Cupcakes de cafè i nous

Sembla que no, que no sóc dona de paraula.

En realitat ja us ho esperàveu!! Que tornés a fer cupcakes dic! no això de no tenir paraula…!

Va ser una petita relliscada… havia de col·laborar amb les postres d’una calçotada, i vaig pensar: després dels calçots, la carn i tota la història, moltes ganes de postres no n’hi ha! o si n’hi ha no hi caben!!! I si a més hi havia altres opcions de postres, acabaríem tots morint per empatx!

Faig un incís per dir que sempre he pensat que si moro atropellada o per un empatx no em sorprendrà. Jo potser no en seré conscient, però en tot cas, que a vosaltres tampoc us sorprengui…  El tema de l’atropellament és perquè sempre vaig despistada pel carrer, pensant en altres coses. I la qüestió de l’empatx… els que em coneixeu crec que no necessiteu explicacions! I els que no em coneixeu, doncs vosaltres us ho perdreu!

Veig que avui m’està marxant el cap…

En fi, finalment vaig decidir fer uns mini cupcakes de cafè! Per acompanyar el cafè si n’hi havia, o com a substitutiu si no n’hi havia!

Fideuà estil fàcil

Doncs això… que Cuina Amor i Ciència!!

El plat que us proposo avui és una fideuà fàcil, amb pocs ingredients però tot així queda molt bona. Si us en sobra, d’un dia per l’altre també està genial! I inclús la podeu congelar, però pocs dies perquè sinó la pasta s’estovarà molt.

Us animo a fer-la!

Ingredients (per 2 persones):

• 3 alls
• 1 ceba grossa
• 3 o 4 tomàquets madurs
• 200 g de fideus cabellini nº1
• 600 ml de fumet de peix o caldo de musclos
• 6 gambes grans, o llagostins…
• 1 sípia gran o dues petites
• oli d’oliva verge extra

Cupcakes de vainilla i cookies

Definitivament amb aquesta recepta hi ha hagut un abans i un després…

I és que sí, que els cupcakes són una cucada!

Que sí, que estan de posar els ulls en blanc i vigilar que no et caigui la baba!

I ningú t’obliga a menjar-ne tres de cop!

Però… són una bomba de calories, de greix i de tot…! Ja ho sabia (i vosaltres també!!!) però és que amb aquesta recepta m’he escandalitzat i he obert els ulls de cop, i sinó… jutgeu vosaltres mateixos!

Així que anuncio que durant una temporadeta deixo de banda els cupcakes. Bé, em guardo un comodí per fer cupcakes d’Oreo (que també prometen ser light…). I a partir de l’Abril començo un curset de cupcakes, així que potser no tinc més remei que posar-m’hi de nou…

En fi… la intenció era bona però no puc prometre res…

Aquesta recepta té tres fases:

1. Fer les magdalenes
2. Fer el farcit i omplir-les
3. Preparar el frosting i decorar-los

I si us entreteniu a sumar… SÍ!!! són un total de 500 grams de MANTEGA i 600 grams de SUCRE. Més val no pensar-ho…

          

Hamburgueses vegetarianes i calçots arrebossats

Avui tenim dues receptes en una!

I per què? Doncs perquè tenen dues coses en comú.

La primera, i més important, és que són una delícia.

La segona… és que els llegums i els calçots (entre d’altres aliments), contenen un tipus d’hidrats de carboni difícils de digerir. Això fa que passin a l’intestí gros i allà, els bacteris de la flora intestinal es posen les botes! Els fermenten, i entre altres coses, produeixen gasos.

Això té els seus avantatges, ja que pots moure’t a propulsió… i de pas comprovar la conservació de quantitat de moviment en un sistema aïllat, però d’això en parlaríem un altre dia…

Deixant les bromes de banda, el cert és que això dels gasos molesta força, i per això és útil conèixer les plantes carminatives, que afavoreixen l’eliminació de gasos i prevenen la seva formació.

De fet, la famosa Aigua del Carme és un preparat medicinal a base de plantes carminatives, entre altres coses.

De plantes carminatives n’hi ha moltes, però jo esmentaré el comí, l’anís estrellat i la menta.

Us parlo d’aquestes tres, perquè si us hi fixeu, hi ha moltes receptes de llegums (com aquesta d’avui) on hi intervé el comí! Ara ja sabeu perquè! I és que la saviesa popular, sempre té les seves raons científiques al darrera!

I una infusió d’anís estrellat o de menta, potser poden substituir el cafè de després de dinar el dia que mengem les hamburgueses tan fantàstiques que us ensenyo avui!

Aquestes hamburgueses han estat una molt grata sorpresa!

Són boníssimes!!! I una manera diferent de menjar llegums, que sempre dic que en menjaré més però després no ho faig.

I sucadetes en la salsa de iogurt…mmmmmm!!!

La recepta la vaig veure de casualitat a la web de El comidista i no he trigat en fer-la.

Us animo a que les proveu vosaltres i em digueu que tal us han semblat!
  

Galetes amb xocolata

Avui és 12 de Febrer, Santa Eulàlia, patrona oblidada de Barcelona.

Fa un parell de mesos vam anar tota la família a fer una visita diferent de la nostra ciutat. Llegendes del Gòtic. I va ser genial.

Quan passàvem per la Baixada de Santa Eulàlia, ens van explicar la llegenda, que molt breument diu:

Eulàlia era nena de 13 anys, filla de la Vila de Sarrià, que es dedicava a pasturar oques. Era de fe cristiana, i quan l’Emperador romà Dioclecià,va nomenar Dacià (cruel i anticristià) com a governador, a Eulàlia no se li va ocórrer res millor que baixar a la ciutat per persuadir al governador amb els seus dots d’oratòria.

Sembla ser que a Dacià no li va entusiasmar la idea, i va decidir que se li apliquessin tants càstigs com anys tenia (13).

Després dels 13 càstigs horribles i la seva mort, a Santa Eulàlia li surt una competidora el 1687, la Verge Mercè, que allibera Barcelona d’una plaga de llagostes. Se li concedeix el títol de patrona de Barcelona, que fins llavors tenia Santa Eulàlia en solitari.

El problema arriba quan el 12 de Febrer, poca gent ens recordem de Santa Eulàlia. Ella, trista, va passant els mesos com pot, però quan arriba la Mercè, i tota Barcelona li fem una gran festa, Santa Eulàlia no pot aguantar les llàgrimes i comença a plorar, fet pel qual plou tan sovint per les festes de la Mercè!

Així que aquest any, esperem que no plogui, perquè jo ja m’he preocupat d’explicar-vos a vosaltres, a alguns companys de feina i als meus alumnes que avui també és el dia d’una de les patrones de Barcelona.

Quan aneu a la catedral i veieu les 13 oques blanques… Ja sabeu, són el recordatori de la nena de 13 anys pastora d’oques, que acabà sent patrona de la millor ciutat del món!

Per la llegenda sencera i més ben explicada:

http://altresbarcelones.blogspot.com.es/2011/02/la-llegenda-e-santa-eulalia-la-patrona.html
       

Massa de pizza

El problema quan aprens a fer masses és que enganxa…

Perquè en un moment et prepares una massa per fer pizza, o coca, o empanada, o brioix, o panets, o uns enrotllats de canyella.

Si a més a més la fas tu (i no una màquina), encara enganxa més, posant allà les mans i grapejant la massa.

A més, és increïble com amb aigua i farina (i la sal i el llevat i alguna cosa més que hi puguem posar) surt aquella bola elàstica tan genial que després es convertirà en una pizza meravellosa!!!

I… ALERTA! Perquè si fer la massa enganxa… menjar la pizza encara més!

Després de provar moltes masses, finalment em quedo amb aquesta. M’encanta! I sempre surt bé!
És la massa de pizza de Jamie Oliver.

Com que la massa de pizza és justament per això, per fer pizza, jo us posaré dos exemples, però de més està dir que podeu fer pizza amb tot allò que vulgueu (o que tingueu a la nevera…)

Dijous gras i coca de llardons

Aquest any sí!

Mai havia fet coca de llardons, i per ser la primera vegada no ha anat malament del tot…

De totes maneres, és tan senzilla de fer que el que deu ser difícil és que surti malament.

I no patiu!! Que aquesta coca NO engreixa! (els que engreixem som nosaltres…)

    

Hamburguesa pija

I a què ve aquesta fotografia??? Ara cuino vambes??? Doncs no! Però per fi puc tornar a anar a córrer!

La història és curiosa… Jo sempre he dit que córrer és de covards. Bàsicament perquè era incapaç de córrer 100 m i no morir en l’intent.

Ja ho havia provat alguna vegada, però no li acabava de trobar el què. Em cansava molt… Hahahahaha! Es tracta d’això,oi? Ja, però és que jo em cansava molt, i molt ràpid. I indispensablement necessitava córrer escoltant música.

Però aquest setembre passat, va arribar un dia… no sé, un dia diferent. I vaig sentir la necessitat de córrer, de córrer lluny. Potser justament per això, perquè córrer és de covards, que jo vaig començar.

I de cop, podia córrer 20 minuts, i 30 i 40 i 50 i UNA HORA seguida! A poc a poc, no us penseu… però podia!! I res de música. Només córrer i córrer i córrer. I llavors em vaig lesionar. Em vaig emocionar massa suposo…

La qüestió és que he fet bondat i un mes i mig després, puc tornar a començar.

Per l’ocasió, estreno vambes i… nova recepta!

Aquesta hamburguesa (de dificultat enorme, com veureu…) la vaig veure fa molt de temps (Falsarius Chef) , i sempre la tenia rondant pel cap, però no m’havia decidit.

Finalment, per aprofitar una massa brisa que tenia rondant per la nevera, vaig provar-la i no està gens malament!

     

Cakepops redvelvet

De vegades poso un petit acudit científic als exàmens. No sé… potser per treure dramatisme i destensar una mica l’ambient…

El problema ve quan algun pobre angelet, atabalat pel moment, no ho entén, es pensa que és un exercici més i s’estressa perquè li falten dades…

De totes maneres és d’una lògica evident! Si han quedat per prendre alguna cosa es trobaran al bar, oi?

Bé… al que anàvem… cakepops!

   Una cosa important! Partim de la base que per a fer cakepops, el que es necessita és un pa de pessic i algun formatge en crema, nata espesa o similar per poder-ho lligar.

Jo aquests els he fet amb el pa de pessic Red Velvet, i he utilitzat mascarpone.