Amb aquesta recepta i l’hamburguesa pija vam acabar el curs d’hamburgueses. Curs en què m’ho he passat molt bé fent tàndem amb la Loraine, hem rigut cuinant i hem conegut a gent maquíssima.
Per aquesta hamburguesa aprofitarem el plat de l’altre dia d’espinacs amb xampinyons. Com que les hamburgueses de mill no congelen massa bé, una opció és fer el sofregidet de verdures i congelar-lo. Així el dia que es vulguin fer les hamburgueses tenim més de mitja feina feta.
El formatge de cabra li dóna el toc perfecte, no us l’oblideu!!
L’altre dia vaig dir que una altra de les coses que m’absorvia part del temps era un tema que estava preparant pel futur.
I no és res més que, juntament amb la meva amiga Loraine, aquest juliol farem un curs de cuina! Ens fa molta il·lusió!
Precisament ens vam conèixer en un curs de cuina i ara ens ve molt de gust poder fer un curs juntes per ensenyar les quatre coses que sabem i poder-nos-ho passar bé cuinant!
Seran 5 sessions i el tema que hem escollit és… HAMBURGUESES i els seus guarniments, per poder fer plats únics i saludables a partir d’hamburgueses de diferents tipus.
Un curs apte per a tots els públics, ja que seran receptes molt senzilles, però ben bones!
Ara només ens cal esperar que s’hi apunti prou gent per a poder-lo fer!
I és clar, també practicar diferents possibilitats. Aquesta n’és una: hamburguesa de salmó i gambes. Bona bona!
M’agraden molt Els Amics de les Arts i acaben de treure nou disc. M’acostuma a passar que he d’escoltar el disc uns quants cops fins que li acabo d’agafar el punt. A partir de cert moment ja m’encanten totes les cançons sense excepció. En aquest, però, tot i que la música és bastant alegre, hi ha moltes lletres que em fan venir ganes de llançar-me per un pont. Però així i tot… també comencen a encantar-me.
Per exemple, n’hi ha una, El mite de Prometeu, que comença prou bé. Un trencament on ell li desitja el bo i millor de cara al futur a ella. I dius, que maco el noi, mira…!! Fins que de cop…
“Que et miris al mirall sentint-te afortunada.
Que et diguis “sóc feliç” i llavors que ho perdis tot.
Ei! Ara què tal? Oi que fa mal? Oi que fa mal?
Que caiguin, sense pietat, les deu plagues d’Egipte sobre el teu cap.
Que t’intentis amagar. Que t’acabin delatant.
Que els Déus, els vells i els nous, t’agafin mania. Que tinguis por.
Que el mite de Prometeu t’il·lustri de cap a peus.
Que quan no puguis més, albiris l’esperança que em cridis des de lluny però no ho facis prou fort.”
Hòstia quin mal rotllo!!!!!!!!!!!!!!! Amb el mite de Prometeu s’han passat! Que et desitgin que una àliga se’t cruspeixi el fetge de dia però que de nit se’t regeneri per continuar fent…
La veritat és que la mitologia grega i romana sempre m’ha agradat. I el mite de Prometeu estaria entre els meus preferits. Justament a Igualada tenim una escultura, obra d’en Josep Campeny, d’en Prometeu lligat i patint, mentre l’àliga li devora el fetge.
I anant de cara a barraca, avui tenim unes altres hamburgueses/croquetes vegetals. Boníssimes!!!
Tant la versió croqueta com la versió hamburguesa són genials. Les croquetes són fregidetes, i és clar… una mica més saboroses, però vaja, l’hamburguesa també ha entrat al top 10 (o top 100… perquè només 10…) de les receptes del dia a dia.
Per rematar el tema, també us porto els troncs de bledes arrebossats. Per posar els ulls en blanc de bons!
I el cert, és que potser sí que hi ha algú a qui li diria…” Et desitjo que el mite de Prometeu, t’il·lustri de cap a peus”. Amb amor… Continua llegint →
Les llenties vermelles estan desproveïdes de pell i això les fa més digestives, però també fa que al bullir-les quedin molt desfetes, per això són ideals per purés, cremes… o hamburgueses.
Aquestes no han quedat enrera. Al contrari! No sé si és que ja no recordo les altres, el curry, el gust suau de les llenties vermelles o la gana que tenia, però estaven molt bones.
Si les congeleu, poseu una mica de paper de forn entre hamburguesa i hamburguesa, i abans de coure-les enfarinar-les.
Tot va començar quan vaig anar a comprar i de manera inesperada… Vaig veure uns panets per mini hamburgueses!
Ja no hi havia marxa enrere! Volia fer mini hamburgueses pels mini panets!
Les hamburgueses fetes a casa són genials perquè les pots fer al teu gust, amb les espècies que prefereixis. Jo vaig voler fer servir curry i canyella, que donen un gust diferent i fantàstic a les hamburgueses habituals.
La primera, i més important, és que són una delícia.
La segona… és que els llegums i els calçots (entre d’altres aliments), contenen un tipus d’hidrats de carboni difícils de digerir. Això fa que passin a l’intestí gros i allà, els bacteris de la flora intestinal es posen les botes! Els fermenten, i entre altres coses, produeixen gasos.
Això té els seus avantatges, ja que pots moure’t a propulsió… i de pas comprovar la conservació de quantitat de moviment en un sistema aïllat, però d’això en parlaríem un altre dia…
Deixant les bromes de banda, el cert és que això dels gasos molesta força, i per això és útil conèixer les plantes carminatives, que afavoreixen l’eliminació de gasos i prevenen la seva formació.
De fet, la famosa Aigua del Carme és un preparat medicinal a base de plantes carminatives, entre altres coses.
De plantes carminatives n’hi ha moltes, però jo esmentaré el comí, l’anís estrellat i la menta.
Us parlo d’aquestes tres, perquè si us hi fixeu, hi ha moltes receptes de llegums (com aquesta d’avui) on hi intervé el comí! Ara ja sabeu perquè! I és que la saviesa popular, sempre té les seves raons científiques al darrera!
I una infusió d’anís estrellat o de menta, potser poden substituir el cafè de després de dinar el dia que mengem les hamburgueses tan fantàstiques que us ensenyo avui!
Aquestes hamburgueses han estat una molt grata sorpresa!
Són boníssimes!!! I una manera diferent de menjar llegums, que sempre dic que en menjaré més però després no ho faig.
I sucadetes en la salsa de iogurt…mmmmmm!!!
La recepta la vaig veure de casualitat a la web de El comidista i no he trigat en fer-la.
Us animo a que les proveu vosaltres i em digueu que tal us han semblat! Continua llegint →
I a què ve aquesta fotografia??? Ara cuino vambes??? Doncs no! Però per fi puc tornar a anar a córrer!
La història és curiosa… Jo sempre he dit que córrer és de covards. Bàsicament perquè era incapaç de córrer 100 m i no morir en l’intent.
Ja ho havia provat alguna vegada, però no li acabava de trobar el què. Em cansava molt… Hahahahaha! Es tracta d’això,oi? Ja, però és que jo em cansava molt, i molt ràpid. I indispensablement necessitava córrer escoltant música.
Però aquest setembre passat, va arribar un dia… no sé, un dia diferent. I vaig sentir la necessitat de córrer, de córrer lluny. Potser justament per això, perquè córrer és de covards, que jo vaig començar.
I de cop, podia córrer 20 minuts, i 30 i 40 i 50 i UNA HORA seguida! A poc a poc, no us penseu… però podia!! I res de música. Només córrer i córrer i córrer. I llavors em vaig lesionar. Em vaig emocionar massa suposo…
La qüestió és que he fet bondat i un mes i mig després, puc tornar a començar.
Per l’ocasió, estreno vambes i… nova recepta!
Aquesta hamburguesa (de dificultat enorme, com veureu…) la vaig veure fa molt de temps (Falsarius Chef) , i sempre la tenia rondant pel cap, però no m’havia decidit.
Finalment, per aprofitar una massa brisa que tenia rondant per la nevera, vaig provar-la i no està gens malament!
Cuina Amor i Ciència 