Fideus amb salsa de soja

Ara és una sensació rara en què els dies passen ràpid però el temps lent. O no és que passi lent, sinó que ja són molts dies…

I tots aquests dies s’ha de menjar i a poder ser, bé! En tots els sentits!

El plat d’avui és relativament lleuger. Unes verduretes, ou i noodles. Poc oli. I si no us passeu amb la salsa de soja, que porta molta sal, no és una mala opció.

Jo reconec que m’hi passo…

De fet, crec que els he fet per no prendre’m la salsa de soja directament a cullerades. O amorrar-me a l’ampolla, sent menys fina…

Quan això acabi vull un restaurant japonés jaaaaa!!!!

Llom en salsa de xampinyons

Aquesta recepta és una mica “a ojo de buen cubero”, si modifiqueu les quantitats, us quedarà bo igual. Aquestes mesures eren per 2-3 persones. Si sou més o mengeu molt potser us queda una mica curta la salsa. Afegiu una mica més de tot.

La salsa es fa en un moment i estava boníssima. D’aquelles de sucar-hi pa sense parar.

La clau és el vi blanc. Si podeu feu-ne servir un decent perquè els aromes que deixa queden molt potenciats.

En aquest cas, teníem obert un vi blanc de la Terra Alta, CLOT d’encís. I vaig pensar que era adequat perquè una mica en un clot sí que hi estem, però anant amunt eh!

Així com l’altre dia estava en hores baixes, avui en canvi estic molt bé. Quasi que si m’oblidava de tot, em semblaven vacances… Dia relaxat, en família, gaudint d’un bon sol a la terrassa, un vermut, que avui és diumenge i s’ha de notar… i a la tarda cine! A casa, però amb crispetes i tot!

Pastís de patata

Bon i fred matí de dissabte!

Avui toca un primer plat o acompanyament ben fàcil i ben bo! Es pot preparar ràpid i sense gaire feina.

Ve a ser com una truita de patates diferent, ja que els ingredients són molt semblants: patates, ceba, ous…  Però també podeu fer les variacions que preferiu!

Coca de carabassó

– Hola, bon dia. Vull posar una cuina de gas i el gas no m’arriba a la cuina. Vostés m’ho podrien instal·lar?

– Vols posar gas a la cuina?

– Sí

– I ara què tens?

– Vitroceràmica

– Tens cuina elèctrica i et vols posar gas?

– Sí!

– Doncs tothom ho fa al revés…

– ?¿?¿?¿?¿?¿?

I avui han vingut a mirar-ho i m’han tornat a dir que era molt raro que em volgués posar gas.

Li he dit que per cuinar prefereixo el gas, i em diu: ” Ah sí, per cuinar el gas és millor”.

Collons!!! Doncs si la cuina és per cuinar, i tu també penses que el gas per cuinar és millor perquè t’estranya tant??? Però això no li he dit…

I ara m’agradaria demanar-vos ajuda!

Que em vull posar gas ho tinc clar. Que vull tres focs en comptes de quatre també.

Però el que no tinc clar és si vull acer inoxidable o vidre temperat, d’aquest que sembla una vitro. Aquest m’agrada més però a la botiga em van dir que amb el ferro fos de les parrilles del fogons es ratllava. Tipus això m’agrada a mi:

Es veritat que es ratlla???? Molt??? vosaltres en teniu? Si algú em pot ajudar us agrairia molt la opinió, aquí o en missatge privat. Gràcies!!!

Quiche de tomàquet i quiche de bacon

 

Les quiches són tan fàcils que es poden fer de qualsevol cosa i en qualsevol moment.

Us en proposo dues: una més elaborada, la quiche de bacon amb xampinyons i ceba, i una rapidíssima però també boníssima de tomàquet.

Acabades de treure del forn, un cop s’han refredat una mica, estan boníssimes, però d’un dia per l’alte tampoc desmereixen, així que són còmodes per dur a alguna celebració.

Fins aquí versions mini, i la següent foto és la versió en gran.

Sopa de ceba vermella i farigola

Just quan semblava que la primavera havia vingut per quedar-se, amb aquests camps tant verds i esplendorosos, tornen els dies de fred i pluja. Per això, què millor que una bona sopa de farigola.

Fa un mes vaig estar força malament de la gola, i va ser quan vaig repescar aquesta sopa, que a saber els anys que deu fer que corre pel món.
Però no cal tenir mal de gola per gaudir-la. Això sí, si el dia és fred i plujós, com sembla que serà aquest dijous, el moment de prendre la sopa s’apropa a la perfecció.