Tinc dies molt bons i estones francament agradables. I està bé.
Però també tinc algun dia gris i alguna estona on m’enfonso una mica en la misèria. I també està bé.
Avui és una mica d’aquests últims dies, en que qualsevol cosa em fa plorar, sense massa motiu, i encara m’enyoro més de tot i de tothom.
I els dolços no solucionen res, però no ens enganyem, ajudar ajuden…
Comencem el dia amb una mini magdalena? Com que és mini, els remordiments també són minis…
Són les magdalenes d’espelta que ja havia explicat fa temps però amb menys oli i afegint pastanaga.
Tinc predilecció pels pastissos de pastanaga especiats.
Canyella, gingebre, nou moscada…
Aquí al blog ja en vaig publicar un (Coca de pastanaga) És molt bo aquest!… Però en volia fer un encara més especiat,i amb panses i nous. I aquí està!
Per rematar-ho, l’he acompanyat del típic frosting dels carrot cakes que trobem a la majoria de llocs, i ja fem festa grossa!
He de dir que n’he fet tres…
Un del que ja no queden ni les molles…
Un altre per l’aniversari del David, que el dugui a la feina.
I un altre que, guarnit i tot, l’he congelat per una altra ocasió. Ja sabeu que congelen molt bé els pastissos d’aquest tipus. Amb frosting no ho he provat mai, però crec que també. Igual que congelo tiramisú, que té una crema de formatge i queda genial, crec que aquest frosting també. I si no ja us ho diré quan el mengi! (1 mes després… ja me l’he menjat! Queda bé! Els podeu congelar guarnit i tot!)
Continua llegint
Cuina Amor i Ciència 