Pollastre a la cassola amb romaní

Les olors i els sabors tenen un gran poder per retornar-nos records i transportar-nos a llocs i moments concrets. De vegades quan menys t’ho esperes.

Hi ha un lloc màgic. Secret, secret. Un trosset de paradís a prop de casa. Hi dona el sol, té magnífiques vistes i està envoltat de romaní. El primer cop que hi vaig estar va ser un dia que el romaní feia molta olor. O jo me’n vaig adonar més…

I ara, tancada a casa, l’olor de romaní em fa viatjar directament a aquest raconet, on estar tranquil·la, ser feliç i pensar que, de vegades, la vida és bona. Molt bona.

I m’hi enyoro tant, ara mateix, que avui he volgut omplir-me de romaní, de la seva olor, del seu sabor…

I per una estona hi he pogut tornar. Cuinant el pollastre l’olor a romaní ha impregnat l’aire de la cuina i del pis sencer, i menjant-lo… ai! aquell sabor inundant la boca, el nas… Quina meravella… Quantes sensacions i records sense sortir de casa…

Ingredients:

pernilets de pollastre i pit de pollastre
1 cabeça d’alls
4 cebes grosses
100-150 mL de vi blanc (decent, eh!)
branquetes de romaní
Oli d’oliva verge extra
Sal
Brou de pollastre

Procediment:

Salar el pollastre. Cobrir el cul de la cassola amb oli i fregir el pollastre a trossos no gaire grans. Que quedi daurat per tots cantons però sense coure’s del tot.
Treure i reservar el pollastre.
Pelar els alls.
Tallar les cebes a trossos no gaire grans.
Sofregir la ceba i la cabeça d’alls. Afegir una mica més de sal.
Quan la ceba ja sigui rossa, tornar a afegir el pollastre. Afegir el vi i el romaní Cobrir-ho tot amb brou de pollastre i rectificar de sal.
Deixar fent xup-xup a foc molt lent.
Apagar el foc quan el pollastre quedi al punt que us agradi. Ha de quedar poc líquid però vigilar no quedi ressec o es cremi.