Dorayakis o pastissets del Doraemon

Aquests dies hem retrobat el Doraemon. De fet mai ha marxat de les nostres vides…

I l’altre dia, la nena, que ara està en aquella fase que tot ho demana (tot, tot i tot…) va dir que volia dorayakis. I vaig pensar… doncs ara “lo vas a flipar! Palabra!”, que deia aquell de l’APM…

I mira, pim pam… han fet el seu efecte i a més els vam poder fer juntes.

Amb això que us deia que ara ho demana tot, tot i tot, fa dies que tenim problemes perquè a l’hora de dormir li agafa com una cosa que comença a dir que quan veurem el Sant Jordi de veritat, i la princesa de veritat, i el drac de veritat i el rei de veritat i els “habitants” de veritat. Així, t’ho diu tot d’una tirada. I quan li dius que… que vaja… que és que no són de veritat… i menys el drac… que mira, algun Sant Jordi encara trobaríem. I habitants tots el que vulguis, i princeses i reis… ves, quin remei… però el drac? D’on traiem un drac de veritat? Amb el foc i tot, que el vol…

Tornant als Dorayakis… els originals són amb pasta de mongeta vermella confitada, que dic sigui de pas, tampoc està dolenta! però aquí ens tira més la xocolata, què voleu que us digui…

Els vam fer amb xocolata de cobertura perquè a casa no gastem  nocilla ni nutella i no vaig voler-ne comprar, que ja sé què passa després… Però per mi haurien estat millors… mmmmmmmm!!!

Tiramisú

Quan fa que no feia tiramisú? Massa. Crec que anys. No pot ser… Potser anys no, però… és que ara no ho sé. Fa molt.

El tiramisú és de les meves postres preferides. A fora de casa em costa de demanar perquè no sempre compleixen les meves expectatives.

Aquesta recepta me la va explicar una noia amb qui vaig coincidir quan tenia uns 20 anys i vaig estar uns mesos de pràctiques a la SEAT. I me la va dir així com qui no vol la cosa, en un descans. No la vaig apuntar, però la vaig fer de seguida. I des de llavors que s’ha convertit en el meu tiramisú preferit.

Ara veient les fotos se’m torna a fer la boca aigua…

Sort que en vaig congelar una mica! Que per cert, es pot congelar i a més és fins i tot recomanable, ja que és una recepta que porta ou cru.

Galetes de Nadal

Crec que fa un parell d’anys, o potser més, que no feia galetes.

De fet no he trobat ni els motlles. Només els de la forma del floc de neu. I l’arbre l’he comprat… Però tots els altres no els localitzo per enlloc…

I al final ja dubto si un dia vaig pensar que mai més tindria temps a fer galetes un altre cop i els vaig llençar…

Però aquest any m’ha vingut de gust reprendre el costum de fer unes galetes per regalar. Vaig començar engrescant la nena, que de seguida es va il·lusionar, però després de jugar una mica amb un tros de massa va decidir que tot el procés era massa llarg i la paciència, que ja li dic que és la mare de la ciència, s’estava esgotant. Així que vaig acabar jugant jo sola a fer galetes.

Per cert, ara que dic això de la paciència… a vosaltres també us passa que la canalla us porta al límit i quan ja esteu a punt de petar us diuen amb veueta de no haver trencat mai un plat: “maaaaama…has de tenir pacièèèènnnciaaa” ??

Cupcakes de Baileys

Un any més ja tenim les festes a tocar i com sempre m’acabo liant fent algunes coses per portar a alumnes, companys i amics.

Avui us ensenyo una d’aquestes cosetes: uns cupcakes de Baileys amb frosting de mascarpone i nocilla blanca.

També es poden decorar amb xocolata blanca…

 

Pastís de poma i anís

La setmana passada vaig tornar a fer anys i com ja és tradició m’agrada molt poder-ho celebrar a la feina amb els companys i companyes de tantes batalles.

Un dels pastissos que vaig fer va ser aquest, un pa de pessic amb base de iogurt i afegint uns quants ingredients extres.

És senzill però suau i a mi m’agrada molt aquesta combinació de sabors.

Amb les quantitats que vaig utilitzar en vaig tenir prou per fer un pastís gros i dos individuals, com aquest:

Banana Cake

Ja arriba la tardor. La tardor de debò… perquè fa uns dies que se suposa que ja hi som però no hi ha manera que la temperatura acompanyi.

Però aquest matí quan hem sortit de casa feia una fresqueta interessant, i m’han vingut moltes ganes d’estar a casa cuinant amb el forn engegat, mentre a fora fa fred.

Si a vosaltres també us ve de gust podeu provar aquest pastís.

Fa temps tenia aquesta recepta en pendents de posar al blog perquè em va encantar!

És tendre, moll i esponjós, i té un gust intens a plàtan.

Tan aviat com pugui el repeteixo! Mmmmmmm!!!

Pastís de formatge “La Viña”

Ja fa temps que li anava al darrera, però les quantitats industrials que s’utilitzen en la recepta feia que no trobés mai el moment oportú.

I que sí, que podria haver reduït les proporcions, però mira…

Finalment, amb motiu del 3r aniversari de la meva filla, em vaig llançar a tastar finalment la famosa “Tarta de queso de La Viña”, un restaurant de Donostia.

Només he fet dos petits canvis: afegir una mica de vainilla i posar la melmelada pel damunt.

I sí… realment val la pena fer aquest pastís de formatge. Molt fàcil i molt bo!

Bomba de xocolata amb Nutella

No tinc paraules… però tinc fotos:

Crec que “bomba de xocolata” és una definició bastant encertada. I com a bona bomba, s’ha d’escollir el moment. Bé, mentida. En realitat tots els moments són bons, però és que avui l’he encertat de ple.

Ha sigut dia de raquetes de neu. Un dia de neu a punta pala i sol espectacular.

I també -10ºC… Quin fred!! Molt fred! A més amb vent!

Però per sort havia esmorzat un cafè i bon tros de booomba de xocolata. Amb tanta caloria al cos, el fred no semblava tant, i en tota la sortida la gana no ha fet acte de presència.

També ha fet el seu servei per recuperar les forces 😉

Magdalenes nadalenques amb mascarpone, poma (i Amarula)

Una de les coses que més m’agrada és cuinar i des de fa uns anys vaig decidir que poder-ho compartir encara em feia més feliç.

L’últim any ha estat intens i durillo… un bebè de dos anys, unes oposicions, molta feina… i encara que seguia cuinant de tant en tant, no podia compartir-ho, i ha estat una llàstima, perquè ho gaudia molt.

No és un propòsit d’any nou, que ja no me’n faig, sinó una casualitat que ara que tornem a estrenar any, i que gairebé fa UN ANY de l’última publicació, decideixi reprendre el blog i seguir endavant amb una recepta dolça i pensada justament per compartir.

El menjar és moltes coses, però per mi també és una manera de donar gràcies a les persones que per un motiu o un altre són importants per mi.

Aquest any tinc la sort de tenir uns alumnes de batxillerat que fan que quan entro a classe em senti afortunada de fer la feina que faig, i ens veiem 4 cops per setmana! Així que tinc molt a agrair-los… I em va venir de gust poder felicitar-los les festes amb un petit detall dolç.

Les magdalenes, pans de pessic, etc… amb fruita o hortalisses queden molt sucosos, i m’agrada molt fer-ne servir. Aquest cop tocava poma.

Afegir Amarula va ser una decisió impulsiva a mitja recepta. I la veritat és que li va donar el seu punt.  L’Amarula és un licor suau i dolç que vam conèixer en el nostre viatge a Sud-àfrica, però com malgrat que es pugui trobar en algunes botigues, no crec que sigui habitual que n’hi hagi a totes les cases, si voleu aromatitzar una mica la massa, ho podeu fer amb Baileys o amb Melody.

I sense més preàmbuls…

Pastís de plàtan amb caramel

Quan vaig veure aquesta recepta en una revista em va entrar de seguida pels ulls i no vaig trigar en fer-la.

Tampoc és que tingués res d’especial però posar el plàtan “del revés” com en una “Tatin” no ho havia fet mai i em va fer gràcia.

Això sí… escolliu un moment no massa calorós perquè comença a costar engegar el forn!