Calamars picants amb ceba

Avui un pica-pica d’aquells fàcils, fàcils, però que resolen un sopar en un moment

Canelons de verdures amb beixamel de carabassa

Veieu les fotos del blog enormes??? Perquè jo sí…

No sé què ha passat… els de wordpress han fet algun canvi i de moment la cosa està així… Ara mateix no sé com arreglar-ho, així que paciència.

Mentre esperem a que tot torni a la normalitat, podeu fer aquests canelons.

El farcit el podeu variar. Vaig comprar unes cebes liles perquè eren maquíssimes, també tenia albergínia i la carabassa, és clar…

 

També havia pensat de fer lasanya. De fet les plaques que vaig utilitzar eren de lasanya, de les que només s’han d’estovar amb aigua calenta, però vaig veure que potser em quedava una mica curta i que m’aniria millor si les enrotllava per fer-ne canelons. Com sempre… imaginació al poder i en la varietat està el gust!

P.D: Crec que a poc a poc ja vaig arreglant el tema de la mida de les fotos… Si veieu alguna cosa estranya agrairia que m’aviséssiu! Gràcies!

Coulant de xocolata i carabassa

Ho sé, la foto no és meravellosa… però comprendreu que no estava jo per perdre el temps…

Per fi! Feies setmanes que somiava amb un coulant! mmmmmmmmmmmm!!!!! xocolataaaaaaa!!!!

Les figues de l’altre dia (magdalenes de figues) venien acompanyades d’una carabassa i avui de sobte he recordat una recepta que havia arxivat feia molt d’un coulant de xocolata amb carabassa. Era el moment!!

I mare meva! Quina meravella! Són unes postres perfectes! Mooolt bones, fàcils i ràpides de fer. I no porta mantega! És un coulant light…hahahahahaha! Bé, deixe’m-ho en semi-light…

Magdalenes de figues

Hi havia una època en què em preocupava no tenir bones idees. Ara només em preocupo d’estar envoltada de gent que sí que les tingui.

És que queden tan esponjoses, sucoses i tendres…! I evidentment acompanyades del frosting de mascarpone, com les de maduixa, deuen ser per plorar de bones… però jo ho he deixat per un altre dia.

El Josep Maria ens va regalar unes figues boníssimes. Vaig fer una mica de melmelada seguint les seves instruccions, però amb les que em quedaven he copiat la gran idea de la Rosa: fer les magdalenes de maduixa però canviant les maduixes per figues. Espectacular!

Arròs amb verdures

Oh!!!! Quina emoció!

Una de les coses bones treballar en un poble és que tinc ex-alumnes que a part de ser fantàstics tenen un hort.

L’altre dia el Bernat em va portar un bon grapat de verdures estupendes, i n’he fet un arròs ben bo.

Un parell de tomàquets me’ls vaig menjar al moment, sense ni tan sols amanir-los. Mentre mejava anava posant els ulls en blanc! Què bons!!!

La resta de verdures la vaig fer servir quasi tota per l’arròs.

Pizza integral de porro, tonyina i gambes

Una altra pizza??? Doncs sí! No és que sigui molt emocionant però bona sí que ho estava!
No sé quantes setmanes feia que no menjava una pizza decent, i encara va trigar en caure, però aquest cap de setmana no podia aguantar més!
La gràcia del tema és que la massa està feta amb farina integral. Queda boníssima, i us animo a provar-ho per introduir més cereals integrals al dia dia.

La recepta de la massa és exactament la que vaig penjar Massa de pizza, però canviant la farina blanca per farina integral de força i ecològica.

Peres al vi

El Salvi, un company de feina, em va portar unes quantes peres.

Quan em regalen coses m’agrada fer-ne alguna cosa especial o diferent, i no volia menjar-me les peres com si fossin les que havia comprat jo a la fruiteria, però… tampoc volia fer unes postres molt calòriques que després de les vacances no estem per bromes!

Així que vaig decidir fer peres al vi, que feia molt de temps que ho tenia pendent perquè no les havia tastat mai. Unes postres a base de fruita fàcils i sorprenentment bones.

Mentre les peres es couen, davant l’ordinador vaig preparant la nova assignatura “Cuina i ciència”. I vaig mirant-me les peres i penso en tots els processos que estan passant allà dins: extracció de les aromes de l’anís i la canyella, osmosi, caramel·lització, evaporació de l’alcohol…

Segur que ens ho passem bé!!

  

Pastís de peix

Finalment tot torna a la normalitat, i després de dos mesos de voltar, tonem a ser aquí.

Ja fa alguns dies que corro per casa, però entre desfer maletes i fer rentadores, la tornada a la feina i tenir l’estómac a punt de rebentar per menjar tant de temps fora de casa, el més elaborat que havia fet era un caldo depuratiu, i no era el més emocionant que podia publicar…

 

Ha estat un gran estiu: Camino de Santiago, Sudàfrica i poder tornar a treballar fent una feina que m’apassiona i envoltada de gent genial. Poc més es pot demanar! Si a més esgarrapo alguna estona per cuinar i menjar coses bones, seré a la porta del paradís. Així que us proposo una recepta de les millors: facilíssima, poc calòrica, ràpida i bona. Ideal pels dies de principi de curs!

Us posaré les quantitats que vaig fer servir aquest cop, però acostumo a variar-les en funció del que tinc.