“Durum” de samfaina

He posat “durum” per posar alguna cosa, perquè la forma recorda a un durum, però res més allunyat…

Podria haver posat “menjar de déus” i no m’hauria equivocat gaire. Una delícia de sopar!

Crema de carabassa i moniato

Per fer aquesta crema utilitzem verdures dolces, i per això no cal afegir-hi sal.

És molt saborosa, però dolça.

Com sempre que proposa cremes, les quantitats són aproximades, ja que dependrà una mica de la mida de les verdures, però no patiu que us quedarà bona igualment!

Llenties exprés

Per aquells dies que no es té gaire temps o gaires ganes de cuinar, són una molt bona solució.

Hi he afegir alga wakame. No és necessari, però si us agrada afegir algues als vostres menjars penseu que l’alga wakame és de gust suau i conté molt calci, iode, ferro i potassi, així que és interessant afegir-ne una mica a l’hora de fer les llenties per aconseguir una aportació extra de minerals.

A més a més, també hi he posat pebre i cúrcuma. Opcional també, però no només fan les llenties saboroses, sinó que la cúrcuma té propietats, entre d’altres, antioxidants, antiinflamatòries i digestives.

I resulta que el pebre augmenta l’absorció dels seus principis actius potenciant els efectes positius de la cúrcuma.

Amanida grega i bons records

A principis de juny vam estar dues setmanes a Grècia fent ruta pel continent i després passant 10 dies en algunes de les seves meravelloses illes.

Crec que vam gaudir tant el viatge per l’època que vam escollir. La temperatura era càlida i agradable però no vam patir cap calorada. I per damunt de tot, hi havia molt poc turisme. Algun autocar de jubilats de tant en tant i poc més. No crec que si haguéssim anat a l’estiu ens hagués agradat ni la meitat.

Quan vam estar a Malta vam tenir la mateixa sensació. Hi ha llocs on s’ha d’anar fora de temporada.

No em fa vergonya dir que una de les coses que més vam disfrutar del viatge va ser el menjar!!!

Cada menjar acabava amb la frase: “Uuufff…. quina manera d’atipar-nos!”

I una de les coses que no perdonàvem era l’amanida grega (i la cervesa…, la cervesa tampoc la perdonàvem). Podríem pensar que per molt que ens atipèssim, si menjàvem amanides el drama no podia ser molt gran, però les amanides nedaven en abundant i boníssim oli d’oliva i tenien unes quantitats obscenes de formatge feta.

A més l’amanida us deixo algunes fotos!

Crema de carabassa

A les 10.21 hores d’aquest 23 de setembre comença la tardor astronòmica. Encara falten un parell de dies, però m’avanço amb una recepta ben de tardor! Una crema de carabassa complerta. I dic complerta perquè molts cops la faig només amb ceba, carabassa i pastanaga, però aquest cop hi he afegit un porro i una patata.

Una crema de carabassa ben complerta. I dic complerta perquè molts cops la faig només amb ceba, carabassa i pastanaga, però aquest cop hi he afegit un porro i una patata.

Amanida de pasta

Avui, sense cap motiu aparent, em venen al cap molts records d’un passat cada cop més llunyà. I precisament això és el que m’ha sorprés, que de cop, semblés com si hagués estat ahir.

Però el present s’imposa i ara que comença el bon temps ja venen de gust els plats una mica més frescos, i una amanida de pasta sempre arregla un dinar o sopar, de manera ben saludable! Evidentment hi ha mil combinacions possibles, aquesta només és una proposta.

Com a salsa, en comptes de possar-hi oli i vinagre, una picada d’anxoves amb all i orenga fa l’amanida encara més saborosa!

Quinoa amb verdures i salsa al pesto

Fa unes setmanes ens va tocar un cap de setmana a Andorra. Què bé!!!! Mai ens toca res!!

I aquest cap de setmana va ser l’escollit. Un cop vam aconseguir travessar la frontera (després d’una hora de cua) i  arribar a Soldeu, tot va ser perfecte. Tranquil·litat, poc fred, bon dinar, una passejadeta de tarda, relax, veure el 5-1 del Barça amb unes cervesetes fresques i un bon entrepà, dormir en un llit gegant, esmorzar de campionat, petita excursió preciosa i agradable…

i llavors… vaig relliscar amb una pedra molla, vaig intentar no caure regirant el cos, vaig tornar a ensopegar i vaig acabar caient igualment. I allà estirada panxa amunt (sort de la motxilla) ja vaig veure que:

1- Havia tingut molta sort perquè no m’havia donat cap cop xungo al cap ni m’havia fet res greu.

2- L’hòstia portaria conseqüències… em feia bastant mal el genoll…

Un cop passat l’ensurt vaig veure que podia caminar, encara que fos coixa, i vaig poder baixar lentament però sense més problemes. Segons com posava el peu el genoll em feia mal, però era normal després del cop i tot plegat.

 Aquí abans de la caiguda…. jo tan feliç…

Ja a casa, amb el genoll en fred, em vaig adonar que em feia força mal al girar-lo, i aquest matí seguia igual… Així que cap al metge, genoll embenat, menisc una mica tocat, repòs…  Em podien haver fet una radiografia però es veu que no hi ha diners… Doncs res, a veure si millora sol en dos o tres dies i sinó ja ens preocuparem més.

Però com diu sempre la meva sogra, que “no hay mal que por bien no venga”, aprofito per posar al dia el blog que se m’acumulen les receptes!

Com veieu, la recepta d’avui és molt fàcil, però molt saludable, nutritiva i molt bona!!! Us la recomano  de debò. La salsa al pesto li dóna un toc encara més bo, però en podeu prescindir. jo en vaig posar perquè en tenia a casa i em va agradar moltíssim la combinació.

Doncs apa, a cuidar-se i a menjar bé, que la caiguda segur que va ser un càstig diví per haver menjat beicon i ous al buffet de l’esmorzar (i croissants, i un xuxo, i formatge i… )

Coca de verdures

Cuinar amb verdures de l’hort del Bernat i el Joan s’està convertint en un clàssic.
Un arròs amb verdures, una crema de pèsols, …

I avui una coca de verdures. Senzilla i bona.

Sempre es pot acompanyar d’un tros de botifarra, tonyina i olives negres o, com he fet jo avui, unes anxoves.

Farcells de carbassó

Dues opcions diferents per fer uns farcellets de carbassó: verdures amanides amb olivada o arròs amb verdures.

Estarem d’acord que no és res de l’altre món, però és una manera diferent de presentar un plat de verdura senzill.

Gaspatxo

Fem un gaspatxo? Un gaspaTXo amb tx de TXarango!

Aquest gaspatxo el vaig preparar diumenge passat, sense haver dormit, venint del Canet Rock. Va ser genial però es van anar acumulant els retards i amb Txarango, que havien de tocar a les 3’45, se’ns va fer de dia. A les 7’30 del matí, després de més de 12 hores saltant i cantant, parant per ben poc, ens acomiadàvem del festival amb Txarango, cansades però amb les piles carregades d’energia per molts dies.

I com que vaig decidir no dormir, m’havia d’entretenir fent coses  per no adormir-me, però amb coses fàcils perquè el meu cervell ja no donava molt de si. Així que vaig fer un gaspatxo.

No és una recepta massa especial, però sí que us volia explicar com colar el gaspatxo amb el colador xinès sense passar-nos mig dia… i sense tenir Thermomix, és clar…

Aquest dissabte Txarango venen a Igualada!!!! I no hi podré anar… snif, snif!! Si vosaltres podeu, aprofiteu i disfruteu per mi!