S’apropa final de curs. La temperatura d’aquestes últimes setmanes podria despistar una mica, però només cal observar-me per ser conscient que estem a la recta final d’un nou curs. L’aspecte seria més o menys aquest:
Cada cop que veig el dibuix ric! El problema és que començo a riure normal i acabo amb riure esquizofrènic dels nervis acumulats! Sigui com sigui, millor agafar-s’ho en conya!
Bé, anem al que importa…
Aquesta coca és un gran misteri per mi.
És increïblement fàcil. Aquesta és de llimona però és boníssima en qualsevol de les versions que es facin.
Però… encara que seguim la mateixa recepta, amb els mateixos ingredients… encara no n’he tastat dues d’iguals! A cadascú li queda diferent. Per mi és la prova definitiva que la persona que cuina hi fa molt, i que cuinar amb amor, es nota!