Dorayakis o pastissets del Doraemon

Aquests dies hem retrobat el Doraemon. De fet mai ha marxat de les nostres vides…

I l’altre dia, la nena, que ara està en aquella fase que tot ho demana (tot, tot i tot…) va dir que volia dorayakis. I vaig pensar… doncs ara “lo vas a flipar! Palabra!”, que deia aquell de l’APM…

I mira, pim pam… han fet el seu efecte i a més els vam poder fer juntes.

Amb això que us deia que ara ho demana tot, tot i tot, fa dies que tenim problemes perquè a l’hora de dormir li agafa com una cosa que comença a dir que quan veurem el Sant Jordi de veritat, i la princesa de veritat, i el drac de veritat i el rei de veritat i els “habitants” de veritat. Així, t’ho diu tot d’una tirada. I quan li dius que… que vaja… que és que no són de veritat… i menys el drac… que mira, algun Sant Jordi encara trobaríem. I habitants tots el que vulguis, i princeses i reis… ves, quin remei… però el drac? D’on traiem un drac de veritat? Amb el foc i tot, que el vol…

Tornant als Dorayakis… els originals són amb pasta de mongeta vermella confitada, que dic sigui de pas, tampoc està dolenta! però aquí ens tira més la xocolata, què voleu que us digui…

Els vam fer amb xocolata de cobertura perquè a casa no gastem  nocilla ni nutella i no vaig voler-ne comprar, que ja sé què passa després… Però per mi haurien estat millors… mmmmmmmm!!!

Brioix portuguès

Fa temps que em demanaven brioix. I no és que sigui especialment difícil de fer però s’ha d’estar pendent dels llevats i no sempre tinc temps. Però ara, amb això de no sortir de casa, aquesta excusa no valia.

I sort!!! Perquè no sé si van ser les ganes o què, però el vam trobar bo… boníssim! En queda un trosset al congelador però quasi el mengem d’una tirada… No tenim fondo!

Aquest cop el vaig fer a mà. Però evidentment es pot amassar a la panificadora o al robot de cuina.

Tiramisú

Quan fa que no feia tiramisú? Massa. Crec que anys. No pot ser… Potser anys no, però… és que ara no ho sé. Fa molt.

El tiramisú és de les meves postres preferides. A fora de casa em costa de demanar perquè no sempre compleixen les meves expectatives.

Aquesta recepta me la va explicar una noia amb qui vaig coincidir quan tenia uns 20 anys i vaig estar uns mesos de pràctiques a la SEAT. I me la va dir així com qui no vol la cosa, en un descans. No la vaig apuntar, però la vaig fer de seguida. I des de llavors que s’ha convertit en el meu tiramisú preferit.

Ara veient les fotos se’m torna a fer la boca aigua…

Sort que en vaig congelar una mica! Que per cert, es pot congelar i a més és fins i tot recomanable, ja que és una recepta que porta ou cru.

Bescuit zebra de taronja i xocolata

Sembla que per fi tornarà a visitar-nos el sol, encara que sigui una mica, aquests propers dies.

La veritat és que el temps no ajuda gaire, però ara gaudirem enormement de cada raig de sol de travessi la nostra finestra o inundi la terrassa.

I tornem a ser a divendres… Com enyoro els divendres… Els d’abans, vull dir.

A partir d’ara suposo que estarem molt de temps amb allò del “abans” i del “després”, sense anomenar el “què·. Abans de “què”? Doncs ja ho sabeu. D’ “això”.

Però sí, ja és divendres un altre cop. No us penseu que les setmanes se’m fan llargues… Els dies potser una mica, però les setmanes volen. És una sensació estranya.

I aquí seguim… ahir vam fer aquest pastís amb la nena i queda vistós. I és fàcil, fàcil!

Pastís de plàtan i pastanaga

Tinc dies molt bons i estones francament agradables. I està bé.

Però també tinc algun dia gris i alguna estona on m’enfonso una mica en la misèria. I també està bé.

Avui és una mica d’aquests últims dies, en que qualsevol cosa em fa plorar, sense massa motiu, i encara m’enyoro més de tot i de tothom.

I els dolços no solucionen res, però no ens enganyem, ajudar ajuden…

Coca clàssica de iogurt i llimona

Ja que ens hem d’estar a casa, estiguem “com a casa”. I res millor que fornejar una coca de iogurt perquè el pis o la casa facin olor de llar.

Quan la vida encara era fàcil i normal, de fet fa tot just una setmana, dimarts passat, vam fer una reunió per seguir parlant de l’espectacle que es faria el dia de Sant Jordi. Aquest any el tema era la caiguda del mur de Berlín i una qüestió que s’anava repetint per escenificar d’una manera o altra era la separació d’aquelles parelles que havien quedat a banda i banda del mur.

I m’ha donat per pensar en quantes parelles estaran separades pel coronavirus… No sé… a quanta gent el confinament l’ha enganxat en diferents llocs geogràfics? Quantes parelles que no conviuen estan aïllades cadascuna a casa seva? Quantes parelles adolescents s’han hagut de separar de cop i estan desesperades i fent pagar als pares el seu patiment? Quantes parelles han decidit començar a viure junts en aquests dies de confinament? (mala idea, per cert…). Quantes històries dolces hauran quedat tocades per aquest gir dràstic dels esdeveniments?

Per sort, amb tanta tecnolgia, sempre hi haurà una manera o una altra per enviar-se paraules d’amor.

Galetes de Nadal

Crec que fa un parell d’anys, o potser més, que no feia galetes.

De fet no he trobat ni els motlles. Només els de la forma del floc de neu. I l’arbre l’he comprat… Però tots els altres no els localitzo per enlloc…

I al final ja dubto si un dia vaig pensar que mai més tindria temps a fer galetes un altre cop i els vaig llençar…

Però aquest any m’ha vingut de gust reprendre el costum de fer unes galetes per regalar. Vaig començar engrescant la nena, que de seguida es va il·lusionar, però després de jugar una mica amb un tros de massa va decidir que tot el procés era massa llarg i la paciència, que ja li dic que és la mare de la ciència, s’estava esgotant. Així que vaig acabar jugant jo sola a fer galetes.

Per cert, ara que dic això de la paciència… a vosaltres també us passa que la canalla us porta al límit i quan ja esteu a punt de petar us diuen amb veueta de no haver trencat mai un plat: “maaaaama…has de tenir pacièèèènnnciaaa” ??

Cupcakes de Baileys

Un any més ja tenim les festes a tocar i com sempre m’acabo liant fent algunes coses per portar a alumnes, companys i amics.

Avui us ensenyo una d’aquestes cosetes: uns cupcakes de Baileys amb frosting de mascarpone i nocilla blanca.

També es poden decorar amb xocolata blanca…

 

Pastís de poma i anís

La setmana passada vaig tornar a fer anys i com ja és tradició m’agrada molt poder-ho celebrar a la feina amb els companys i companyes de tantes batalles.

Un dels pastissos que vaig fer va ser aquest, un pa de pessic amb base de iogurt i afegint uns quants ingredients extres.

És senzill però suau i a mi m’agrada molt aquesta combinació de sabors.

Amb les quantitats que vaig utilitzar en vaig tenir prou per fer un pastís gros i dos individuals, com aquest:

Banana Cake

Ja arriba la tardor. La tardor de debò… perquè fa uns dies que se suposa que ja hi som però no hi ha manera que la temperatura acompanyi.

Però aquest matí quan hem sortit de casa feia una fresqueta interessant, i m’han vingut moltes ganes d’estar a casa cuinant amb el forn engegat, mentre a fora fa fred.

Si a vosaltres també us ve de gust podeu provar aquest pastís.

Fa temps tenia aquesta recepta en pendents de posar al blog perquè em va encantar!

És tendre, moll i esponjós, i té un gust intens a plàtan.

Tan aviat com pugui el repeteixo! Mmmmmmm!!!