Arròs semi integral amb shiitake i xips de moniato

Com han anat a aquestes vacances? Ets del meravellós club del…” quan passi l’estiu començo a menjar millor?” Aquest plat et pot ajudar!

L’arròs integral aporta molts més nutrients i més fibra que l’arròs blanc, però costa molt més de cuinar i això fa que a molta gent li costi introduir-lo de manera habitual a la dieta.

Podem arribar a un equilibri amb l’arròs semi integral. Manté més fibra i nutrients que no pas l’arròs blanc, i el mètode de cocció és força similar. Només calen uns minutets més.

Arròs amb bacallà i espinacs

Hola a tothom!

Estic una mica desapareguda, però cuinar cuino, eh!. El que no tinc temps és de penjar les receptes. Però no patiu que vaig fent fotos com puc per quan tingui alguna estona!

De moment us proposo un arròs que per mi és ben diferent als que acostumo a menjar i que ens va sorprendre molt. És molt saborós i relativament ràpid de preparar.

A més a més és molt nutritiu, ja que els ingredients principals, el bacallà i els espinacs, són d’aquells que n’hauríem de menjar ben sovint per totes les vitamines i minerals que ens aporten!

Només heu de vigilar amb la sal, ja que si el bacallà està un pèl pujat de sal, no caldrà que n’afegiu més.

Arròs integral amb llet d’arròs per esmorzar

Si no hagués estat per la Marta, una companya de feina, no haguria fet aquesta entrada.

Ha estat malalta de la panxa, i aquest matí xerrant per whatsapp em deia que si no menja arrosset o pa, la resta de menjar encara no se li posa bé.

L’any passat jo em vaig trobar en una situació semblant que se’m va allargar força temps, i va ser quan vaig començar a esmorzar aquest arròs. Se’m posava bé, em treia la gana durant moltes hores, no tenia pujades i baixades d’energia típiques dels esmorzars amb sucres… Em va anar tan bé que quan ja vaig estar recuperada, vaig continuar esmorzant així uns quants dies a la setmana. No sempre amb arròs. També mill, blat sarraí, quinoa… I ara ja no sóc l’única de casa que esmorza així!

Quan aquest matí li he comentat i m’ha demanat que si ho trobaria al blog, he pensat que aprofitant que avui en faria per tenir esmorzars aquesta setmana, ho podria penjar per ella i per donar-vos idees d’esmorzars diferents. Així que Marta, espero que et recuperis molt aviat, que tenim un dinar pendent!

Farcells de carbassó

Dues opcions diferents per fer uns farcellets de carbassó: verdures amanides amb olivada o arròs amb verdures.

Estarem d’acord que no és res de l’altre món, però és una manera diferent de presentar un plat de verdura senzill.

Arròs integral amb espàrrecs i alls tendres

BENVINGUDA PRIMAVERA!

Sortosament pels que no ens agrada gaire la calor, sembla que encara que hagi arribat la primavera, les temperatures baixaran i ens plourà una mica. I és que la plja també fa primavera, no?

Avui un arròs amb espàrrecs, un dels productes de primavera  ( no en colliu tants que me’n deixeu sense!)

Sushi casolà

Ara fa dies que anava arrossegant les ganes de menjar sushi. De fet, ja tocava, perquè des que vaig començar el blog no n’havia tornat a fer.

Hi ha un parell de coses que haurien de quedar clares…

1- aquesta versió de sushi és la que he adaptat als gustos de casa. Per exemple, no ens agrada el peix cru ni el wasabi…

2- ni sóc japonesa ni una friki del menjar japonès, així que faig el que puc. Aquesta versió no és el sushi autèntic i segur que els fans del manga i tal es posen les mans al cap amb algun sacrilegi que ben segur hi ha en aquesta recepta, però per la gent normaleta crec que ja n’hi ha prou, que és una manera fàcil de menjar sushi i fer-lo amb ingredients més habituals a les nostres neveres.

Arròs basmati integral amb salmó i shiitake

Els bolets shiitake són molt gustosos i amb poca cosa més podem fer un arròs molt saborós.

Originaris de la Xina, allà són considerats com un aliment miraculós. La llista de propietats que se’ls atribueix és llarga i interessant, entre altres coses enforteix el sistema immunològic, actuant com a un potent antiviral y antibacterià, és antioxidant, ajuda significativament a reduir el colesterol, conté uns enzims (pepsina i tripsina) que afavoreixen la digestió, contenen el doble de fibra que els xampinyons i, entre d’altres, tenen vitamina D i B12. La vitamina D és necessària per poder assimilar el calci, i la B12 només es troba en carn, peixos i ous, i això fa que en dietes veganes s’hagi de tenir en compte la manera d’incorporar B12 a la dieta, moltes vegades en forma de suplements.

Sigui com sigui, m’agraden molt i últimament els faig servir força. Si no els heu tastat mai, us animo a fer-ho!

Arròs amb camagrocs i tempeh

Bon any nou 2014!!

El 8 de gener de l’any passat naixia el blog, com a propòsit d’any nou. Ara ja ha passat un any i 87 receptes.

I com que ha passat ja aquest any de propòsit, el blog havia d’arribar al seu final. L’últim parell de mesos ja en tenia ganes, perquè no tenia massa temps i se’m feia una mica feixuc anar mantenint les publicacions periòdiques. Alhora, cada cop veia que entrava més gent a mirar el blog i la pressió psicològica imaginària també augmentava! hahahahahahahahaha!!!!I per fi ha passat l’any! Però ara em fa pena…

 

Així que de moment he decidit no tancar-lo i publicar quan pugui o em vingui de gust. Sense pressió. Si la cosa va endavant, aquí seguirem. Si finalment veig que no rutlla, doncs haurà estat un plaer compartir algunes de les receptes que fem a casa, i amb això n’hi haurà prou. Tancarem la paradeta i a seguir amb propòsits nous.

De moment, una recepta apte per a vegetarians i per a no-vegetarians.

Arròs amb verdures

Oh!!!! Quina emoció!

Una de les coses bones treballar en un poble és que tinc ex-alumnes que a part de ser fantàstics tenen un hort.

L’altre dia el Bernat em va portar un bon grapat de verdures estupendes, i n’he fet un arròs ben bo.

Un parell de tomàquets me’ls vaig menjar al moment, sense ni tan sols amanir-los. Mentre mejava anava posant els ulls en blanc! Què bons!!!

La resta de verdures la vaig fer servir quasi tota per l’arròs.

Arròs negre

Avui no sé què dir…

Comença a ser tard i encara faig feina per demà, que comencem l’institut de nou. No és feina per demà ben bé, però vaig avançant.

Ara tampoc podria dormir pas, i és que el dia abans de tornar, sigui quan sigui, sempre tinc aquell neguit estrany a l’estómac, barreja de melangia per les vacances que acaben i nervis per les ganes de tornar a començar.

Per la finestra es cola el so d’una au nocturna que ja fa estona que no calla. I no sé què és…