Pollastre a la cassola amb romaní

Les olors i els sabors tenen un gran poder per retornar-nos records i transportar-nos a llocs i moments concrets. De vegades quan menys t’ho esperes.

Hi ha un lloc màgic. Secret, secret. Un trosset de paradís a prop de casa. Hi dona el sol, té magnífiques vistes i està envoltat de romaní. El primer cop que hi vaig estar va ser un dia que el romaní feia molta olor. O jo me’n vaig adonar més…

I ara, tancada a casa, l’olor de romaní em fa viatjar directament a aquest raconet, on estar tranquil·la, ser feliç i pensar que, de vegades, la vida és bona. Molt bona.

I m’hi enyoro tant, ara mateix, que avui he volgut omplir-me de romaní, de la seva olor, del seu sabor…

I per una estona hi he pogut tornar. Cuinant el pollastre l’olor a romaní ha impregnat l’aire de la cuina i del pis sencer, i menjant-lo… ai! aquell sabor inundant la boca, el nas… Quina meravella… Quantes sensacions i records sense sortir de casa…

Llom en salsa de xampinyons

Aquesta recepta és una mica “a ojo de buen cubero”, si modifiqueu les quantitats, us quedarà bo igual. Aquestes mesures eren per 2-3 persones. Si sou més o mengeu molt potser us queda una mica curta la salsa. Afegiu una mica més de tot.

La salsa es fa en un moment i estava boníssima. D’aquelles de sucar-hi pa sense parar.

La clau és el vi blanc. Si podeu feu-ne servir un decent perquè els aromes que deixa queden molt potenciats.

En aquest cas, teníem obert un vi blanc de la Terra Alta, CLOT d’encís. I vaig pensar que era adequat perquè una mica en un clot sí que hi estem, però anant amunt eh!

Així com l’altre dia estava en hores baixes, avui en canvi estic molt bé. Quasi que si m’oblidava de tot, em semblaven vacances… Dia relaxat, en família, gaudint d’un bon sol a la terrassa, un vermut, que avui és diumenge i s’ha de notar… i a la tarda cine! A casa, però amb crispetes i tot!

Pollastre macerat amb mostassa i mel

Vindran dies bons i dies dolents. Alts i baixos. I de vegades en un mateix dia passarem del cel a l’infern. O al revés. O del dret i del revés…

De moment ho porto força bé. Entre la nena, que em deixa poquíssim temps per mi, i les coses que vull fer, quasi que no m’ho atrapo…

Les poques estones que tinc quasi que les omplo escrivint. Escric molt. En un diari que estic fent, whatsapps a família, amics i amigues, vull aprofitar per publicar coses aquí al blog, i també escric correus llargs a qui trobo a faltar i què té molta paciència per llegir-los.

Per la gent que ens agrada escriure, fer-ho és terapèutic. En qualsevol situació. I segurament, en aquesta en què el confinament ens obliga a recloure’ns, encara més.

Confinament… crec que encara no ho hem pogut ni assimilar…

I com ja he dit, al final, de tantes coses que vull fer que no m’ho atrapo. I encara que ara cuinaré més no cada dia tindré temps (ni ganes…) per plats elaborats, com avui…

Avui un pit de pollastre, que a la vista pot semblar com qualsevol altre però que al paladar no ho és.

Pollastre amb ametlles estil xinès

Si mai heu anat a un restaurant xinès, el més probable és que hagueu menjat arròs o tallarines tres delícies, el “cerdo agridulce” i el “pollo con almendras”.

El pollastre amb ametlles m’agrada molt, i aquesta és la meva versió casolana.

Pollastre a la cassola

Un pollastre fàcil però ben bo. Això sí, d’aquells plats que s’han de fer amb paciència perquè volen xup-xup al foc!

Ingredients:

• 1 pollastre i mig
• 1 cabeça d’alls
• 4 cebes grosses
• Un grapat d’ametlles torrades
• 1 tassa de cafè de moscatell
• 1 ramet de farigola
• 1 fulla de llaurer
• Oli d’oliva verge extra
• Pebre i sal
• 2 cullerades de pols de ceps (opcional)
• Brou de pollastre

Procediment:

1. Salpebrar el pollastre. Cobrir el cul de la cassola amb oli i fregir el pollastre a trossos no gaire grans. Que quedi daurat per tots cantons però sense coure’s del tot.
2. Treure i reservar el pollastre.
3. Tallar la cabeça d’alls per la meitat.
4. Tallar les cebes a trossos no gaire grans.
5. Sofregir la ceba i la cabeça d’alls. Afegir una mica més de sal.
6. Quan la ceba ja sigui rossa, tornar a afegir el pollastre. Afegir el moscatell, la farigola i el llaurer, i la pols de ceps. Cobrir-ho tot amb brou de pollastre i rectificar de sal.
7. Deixar fent xup-xup a foc molt lent. Quan el líquid s’hagi reduït una mica, afegir les ametlles torrades a trossos petits.
8. Apagar el foc quan el pollastre quedi al punt que us agradi. Ha de quedar poc líquid però vigilar no quedi ressec o es cremi.

Pollastre rostit amb prunes i pinyons

Hola!!! He tornat!!! Ara ja fa molt que no escrivia res, però la veritat és que ni tan sols tenia receptes pendents. És a dir, fa molt que no cuino res nou. De fet no cuino gaire, i a més a més… em vaig casar i he estat de viatge!!

Però ara que ja torno a la rutina engeguem de nou! I sí… teniu raó… aquest no seria un plat ben bé d’estiu… ni d'”operación biquini” (no passa ni per “operación bañador estampado”).
Però mira, em venia de gust. És molt molt senzill. Això sí, allò de cuinar amb amor, aquí se n’ha de posar molt. Amor i paciència. Jo vaig trigar unes 2 hores i mitja en total. Per mi és la gràcia, que vagi confitant a foc lent.

De vegades hi faig una mica de picada. De vegades hi poso un raig de conyac o de vi. De vegades i poso all. Però la veritat que crec que com més m’agrada és així, amb els ingredients bàsics.  I mireu quin color ha agafat l’oli!! Una passada! I a sucar-hi pa!!

Recull d’idees pels àpats festius

Ja tenim les festes aquí!!

Segurament, la majoria ja sabeu quin menú fareu aquests dies, en cas que hagueu de rebre família o amics a casa.

Però per si de cas, he fet un petit recull d’algunes receptes fàcils i ràpides que us poden donar alguna idea o ajudar a completar el menú.

Calamars farcits de botifarra i camagrocs

Estic cansada i poc inspirada, però no podia esperar més a suggerir-vos una opció per donar sortida a la quantitat immensa de camagrocs que podem collir aquests dies.

Recordeu que podeu assecar els camagrocs i guardar-los per tenir-ne tot l’any!!

 

Hamburguesa de pollastre amb ceba caramel·litzada

El curs d’hamburgueses ja ha engegat, i aquesta serà la proposta per la segona sessió.

Avui he estat fent pràctiques i els voluntaris per fer el tast han donat el seu “ok”, així que ho tirem endavant!!

 

A veure que us sembla a vosaltres…

I ja posats, també he fet ceba caramel·litzada. Però aquest cop hi he afegit poma i ha quedat genial!

Truita de botifarra d’ou i camagrocs

Ahir va ser dijous gras o dijous llarder.

Aquest any m’ha agafat una mica a contrapeu, i just ahir anava a comprar llardons per fer una coca de llardons com l’any passat, però vaig fer tard i només en tenien un grapat. De botifarra d’ou sí que n’hi havia! Així que per fer més festa, aquest any en comptes de menjar-la amb pa amb tomàquet, la vaig transformar en una truita amb ceba i camagrocs. Mmmmmm!!! La ceba li donava el puntet fantàstic…!