deliciós.

Us recomano que el feu. Jo hi tornaré ben aviat!