El que em tira enrera de fer truita de patates és haver de fregir les patates i la ceba. Tant d’oli allà…
I el temps, és clar! Perquè una truita de patates ben feta és boníssima, però requereix temps i el que diem, molt d’oli!
En canvi, en aquesta versió, no necessitem tant temps, i amb dues cullerades d’oli ja fem.
I no, no és taaaant super bona, però no està gens malament. Si no ho heu provat mai, feu-la un dia així. No hi perdeu res i segur que us sorprén.
A la web dedicada al cigronet, http://www.cigronet.cat/, en expliquen que el cigronet de l’Alta Anoia és un cigró petit, de superfície molt llisa, que augmenta fins a tres vegades el seu volum durant la cocció. El seu sabor és molt intens i delicat. La textura és fonent i homogènia, gens farinosa i ferma alhora. La pell, molt fina, harmonitza amb l’interior.
La veritat és que a mi m’agrada molt i tinc la sort de tenir-lo a l’abast fàcilment. Si teniu l’oportunitat, tasteu-lo!
Aquestes muffins no són noves, però el que és nou és la manera de presentar-les.
És una petita idea per fer un detallet a algú a qui li agradi cuinar una mica. Si no feu-li les muffins directament i s’ha acabat…
La recepta és la mateixa que les muffins de xocolata farcides de Nocilla, però sense la Nocilla.
La mostra…
El regal consta de les càpsules de muffins i del pot on hem posat:
Tot ben barrejat, i finalment, a dalt hi ha 125 g de perles de xocolata.
A les instruccions, ha de constar que per convertir aquesta pols en muffins s’han d’afegir:
I a partir d’aquí ben senzill! Barrejar els iogurts, oli, ous i llet, i quan ja sigui homogeni, afegir el pot sencer i barrejar amb les varetes manuals (si ho feu amb batedora, xafareu les perles de xocolata).
Omplir els motlles 3/4 parts i fornejar a 180ºC, amb el forn preescalfat uns 15 minuts (com sempre, fins que l’escuradents surti net).
Avui estem d’aniversari. El blog fa 3 anys!! I no em recordava, així que no he preparat res especial…
Encara que no sigui tan especial, si que us proposo fer una pizza casolana amb una massa boníssima!
Com sempre, la pizza us la podeu fer del que volgueu. En aquest cas jo vaig optar per formatge, tonyina, ceba i orenga. Mmmmmmm!!!!
Cuina Amor i Ciència 