Ara fa temps que no feia res amb quinoa. És un ingredient que m’agrada però alhora em cansa una mica, no sé com explicar-ho… Així que de tant en tant compro un paquet i un cop s’acaba descanso una temporada.
En aquesta ocasió vaig aprofitar que tenia escalivada i bacallà esqueixat per muntar aquest plat. Ràpid, bo i complet!
Fa unes setmanes ens va tocar un cap de setmana a Andorra. Què bé!!!! Mai ens toca res!!
I aquest cap de setmana va ser l’escollit. Un cop vam aconseguir travessar la frontera (després d’una hora de cua) i arribar a Soldeu, tot va ser perfecte. Tranquil·litat, poc fred, bon dinar, una passejadeta de tarda, relax, veure el 5-1 del Barça amb unes cervesetes fresques i un bon entrepà, dormir en un llit gegant, esmorzar de campionat, petita excursió preciosa i agradable…
i llavors… vaig relliscar amb una pedra molla, vaig intentar no caure regirant el cos, vaig tornar a ensopegar i vaig acabar caient igualment. I allà estirada panxa amunt (sort de la motxilla) ja vaig veure que:
1- Havia tingut molta sort perquè no m’havia donat cap cop xungo al cap ni m’havia fet res greu.
2- L’hòstia portaria conseqüències… em feia bastant mal el genoll…
Un cop passat l’ensurt vaig veure que podia caminar, encara que fos coixa, i vaig poder baixar lentament però sense més problemes. Segons com posava el peu el genoll em feia mal, però era normal després del cop i tot plegat.
Aquí abans de la caiguda…. jo tan feliç… 
Ja a casa, amb el genoll en fred, em vaig adonar que em feia força mal al girar-lo, i aquest matí seguia igual… Així que cap al metge, genoll embenat, menisc una mica tocat, repòs… Em podien haver fet una radiografia però es veu que no hi ha diners… Doncs res, a veure si millora sol en dos o tres dies i sinó ja ens preocuparem més.
Però com diu sempre la meva sogra, que “no hay mal que por bien no venga”, aprofito per posar al dia el blog que se m’acumulen les receptes!
Com veieu, la recepta d’avui és molt fàcil, però molt saludable, nutritiva i molt bona!!! Us la recomano de debò. La salsa al pesto li dóna un toc encara més bo, però en podeu prescindir. jo en vaig posar perquè en tenia a casa i em va agradar moltíssim la combinació.
Doncs apa, a cuidar-se i a menjar bé, que la caiguda segur que va ser un càstig diví per haver menjat beicon i ous al buffet de l’esmorzar (i croissants, i un xuxo, i formatge i… )
Ja coneixem la quinoa. Si encara no us heu animat a tastar-la us la torno a recomanar!
Podeu fer amanida de quinoa amb el que us agradi més, però la meva recomanació és que l’amaniu amb llimona o llima que li va molt bé.
Com veieu, l’amanida d’avui no té més secret: alvocat, tomàquet, olives, alfàbrega i nous.
Continua llegint
Cuina Amor i Ciència 