Creps d’espàrrecs amb emmental

Avui continua plovent. Bastant. Molt.
Mentre anava a treballar escoltava Love of Lesbian. La meva germana n’és fan i m’ha acabat enganxant.
I mentre conduïa m’acompanyava una cançó molt apropiada pel moment. En sintonia amb els meus pensaments.(http://www.youtube.com/watch?v=4UEcfMMJcD8)

Eran las seis y aún hablabas
mientras que yo callaba otra vez.
Incapaz de transmitirte,
preferí actuar, así que …

Mientras me hablabas sin pensarlo bien,
abrí el paraguas a tus pies.
Y es que mientras me hablabas,
la ciudad se inundaba.

Sí, la ciutat s’inundava. I sí, jo seria la que encara parlava…

Una crep!!

Tan ràpida, tan fàcil, tan bona!!!!!!!!!

Hummus i pa de pita

Aprofitant el cap de setmana plujós i sense compromisos de cap tipus, que ja és difícil, m’he dedicat a cuinar i a estar a gust a casa meva.

Només vaig sortir per veure el Barça (que si ho sé no surto), i per córrer una estona sota la pluja.

I és que en previsió de les ganes de cuinar, divendres vaig fer una bona compra. Potser em vaig excedir i tot, perquè llavors ja no podia fer-me enrere! Un munt de menjar per cuinar!

Aquí va la primera de les receptes del cap de setmana: Hummus i pa de pita.

Tant l’hummus com el pa de pita, té una mica d’interpretació lliure. Igual que moltes altres receptes, me les adapto als meus gustos i comoditats (faltaria més!) que per això cuino jo!

Entre altres coses, l’hummus el faig sense tahine, que és la pasta de sèsam. A canvi hi poso oli de sèsam.

Espaguettis a la carbonara

Cadascú fa els espaguetis a la carbonara a la seva manera.

Jo els faig així:

  

Galetes de Sant Jordi

M’encanta Sant Jordi!!

Poca gent que visqui a Catalunya no estarà d’acord a mi quan afirmo que Sant Jordi és un dels millors dies de l’any, per no dir el millor.

Tot ell és tan especial i bonic, que és difícil no llevar-se il·lusionat. I la gent està de bon humor sense cap motiu concret. Només perquè és Sant Jordi.

I fas coses diferents, que no faries un dimarts qualsevol, com deixar-ho tot per anar a passejar per la tarda, entre roses i llibres.

Cada any dic que faré un pa de Sant Jordi, d’aquests amb sobrassada, formatge i nous. Aquest tampoc és l’any…

Però he fet unes galetes de Sant Jordi!

Demà gaudiu del dia! Roses, llibres i petons!

La recepta és la mateixa que la de les galetes radioactives

Muffins de xocolata farcides de nocilla blanca

De receptes de muffins de xocolata n’hi ha moltes. Jo en tinc dues de preferides. Aquesta d’avui i una altra que ja vindrà més endavant.

Amb aquesta d’avui, us sortiran unes muffins molt esponjoses i amb molt gust de xocolata.

Se’m va ocórrer que les podia farcir de nocilla blanca un cop fetes. Quines idees eh! només faltava això!!

No tinc paraules… Bé sí! dues! BRU-TAL!!

Farcides o sense farcir són estupendes!

A més també serveix com a base per fer un pastís.  Vaig aprofitar que m’havia cansat d’omplir motlles de magdalena, i la meitat de la massa es va convertir en un tipus Sacher. Un cop cuit el bescuit, el vaig emborratxar amb un almívar de conyac, el vaig farcir amb melmelada de préssec i el vaig banyar amb cobertura de xocolata.

Amb els ingredients que us posaré em van sortir: 10 muffins de mida mitjana, 12 minis i un pastís quadrat de 20 cm de costat, és a dir…  surt molta quantitat!!! Si no voleu tantes muffins feu la meitat de la recepta o les congeleu, que queden perfectes!

Mini hamburgueses casolanes amb curry

Tot va començar quan vaig anar a comprar i de manera inesperada… Vaig veure uns panets per mini hamburgueses!

Ja no hi havia marxa enrere! Volia fer mini hamburgueses pels mini panets!

Les hamburgueses fetes a casa són genials perquè les pots fer al teu gust, amb les espècies que prefereixis. Jo vaig voler fer servir curry i canyella, que donen un gust diferent i fantàstic a les hamburgueses habituals.

Cupcakes de maduixa i mascarpone

Porto tres dies pensant d’on coi he tret un blau que tinc  la cama.  A l’esquerra concretament. A mig camí entre el peu i el genoll.

Ja em passa això de donar-me cops sense ser-ne conscient, i de seguida em surten blaus, però aquest cop no tenia ni idea de com m’he l’havia fet…

I avui se m’ha il·luminat la bombeta!! Va ser per una bona causa!

La setmana passada treballàvem la diferència entre massa i pes, aparells de mesura, etc… I aquest any vaig endur-me la bàscula del lavabo a classe. I vaig pujar-me a la taula del laboratori a pesar-me davant de tota la classe i fer un parell d’històries amb la bàscula. Si us interessa veniu a classe… I ho vaig haver de repetir 4 vegades. I cada cop que pujava, recolzant-me amb la cama esquerra al canto de la taula, pensava: quin mal coi, la propera pujo primer a la cadira i de la cadira a la taula. Però no ho vaig fer i… toma blau!

No sé si pujar-me a la taula  i fer-me un blau a la cama va servir perquè ho entenguessin millor, però puc dir que durant uns minuts, no va haver ningú que no estigués atent!!

Els cupcakes d’avui van ser una grata sorpresa.  Els repetiré sovint!
  

Mona de Pasqua

Ja fa dies que ens vam menjar la mona d’aquest d’any, però fa un parell de setmanes que s’han ajuntat vàries coses: força feina, poques ganes d’escriure i encara menys de cuinar.

Les ganes, per sort, estan retornant, així que encara que sigui tard, aquí teniu la mona d’aquest any.

Encara que vagi tard, el que és interessant és la recepta del pa de pessic. Pa de pessic de debò, no un “bizcocho” al que la gent li diu “pa de pessic ” per no dir una castellanada!

El pa de pessic és un bescuit lleuger, que no té greix ni un gust massa potent, per això és ideal per farcir-lo, sigui el dia de la mona o no!

Coca de pastanaga

Ostres! Ahir vaig adonar-me que últimament només publicava coses salades! Així que vaig decidir posar-hi remei…

Aquesta coca m’encanta!

Recordo que la primera vegada que la vaig fer, deu fer ja uns 7 anys, va ser perquè una amiga em va comentar que havia tastat un pastís de pastanaga i em va cridar l’atenció.

De totes les receptes que hi ha, vaig triar una semblant a aquesta.

Dic semblant perquè crec que la original duia ametlles i menys pastanaga. I a més feia batre els rovells a punt de neu.

Jo l’ha vaig anar canviant i ara sempre la faig així. És com més m’agrada. Sempre surt bé i és tendre i esponjosa. La pastanaga fa que quedi molt melosa i humida.  Una delícia!
  

Arròs negre

Avui no sé què dir…

Comença a ser tard i encara faig feina per demà, que comencem l’institut de nou. No és feina per demà ben bé, però vaig avançant.

Ara tampoc podria dormir pas, i és que el dia abans de tornar, sigui quan sigui, sempre tinc aquell neguit estrany a l’estómac, barreja de melangia per les vacances que acaben i nervis per les ganes de tornar a començar.

Per la finestra es cola el so d’una au nocturna que ja fa estona que no calla. I no sé què és…