Pollastre a la cassola amb romaní

Les olors i els sabors tenen un gran poder per retornar-nos records i transportar-nos a llocs i moments concrets. De vegades quan menys t’ho esperes.

Hi ha un lloc màgic. Secret, secret. Un trosset de paradís a prop de casa. Hi dona el sol, té magnífiques vistes i està envoltat de romaní. El primer cop que hi vaig estar va ser un dia que el romaní feia molta olor. O jo me’n vaig adonar més…

I ara, tancada a casa, l’olor de romaní em fa viatjar directament a aquest raconet, on estar tranquil·la, ser feliç i pensar que, de vegades, la vida és bona. Molt bona.

I m’hi enyoro tant, ara mateix, que avui he volgut omplir-me de romaní, de la seva olor, del seu sabor…

I per una estona hi he pogut tornar. Cuinant el pollastre l’olor a romaní ha impregnat l’aire de la cuina i del pis sencer, i menjant-lo… ai! aquell sabor inundant la boca, el nas… Quina meravella… Quantes sensacions i records sense sortir de casa…

Pollastre macerat amb mostassa i mel

Vindran dies bons i dies dolents. Alts i baixos. I de vegades en un mateix dia passarem del cel a l’infern. O al revés. O del dret i del revés…

De moment ho porto força bé. Entre la nena, que em deixa poquíssim temps per mi, i les coses que vull fer, quasi que no m’ho atrapo…

Les poques estones que tinc quasi que les omplo escrivint. Escric molt. En un diari que estic fent, whatsapps a família, amics i amigues, vull aprofitar per publicar coses aquí al blog, i també escric correus llargs a qui trobo a faltar i què té molta paciència per llegir-los.

Per la gent que ens agrada escriure, fer-ho és terapèutic. En qualsevol situació. I segurament, en aquesta en què el confinament ens obliga a recloure’ns, encara més.

Confinament… crec que encara no ho hem pogut ni assimilar…

I com ja he dit, al final, de tantes coses que vull fer que no m’ho atrapo. I encara que ara cuinaré més no cada dia tindré temps (ni ganes…) per plats elaborats, com avui…

Avui un pit de pollastre, que a la vista pot semblar com qualsevol altre però que al paladar no ho és.

Cous cous ràpid de carmanyola

Molts diumenges d’hivern, sobretot aquells en què els dies són tan curts, sap greu malbaratar la millor estona de sol, que coincideix amb l’hora de dinar. Entre la 1 i quarts de 4.

Alguns dies feia un sol esplèndid, d’aquells que criden a sortir de casa i passejar pel camp, però en acabat de dinar, per molt que fos d’hora i quasi ni prengués el cafè, un cop a fora, el sol començava a anar caient i ja no era el mateix. Ja no brillava ni escalfava amb la mateixa alegria. I això, al desembre i al gener es nota força.

Així que de vegades la solució és ben fàcil, agafar quatre coses i dinar a l’aire lliure. L’últim dia que vam fer això ens vam endur un cous cous ràpid que ens va arreglar el dinar. De fet, ens el va arreglar aquell dia i ens l’arregla molts d’altres.

I amb el nostre cous cous i unes taronges vam pujar al parc eòlic de Rubió, des d’on pots gaudir d’unes bones vistes de la conca d’Òdena i de Montserrat i d’aquest sol que a l’hivern tanta vida dona!

Pollastre amb ametlles estil xinès

Si mai heu anat a un restaurant xinès, el més probable és que hagueu menjat arròs o tallarines tres delícies, el “cerdo agridulce” i el “pollo con almendras”.

El pollastre amb ametlles m’agrada molt, i aquesta és la meva versió casolana.

Pollastre a la cassola

Un pollastre fàcil però ben bo. Això sí, d’aquells plats que s’han de fer amb paciència perquè volen xup-xup al foc!

Ingredients:

• 1 pollastre i mig
• 1 cabeça d’alls
• 4 cebes grosses
• Un grapat d’ametlles torrades
• 1 tassa de cafè de moscatell
• 1 ramet de farigola
• 1 fulla de llaurer
• Oli d’oliva verge extra
• Pebre i sal
• 2 cullerades de pols de ceps (opcional)
• Brou de pollastre

Procediment:

1. Salpebrar el pollastre. Cobrir el cul de la cassola amb oli i fregir el pollastre a trossos no gaire grans. Que quedi daurat per tots cantons però sense coure’s del tot.
2. Treure i reservar el pollastre.
3. Tallar la cabeça d’alls per la meitat.
4. Tallar les cebes a trossos no gaire grans.
5. Sofregir la ceba i la cabeça d’alls. Afegir una mica més de sal.
6. Quan la ceba ja sigui rossa, tornar a afegir el pollastre. Afegir el moscatell, la farigola i el llaurer, i la pols de ceps. Cobrir-ho tot amb brou de pollastre i rectificar de sal.
7. Deixar fent xup-xup a foc molt lent. Quan el líquid s’hagi reduït una mica, afegir les ametlles torrades a trossos petits.
8. Apagar el foc quan el pollastre quedi al punt que us agradi. Ha de quedar poc líquid però vigilar no quedi ressec o es cremi.