Aquest any doble recepta per Sant Jordi eh!!!
Però és que en una botiga vaig veure els motlles de mini roses… i no m’hi vaig poder resistir.
I llavors vaig veure els talla-pastes del drac… i em vaig començar a posar nerviosa. Ara què?
Així que després d’agafar i deixar vàries vegades cada cosa, m’ho vaig endur tot. Total… un dia és un dia!
Vaig fer uns mini flamets sense ou amb agar-agar. Són com unes gominoles de fruita boníssimes!
Ohhh!!! Quant de temps!! Hola a tothom! Estic una mica desbordada. Molt contenta perquè estic entretinguda fent coses que m’agraden molt, així que no em queixo. I també preparant-ne d’altres amb il·lusió, però el dia té 24 hores, facis les coses de gust o no, així que tinc poc temps per cuinar i encara menys per publicar al blog. Per no passa res! Aquí estem de nou! I avui amb unes postres lleugeres, bones, fàcils i diferents, almenys per mi!!
Una de les coses que em requereix tant de temps ara mateix és un màster de Nutrició i Salut que estic estudiant. M’agrada i m’omple molt però evidentment m’hi he de posar moltes hores, i hi ha moments amb pics de feina que no sé com m’ho atrapo…!
També he començat a fer un curs de cuina energètica on he après a fer aquest flam.
Per Sant Jordi vaig decidir que tornaria a recuperar la meva gran afició de llegir, i que trauria temps d’on fos per reprendre aquest hàbit que de sempre m’ha omplert tant. I ho estic fent!
I per fi, PER FI!!!!! començo a recuperar-me d’una lesió de maluc que arrossegava des d’octubre, així que ja no tinc excusa per no tornar a moure el cul i tornar a sortir a córrer.
Així que ja em disculpareu per no passar per aquí tan sovint.
El próxim dia us explico una de les novetats futures que també estic preparant, però per avui ja m’he enrotllat prou!
A pel flam!!!
Com que no porta ou, l’element que fa de gelatinitzant és l’alga agar-agar. Aquesta alga és fibra soluble, reguladora del trànsit intestinal i té molt poder saciant. Així que pot ser interessant incloure-la de tant en tant. Aquí teniu la foto per si no sabeu de què parlo:
Porto tres dies pensant d’on coi he tret un blau que tinc la cama. A l’esquerra concretament. A mig camí entre el peu i el genoll.
Ja em passa això de donar-me cops sense ser-ne conscient, i de seguida em surten blaus, però aquest cop no tenia ni idea de com m’he l’havia fet…
I avui se m’ha il·luminat la bombeta!! Va ser per una bona causa!
La setmana passada treballàvem la diferència entre massa i pes, aparells de mesura, etc… I aquest any vaig endur-me la bàscula del lavabo a classe. I vaig pujar-me a la taula del laboratori a pesar-me davant de tota la classe i fer un parell d’històries amb la bàscula. Si us interessa veniu a classe… I ho vaig haver de repetir 4 vegades. I cada cop que pujava, recolzant-me amb la cama esquerra al canto de la taula, pensava: quin mal coi, la propera pujo primer a la cadira i de la cadira a la taula. Però no ho vaig fer i… toma blau!
No sé si pujar-me a la taula i fer-me un blau a la cama va servir perquè ho entenguessin millor, però puc dir que durant uns minuts, no va haver ningú que no estigués atent!!
Els cupcakes d’avui van ser una grata sorpresa. Els repetiré sovint!
Continua llegint
Cuina Amor i Ciència 