A casa les patates triomfen molt. Suposo que a totes les cases…
I al forn són la nostra debilitat. Bé, mentida… La meva debilitat són fregides però és clar…
Com que s’havia d’engegar el forn pel dinar d’avui he pensat aprofitar i coure uns pebrots i albergínies i…
M’ha vingut al cap la imatge d’aquestes patates tan conegudes però que no havia fet mai així.
I escolta, quin descobriment! Ràpides i delicioses!
És temps de calçots i per sort, l’últim cap de setmana abans del confinament vam fer una calçotada amb uns bons amics (Hola Marga! ^^). La veritat és que sense saber-ho ja vam menjar calçots com si s’acabés el món, i vam tenir temps a assaborir també el moment, el sol, la companyia i verbalitzar que què bé que estàvem. I que quin plaer. I que com d’important és valorar i agrair aquests dies que són bons, aquestes estones i petites (o grans) coses que ens fan feliços i ens fan la vida bona.
I no sabíem la que ens venia al damunt. Però ara miro enrere i penso que què bé que ho vam saber gaudir. Va ser un bon cap de setmana. Difícilment millorable, perquè divendres ja va començar deixant el llistó molt alt. I va ser l’últim… L’últim abans del proper, que no sabem ben bé quan, però arribarà.
Com que el temps de calçots encara no ha acabat i encara podem anar a comprar, si en veieu i teniu delit agafeu-ne! I si no els podeu fer al foc en una barbacoa, hi ha moltes altres maneres de menjar-ne. Al forn i arrebossats són brutaaaals!!!
Peeeerò… com que aquests dies igual no movem tant el cul, els fregits millor deixar-los per allò que és important, com unes bones croquetes!
Així que jo us proposo una truita de calçots i patata light! Que sí, que sí! Que quasi no porta oli! Passeu i mireu.
El setembre sempre és un mes complicat. Començar el curs i que tot rutlli costa alguns dies, i quasi cada any arriba d’octubre sense que me n’hagi adonat.
Enguany no ha estat diferent, però tot i el ritme frenètic hem intentat no descuidar gaire el menjar, ja que cada cop el cos se’ns resenteix més quan estem uns dies endrapant “qualsevol cosa”… això és l’edat…
Per això, un sopar ben fàcil, ràpid de preparar i de temporada és la carabassa al forn, acompanyada d’altres hortalisses.
Això ja s’acaba… les vacances, vull dir, perquè l’estiu i la calor sembla que encara no tenen intencior de marxar.
Per aquells remordiments de consciència que tenim molts en tonar de les vacances, i que, aquest cop sí, començarem a menjar millor, tenim l’amanida de bacallà amb patates. És un plat complert i molt saludable. Refrescant, fàcil i ràpid de preparar. 100% estiu!
És ric en antioxidants, ja que el tomàquet i el pebrot, són aliments que ens aporten grans quantitats de vitamines A, C i E. La ceba i les olives també són aliments rics en flavonoides que són substàncies molt antioxidants. Això fa que sigui un plat altament interessant per a tothom però en especial persones que vulguin reforçar les defenses.
El que em tira enrera de fer truita de patates és haver de fregir les patates i la ceba. Tant d’oli allà…
I el temps, és clar! Perquè una truita de patates ben feta és boníssima, però requereix temps i el que diem, molt d’oli!
En canvi, en aquesta versió, no necessitem tant temps, i amb dues cullerades d’oli ja fem.
I no, no és taaaant super bona, però no està gens malament. Si no ho heu provat mai, feu-la un dia així. No hi perdeu res i segur que us sorprén.
Bon i fred matí de dissabte!
Avui toca un primer plat o acompanyament ben fàcil i ben bo! Es pot preparar ràpid i sense gaire feina.
Ve a ser com una truita de patates diferent, ja que els ingredients són molt semblants: patates, ceba, ous… Però també podeu fer les variacions que preferiu!
Heus aquí un altre exemple del ja tan conegut “culo veo, culo quiero”.
Vaig anar a comprar… i vaig veure unes patates tan minis i tan mones, que me’n vaig endur un grapat. I com que quan les vaig veure la imatge que em va aparèixer va ser d’unes patates al romaní, i el gust de romaní ja m’inundava la boca… doncs també em vaig endur un sobre de romaní, per si les mosques a casa no n’hi havia.
Jo abans tenia romaní plantat. Però fins i tot el romaní se’m mor… De totes maneres acostumo a tenir-ne a casa, però ves… que en vaig comprar. I sort! perquè aquest era un d’aquells cops que a casa no n’hi havia.
Els finals de curs sempre són genials. A part de l’obvietat d’acabar-se el curs… també arriba la sortida de profes.
Sort en tenim que hi hagi gent tant motivada i estupenda que ens prepari sortides i sorpreses genials. Aquest any, ens van pujar al mini-bus i vam anar a parar a fer una visita a una cava, a les termes de Montbrió, sopar a Cambrils i tastet de gintònics a la platja. Què més es pot demanar?
I aquest any, la sortida començava amb un concurs de truites, per grups.
I… jo no sé fer truites massa bé… Així que vaig optar per fer aquests pebrots farcits de truita de patates, que són molt bons!!
Unes croquetes diferents…
Ingredients:
Procediment:
Cuina Amor i Ciència 