Tiramisú

Quan fa que no feia tiramisú? Massa. Crec que anys. No pot ser… Potser anys no, però… és que ara no ho sé. Fa molt.

t2

El tiramisú és de les meves postres preferides. A fora de casa em costa de demanar perquè no sempre compleixen les meves expectatives.

t1

Aquesta recepta me la va explicar una noia amb qui vaig coincidir quan tenia uns 20 anys i vaig estar uns mesos de pràctiques a la SEAT. I me la va dir així com qui no vol la cosa, en un descans. No la vaig apuntar, però la vaig fer de seguida. I des de llavors que s’ha convertit en el meu tiramisú preferit.

t3

Ara veient les fotos se’m torna a fer la boca aigua…

t5

Sort que en vaig congelar una mica! Que per cert, es pot congelar i a més és fins i tot recomanable, ja que és una recepta que porta ou cru.

Continua llegint

Bescuit zebra de taronja i xocolata

Sembla que per fi tornarà a visitar-nos el sol, encara que sigui una mica, aquests propers dies.

z1

La veritat és que el temps no ajuda gaire, però ara gaudirem enormement de cada raig de sol de travessi la nostra finestra o inundi la terrassa.

z2

I tornem a ser a divendres… Com enyoro els divendres… Els d’abans, vull dir.

A partir d’ara suposo que estarem molt de temps amb allò del “abans” i del “després”, sense anomenar el “què·. Abans de “què”? Doncs ja ho sabeu. D’ “això”.

z3

Però sí, ja és divendres un altre cop. No us penseu que les setmanes se’m fan llargues… Els dies potser una mica, però les setmanes volen. És una sensació estranya.

I aquí seguim… ahir vam fer aquest pastís amb la nena i queda vistós. I és fàcil, fàcil!

z4

Continua llegint

Pastís de plàtan i pastanaga

Tinc dies molt bons i estones francament agradables. I està bé.

p3

Però també tinc algun dia gris i alguna estona on m’enfonso una mica en la misèria. I també està bé.

p4

Avui és una mica d’aquests últims dies, en que qualsevol cosa em fa plorar, sense massa motiu, i encara m’enyoro més de tot i de tothom.

p5

I els dolços no solucionen res, però no ens enganyem, ajudar ajuden…

p1

Continua llegint

Coca clàssica de iogurt i llimona

Ja que ens hem d’estar a casa, estiguem “com a casa”. I res millor que fornejar una coca de iogurt perquè el pis o la casa facin olor de llar.

DSC07009

Quan la vida encara era fàcil i normal, de fet fa tot just una setmana, dimarts passat, vam fer una reunió per seguir parlant de l’espectacle que es faria el dia de Sant Jordi. Aquest any el tema era la caiguda del mur de Berlín i una qüestió que s’anava repetint per escenificar d’una manera o altra era la separació d’aquelles parelles que havien quedat a banda i banda del mur.

DSC06999

I m’ha donat per pensar en quantes parelles estaran separades pel coronavirus… No sé… a quanta gent el confinament l’ha enganxat en diferents llocs geogràfics? Quantes parelles que no conviuen estan aïllades cadascuna a casa seva? Quantes parelles adolescents s’han hagut de separar de cop i estan desesperades i fent pagar als pares el seu patiment? Quantes parelles han decidit començar a viure junts en aquests dies de confinament? (mala idea, per cert…). Quantes històries dolces hauran quedat tocades per aquest gir dràstic dels esdeveniments?

Per sort, amb tanta tecnolgia, sempre hi haurà una manera o una altra per enviar-se paraules d’amor.

Continua llegint

Galetes de Nadal

Crec que fa un parell d’anys, o potser més, que no feia galetes.

g1

De fet no he trobat ni els motlles. Només els de la forma del floc de neu. I l’arbre l’he comprat… Però tots els altres no els localitzo per enlloc…

g2

I al final ja dubto si un dia vaig pensar que mai més tindria temps a fer galetes un altre cop i els vaig llençar…

g3

Però aquest any m’ha vingut de gust reprendre el costum de fer unes galetes per regalar. Vaig començar engrescant la nena, que de seguida es va il·lusionar, però després de jugar una mica amb un tros de massa va decidir que tot el procés era massa llarg i la paciència, que ja li dic que és la mare de la ciència, s’estava esgotant. Així que vaig acabar jugant jo sola a fer galetes.

g6

Per cert, ara que dic això de la paciència… a vosaltres també us passa que la canalla us porta al límit i quan ja esteu a punt de petar us diuen amb veueta de no haver trencat mai un plat: “maaaaama…has de tenir pacièèèènnnciaaa” ??

Continua llegint

Pastís de poma i anís

La setmana passada vaig tornar a fer anys i com ja és tradició m’agrada molt poder-ho celebrar a la feina amb els companys i companyes de tantes batalles.

Un dels pastissos que vaig fer va ser aquest, un pa de pessic amb base de iogurt i afegint uns quants ingredients extres.

20191130_144423

És senzill però suau i a mi m’agrada molt aquesta combinació de sabors.

Amb les quantitats que vaig utilitzar en vaig tenir prou per fer un pastís gros i dos individuals, com aquest:

20191130_144352

Continua llegint