Barquetes de poma i gorgonzola amb nous

No cal saber cuinar…

Ni tenir gaire temps…

Tampoc necessitem ingredients estranys…
Només calen 5 minuts i una mica de ganes per gaudir d’un bon dinar o sopar!

Coca de verdures

Cuinar amb verdures de l’hort del Bernat i el Joan s’està convertint en un clàssic.
Un arròs amb verdures, una crema de pèsols, …

I avui una coca de verdures. Senzilla i bona.

Sempre es pot acompanyar d’un tros de botifarra, tonyina i olives negres o, com he fet jo avui, unes anxoves.

Muffins a les tres xocolates

Uoooooooooo!!!!

Són les “més millors” muffins del món mundial!! Bé, potser dir que són les “més millors” és una mica exagerat.

Però arribant al final d’una llarga i dura setmana, qualsevol cosa amb xocolata està bé. I aquestes muffins estan més que bé! Boníssimes, vaja!!

Els nens han tornat a les classes. I ja tenia ganes de veure’ls, eh! Però clar… si els pares i mares ja tenien tics nerviosos per aguantar els seus fills (1? 2? 3?), i remarco, SEUS, doncs aguantar a 33 (sí, he dit trenta-tres) preadolescents anxovats en una classe on fa una calor horrorosa, doncs cansa. I quan a l’hora següent vas a una altra classe amb 32 (sí, trenta-dos) preadolescents més, que ja porten anxovats en aquella classe una (o més) hores, doncs cansa i a més desitjaries tenir el sentit de l’olfacte atrofiat… I així successivament la resta del matí… Només hi ha una cosa que desitges més abans que tenir una classe tranquil·la i que estiguin calladets quan toca, i és que si vénen d’Educació Física, s’hagin dutxat. Dutxat de veritat, no fer veure que s’han dutxat. I que s’hagin posat desodorant. Encara que segons com, llavors hi ha una barreja d’olor a suat i a desodorant barat que encara és pitjor, però bé… com a mínim la intenció s’agraeix… I no són ni MEUS! Perquè aguantar la pudor a suat del teu fill/a adolescent mira, però aguantar la pudor de mooolts adolescents ben concentradeta, amb els que no compateixes sang, doncs no mola. Gens. Si no us ho creieu, us convido un dia a que vingueu a comprovar-ho!! (No us atreviu eh!! Ben fet…) El millor de tot és que quan entren en una altra classe que no és la seva diuen: “eeeecccssss!!! quina pudor!!” Sí, com si la seva classe fes olor a roses! en fi…

Així que, pares i mares del món… felicitats!!! Ja teniu els nens col·locats. I jo encantada! que la primera setmana amb ells ha estat dura, però també divertida i gratificant. Això sí, si us plau, feu que els vostres nens es dutxin. Pel matí a poder ser, que fa molta calor i si no ja vénen suats de la nit! Si tinc fills vostres a classe, ho agrairé. I si no, tingueu per segur que els professors/professores dels vostres fills/filles segur, segur, segur, que també ho agrairan.  Ja està, ja ho he dit. Gràcies per la vostra atenció.

Pastís mousse d’escalivada

Els dilluns acostumen a costar una mica més durs que els altre dies. Potser per això avui he tingut un moment que creia que era dimarts, i un altre on pensava que era divendres i recollia tot allò que em faria falta per treballar el cap de setmana…

Us podeu imaginar com m’he quedat quan he recordat que encara era dilluns! Soooort!!! Perquè amb la feina que tinc només em falta que em robin dies! Sigui com sigui ja sabeu:

Per sort tenia el dinar preparat. Una mousse d’escalivada que en un moment he convertit en una SÚPER mousse d’escalivada amb ajuda del formatge de cabra.

Una altra opció és menjar la mousse amb torradetes, com si fos un paté.

La meva recomanació és menjar-la freda o a temperatura ambient, però calenta no m’agrada tant. De fet, al gratinar el formatge, ha quedat tèbia i he preferit esperar 5 minuts a que es refredés.

Arròs integral amb llet d’arròs per esmorzar

Si no hagués estat per la Marta, una companya de feina, no haguria fet aquesta entrada.

Ha estat malalta de la panxa, i aquest matí xerrant per whatsapp em deia que si no menja arrosset o pa, la resta de menjar encara no se li posa bé.

L’any passat jo em vaig trobar en una situació semblant que se’m va allargar força temps, i va ser quan vaig començar a esmorzar aquest arròs. Se’m posava bé, em treia la gana durant moltes hores, no tenia pujades i baixades d’energia típiques dels esmorzars amb sucres… Em va anar tan bé que quan ja vaig estar recuperada, vaig continuar esmorzant així uns quants dies a la setmana. No sempre amb arròs. També mill, blat sarraí, quinoa… I ara ja no sóc l’única de casa que esmorza així!

Quan aquest matí li he comentat i m’ha demanat que si ho trobaria al blog, he pensat que aprofitant que avui en faria per tenir esmorzars aquesta setmana, ho podria penjar per ella i per donar-vos idees d’esmorzars diferents. Així que Marta, espero que et recuperis molt aviat, que tenim un dinar pendent!