Fideus amb salsa de soja

Ara és una sensació rara en què els dies passen ràpid però el temps lent. O no és que passi lent, sinó que ja són molts dies…

I tots aquests dies s’ha de menjar i a poder ser, bé! En tots els sentits!

n1

El plat d’avui és relativament lleuger. Unes verduretes, ou i noodles. Poc oli. I si no us passeu amb la salsa de soja, que porta molta sal, no és una mala opció.

Jo reconec que m’hi passo…

n2

De fet, crec que els he fet per no prendre’m la salsa de soja directament a cullerades. O amorrar-me a l’ampolla, sent menys fina…

Quan això acabi vull un restaurant japonés jaaaaa!!!!

Continua llegint

Truita light de calçots (i patata)

És temps de calçots i per sort, l’últim cap de setmana abans del confinament vam fer una calçotada amb uns bons amics (Hola Marga! ^^). La veritat és que sense saber-ho ja vam menjar calçots com si s’acabés el món, i vam tenir temps a assaborir també el moment, el sol, la companyia i verbalitzar que què bé que estàvem. I que quin plaer. I que com d’important és valorar i agrair aquests dies que són bons, aquestes estones i petites (o grans) coses que ens fan feliços i ens fan la vida bona.

t1

I no sabíem la que ens venia al damunt. Però ara miro enrere i penso que què bé que ho vam saber gaudir. Va ser un bon cap de setmana. Difícilment millorable, perquè divendres ja va començar deixant el llistó molt alt. I va ser l’últim… L’últim abans del proper, que no sabem ben bé quan, però arribarà.

Com que el temps de calçots encara no ha acabat i encara podem anar a comprar, si en veieu i teniu delit agafeu-ne! I  si no els podeu fer al foc en una barbacoa, hi ha moltes altres maneres de menjar-ne. Al forn i arrebossats són brutaaaals!!!

t2

Peeeerò… com que aquests dies igual no movem tant el cul, els fregits millor deixar-los per allò que és important, com unes bones croquetes!

Així que jo us proposo una truita de calçots i patata light! Que sí, que sí! Que quasi no porta oli! Passeu i mireu.

Continua llegint

Remenat de clares d’ou

Avui és Sant Josep i s’ha de menjar crema.

La recepta que ja utilitzo sempre és la que em van ensenyar a la fundació Alícia i que ja vaig posar fa temps aquí (Crema de Sant Josep)

DSC07043

I ahir, al preparar-la per avui, em vaig trobar amb un munt de clares, poc temps de fer res i sense el sopar fet.

Així que hi vaig barrejar 4 coses i en va sortir un remenat prou decent.

DSC07049

El remenat anava acompanyat de pa de pagès torrat i una amida de tomàquet i ceba macerada. Boníssima!

I perquè consti en acta… la crema!

DSC07030

Continua llegint

Truita de bacallà amb ceba

A casa nostra se’ns fa difícil complir la promesa que ens fem tot sovint de tenir cura dels sopars i no menjar qualsevol cosa. Però el cert és que a la que ens despistem se’ns ha fet l’hora de sopar… No sé que passa que les tardes volen!

Els dies que estem els tres aprofitem per això, per estar els tres junts i fer alguna cosa. I els dies que ens quedem un de nosaltres amb la nena, encara és més difícil preparar el sopar…

E0226C60-1609-40D8-8A7E-F9C25DF0806F

Així que si no hem estat previsors la cosa es pot complicar.

L’altre dia vam sortir del pas amb aquesta truita. Ràpida i bona!!

Continua llegint

Truita de patates “light”

El que em tira enrera de fer truita de patates és haver de fregir les patates i la ceba. Tant d’oli allà…

I el temps, és clar! Perquè una truita de patates ben feta és boníssima, però requereix temps i el que diem, molt d’oli!

t3

En canvi, en aquesta versió, no necessitem tant temps, i amb dues cullerades d’oli ja fem.

I no, no és taaaant super bona, però no està gens malament. Si no ho heu provat mai, feu-la un dia així. No hi perdeu res i segur que us sorprén.

t2

Continua llegint

Aperitius amb salmó fumat

Aquesta setmana ja m’he trobat tres cops escoltant una conversa curiosa…

I és que hi ha gent que mentre compra, comença a queixar-se al dependent/a que ja se li acaben les vacances. I tot és un drama… que si se li han fet tan curtes, que si quina mandra, que si només queden dos/tres dies, que si tornar a matinar i/o sortir tard…
a1  I jo no puc evitar mirar-me la cara de la persona que escolta educadament, sense dir el que em donen ganes a mi de cridar: que no veus que encara et queden alguns dies de vacances i t’estàs queixant a algú que ja està treballant??? Però ja se sap que quan se’ns acaben les vacances… perdem el nord i no sabem ni el que diem. Per cert, jo les acabo dimarts. Per això tampoc sé molt bé el que em dic!a3
Continua llegint