Formatge en oli de romaní per regalar (o no…) i bons propòsits

Estrenem un nou any i ben segur que aquest serà dels bons!

Us feu propòsits d’any nou, vosaltres? Jo no acostumo a fer-ho, però pel 2019 me’n vaig fer dos. I els he acomplert i gaudit. I espero seguir-ho fent el 2020. El primer va ser trobar alguna activitat física que realment m’agradés fer. Anar al gimnàs no m’agrada massa. Anar a córrer… bé… els que fa temps que em seguiu ja sabeu que jo penso que córrer és de covards… i malgrat que ho vaig provar i fins i tot vaig aguantar una bona temporada… finalment es va acabar. (Quins temps aquells en què corria i ho explicava… aquí en teniu la mostra amb l’hamburguesa pija) Aix… ara que he renovat les vambes i rellegint el que explicava me n’han tornat a venir a ganes…

Però no, no em vaig proposar tornar a anar a córrer sinó anar en bici!!! IUJUUUUU!!!!!

I els Reis d’Orient em va portar una bici i ara en comptes d’anar a tancar-me fent spinning, vaig un parell de dies o tres a la setmana a fer una volta d’una horeta. Em toca l’aire i el sol, gaudeixo del paisatge fantàstic que tinc al costat de casa, del pas de les estacions, escolto música, suo una mica i cap a casa. I de moment anem fent. Així que 1r propòsit del 2019 aconseguit!!

El segon propòsit era, de fet, el més important per mi i el que tenia més ganes de poder aconseguir: tornar a llegir!!

Llegir és una de les coses que més m’agraden i m’han agradat des de petita, però el cert és que fa uns anys llegia més aviat poc. Per vacances i gràcies. I crec que va ser per Sant Jordi de 2018 que vaig ensopegar amb algun llibre que em va fer tornar a pensar allò de… com disfruto llegint!!! Però quan me’l vaig acabar un altre cop la rutina, el no tinc temps, el bla bla bla i totes aquelles excuses. Per això vaig tenir clar que em proposaria tornar a llegir de debò. Em vaig comprar una làmpada per llegir ben a gust, que al costat de la butaca no en tenia cap, vaig preparar un parell o tres de llibres per començar i que quan n’acabés un no em quedés orfe, i apa…

I estic moooolt contenta perquè també he acomplert el propòsit!!! En dec haver llegit uns 15 o fins i tot algun més

Alguns que ara recordo són El fil invisible (Gemma Lienas), Nosaltres dos (Xavier Bosch), Primavera, estiu, etcètera (Marta Rojals), Desig de xocolata (Care Santos), El amante japonés (Isabel Allende), Memòria d’uns ulls pintats (Lluís Llach) (em va encantaaarrrr!!!!), La nevada del cucut i Jardí a l’obaga (Blanca Busquets), Operació Urnes (Laia Vicens i Xavi Tedó), i alguns altres que ara no em venen al cap… me’ls hauré d’apuntar com quan era adolescent…

Així que sí! Un altre objectiu al sac! Ha estat un any tan exitòs pel que fa a l’acompliment de bons propòsits que per aquest 2020 encara no n’he pensat cap. El nivell ha quedat molt alt i de fet, mantenint-ne aquests dos ja estaria prou contenta.

Vull que sigui un propòsit realista i per això ja he descartat els clàssics de: seré més endreçada, em faré el llit cada dia, menjaré bé i saludable sempre, escriuré més en el blog…

Per tant, de moment ho deixem així… seguir anant en bici i seguir llegint.

I la recepta??? I el formatge??? Ai sí! Que avui m’enrotllo molt…

Doncs aquests potets de formatge, sense cap misteri, em van servir per fer un detallet a la família pel tió i també en vaig regalar un parell a companys de feina els dies previs a les festes.

Pels que sou formatgers és una bona manera de preparar un petit regal en un tres i no res, que queda ben bufó i es gaudeix menjant-lo!

En aquest cas, a més, el producte era de semiproximitat, ja que 2 dels 3 ingredients són de ben a prop de casa. L’oli és un oli d’olives ecològiques d’Òdena i el romaní està collit a les Maioles.

f6

Continua llegint

Galetes de Nadal

Crec que fa un parell d’anys, o potser més, que no feia galetes.

g1

De fet no he trobat ni els motlles. Només els de la forma del floc de neu. I l’arbre l’he comprat… Però tots els altres no els localitzo per enlloc…

g2

I al final ja dubto si un dia vaig pensar que mai més tindria temps a fer galetes un altre cop i els vaig llençar…

g3

Però aquest any m’ha vingut de gust reprendre el costum de fer unes galetes per regalar. Vaig començar engrescant la nena, que de seguida es va il·lusionar, però després de jugar una mica amb un tros de massa va decidir que tot el procés era massa llarg i la paciència, que ja li dic que és la mare de la ciència, s’estava esgotant. Així que vaig acabar jugant jo sola a fer galetes.

g6

Per cert, ara que dic això de la paciència… a vosaltres també us passa que la canalla us porta al límit i quan ja esteu a punt de petar us diuen amb veueta de no haver trencat mai un plat: “maaaaama…has de tenir pacièèèènnnciaaa” ??

Continua llegint

Pastís de poma i anís

La setmana passada vaig tornar a fer anys i com ja és tradició m’agrada molt poder-ho celebrar a la feina amb els companys i companyes de tantes batalles.

Un dels pastissos que vaig fer va ser aquest, un pa de pessic amb base de iogurt i afegint uns quants ingredients extres.

20191130_144423

És senzill però suau i a mi m’agrada molt aquesta combinació de sabors.

Amb les quantitats que vaig utilitzar en vaig tenir prou per fer un pastís gros i dos individuals, com aquest:

20191130_144352

Continua llegint

Banana Cake

Ja arriba la tardor. La tardor de debò… perquè fa uns dies que se suposa que ja hi som però no hi ha manera que la temperatura acompanyi.

Però aquest matí quan hem sortit de casa feia una fresqueta interessant, i m’han vingut moltes ganes d’estar a casa cuinant amb el forn engegat, mentre a fora fa fred.

Si a vosaltres també us ve de gust podeu provar aquest pastís.

IMG_4952

Fa temps tenia aquesta recepta en pendents de posar al blog perquè em va encantar!

És tendre, moll i esponjós, i té un gust intens a plàtan.

Tan aviat com pugui el repeteixo! Mmmmmmm!!!

IMG_4963

Continua llegint

Pastís de formatge “La Viña”

Ja fa temps que li anava al darrera, però les quantitats industrials que s’utilitzen en la recepta feia que no trobés mai el moment oportú.

DSC04332_phixr

I que sí, que podria haver reduït les proporcions, però mira…

Finalment, amb motiu del 3r aniversari de la meva filla, em vaig llançar a tastar finalment la famosa “Tarta de queso de La Viña”, un restaurant de Donostia.

Només he fet dos petits canvis: afegir una mica de vainilla i posar la melmelada pel damunt.

I sí… realment val la pena fer aquest pastís de formatge. Molt fàcil i molt bo!

Continua llegint