Mill amb cigrons, carxofa i porro

Si no fa gaire introduíem la quinoa a la dieta habitual, ara li toca al mill, un altre cereal.

Crec que d’ara endavant l’utilitzaré per moltes coses, però he trobat un munt de receptes que vull investigar. Tantes receptes que ahir vaig atabalar-me i vaig acabar fent el plat amb el què tenia a la nevera, i sabeu què? Us el recomano!

El mill és molt fàcil de trobar a qualsevol botiga de productes naturals, que cada cop n’hi ha més, i també és molt fàcil de cuinar. Només cal canviar per un dia l’arròs, que tant sovint mengem, per un altre cereal. I anar variant…

Cors de carxofa amb ous de guatlla

M’estic tornant boja. Com cada any, he d’omplir la llista dels possibles instituts on voldria anar a treballar el proper curs. És una mica estressant, i si la connexió, o l’ordinador o ves tu a saber el què va fatal, i no hi ha manera d’avançar, doncs ni us explico… A més, jo el que vull és quedar-me on sóc, i sinó, que em donin feina on sigui, que tal i com estan les coses…!

Total,  que quan ja estava a punt d’estirar-me els cabells, he decidit fer una pausa per preparar el sopar. Després d’això, la vida ja es veia d’una altra manera.

Ara, havent sopat, el procés continua sent increïblement lent. No m’ho puc creure! Però al menys m’entretinc penjat aquesta nova recepta mentre espero que es carreguin les dades…

La temporada de carxofes està allargant molt aquest any. Em sembla fantàstic perquè m’agraden molt.

Aquesta és la recepta de comiat. Sort que ara ja sí que s’acaben, perquè després de provar-les així les repetiria a cada moment!

És una recepta de les que m’agraden: fàcil, ràpida i boníssima!

Carxofes confitades

De l’hivern m’agraden moltes coses. Entre d’altres, les carxofes i el cel.

M’encanta el cel d’hivern. Tinc molta sort perquè des de la meva terrassa, que és cara sud, puc veure un petit tros de cel esplèndid.

Just davant de casa tinc Orió  i els seus gossos de caça, Can menor i Can major, amb Sírius, l’estrella més brillant del cel nocturn.

També veig les Plèiades, nimfes a qui Taure (amb l’estrella ataronjada Aldebaran com a ull) ha de protegir de les males intencions del caçador Orió.

A més a més, amb uns simples prismàtics, puc veure la nebulosa d’Orió (M42).

Per si fos poc, just al costat de Taure es pot veure Júpiter.

I pel que fa les carxofes… mai les havia fet confitades i… Mare meva!! M’han agradat moltíssim!
Això sí…perden una de les qualitats que tenen…ser poc calòriques. Confitades amb oli la cosa canvia, però val la pena.