Aperitius amb salmó fumat

Aquesta setmana ja m’he trobat tres cops escoltant una conversa curiosa…

I és que hi ha gent que mentre compra, comença a queixar-se al dependent/a que ja se li acaben les vacances. I tot és un drama… que si se li han fet tan curtes, que si quina mandra, que si només queden dos/tres dies, que si tornar a matinar i/o sortir tard…
  I jo no puc evitar mirar-me la cara de la persona que escolta educadament, sense dir el que em donen ganes a mi de cridar: que no veus que encara et queden alguns dies de vacances i t’estàs queixant a algú que ja està treballant??? Però ja se sap que quan se’ns acaben les vacances… perdem el nord i no sabem ni el que diem. Per cert, jo les acabo dimarts. Per això tampoc sé molt bé el que em dic!

Magdalenes i bescuit de mascarpone i Baileys

Sempre m’ha avorrit bastant nedar. Bastant per no dir molt. És més avorrit que córrer, que ja és dir…
Però precisament en èpoques en què no podia córrer, intentava reconciliar-me amb la piscina. Normalment, quan rescatava el banyador del fons de l’armari tenia les gomes fatal, i clar, ja que ens hi posem, ens hi posem bé.

Perquè aquest cop va de debó. Aquest cop nedaré molt de temps. Molts dies. Moltes hores.

I cap al Decathlon hi falta gent. Banyador nou i ui! les ulleres millor canviar-les també. I uf… el gorro (ja sé que es diu casquet, però jo li dic gorro) que tinc és una merda. Ja que ara va de debò millor em compro un gorro més còmode…

Total, que redescobria que nedar era avorrit de nassos. Dos dies, tres a molt estirar i al banyador nou “si te he visto no me acuerdo”.  Com que no tinc fusta de màrtir, amb la calorada que fa a mi no em ve de gust sortir a córrer. Ja veig a molta gent que hi va. Ni que siguin les 3 del migdia! Però jo no. Jo passo. I vaig pensar que a la piscina es deu estar més fresquet! Ostres! Podria tornar a nedar una mica!

I sí, ahir vaig anar al Decathlon. I em vaig comprar un banyador nou. I un gorro. Perquè aquest cop va de debò. I com que va de debò, em vaig comprar un mp3 per l’aigua!!! I això sí que mola! Avui he nedat més que mai! I és que amb la música tot passa d’una altra manera. Ho veig… aquest cop sí!

I al que anàvem… bescuit i magdalenes tendres tendres!!! Amb un lleuger gust i aroma a Baileys deliciós.

Amb una mica de xocolata blanca al damunt ja és perfecte!

Crestes d’escalivada amb formatge de cabra

Què tal van les vacances? Jo ja he voltat tot el que havia de voltar així que tornem a la normalitat.

Encara que per fer aquestes crestes s’hagi d’engegar el forn, cosa que no ve massa de gust en aquesta època de l’any, són ràpides i bones i arreglen un soparet de pica-pica.

L’escalivada m’agrada molt, i ara a l’estiu encara més, però ja no sé de quines maneres més menjar-la.

Ja us vaig proposar algunes idees: pastís mousse d’escalivada, l’escalivada amb olivada i formatge de cabra o la clàssica llesca de pa amb escalivada, que jo vaig tunejar amb pa de sant Jordi en comptes de pa de pagès. Sigui com sigui, els ingredients acaben sent els mateixos… escalivada, oliva negra i formatge de cabra. És la meva combinació preferida.

Així que avui, utilitzant els mateixos ingredients, ens ho mengem en forma de crestes. Calentes són bones, però amb aquestes calors es mengen més a gust deixant-les uns minuts i menjar-les tèbies.