Avui m’he reincorporat a la feina després de les vacances nadalenques, i he de dir que malgrat la mandra que em feia ha estat una tornada molt agradable. I me n’he adonat quan a cada cara que veia, d’alumnes o companys, em sortia un somriure sincer, i pensava… me n’alegro de tornar-te a veure!
Si heu pogut desconnectar uns dies, espero que la vostra tornada hagi estat ben bonica, també!
Avui us deixo una recepta de nivell extra-fàcil i molt bona! Un salmó marinat en 24h!
Aquesta setmana ja m’he trobat tres cops escoltant una conversa curiosa…
I és que hi ha gent que mentre compra, comença a queixar-se al dependent/a que ja se li acaben les vacances. I tot és un drama… que si se li han fet tan curtes, que si quina mandra, que si només queden dos/tres dies, que si tornar a matinar i/o sortir tard…
I jo no puc evitar mirar-me la cara de la persona que escolta educadament, sense dir el que em donen ganes a mi de cridar: que no veus que encara et queden alguns dies de vacances i t’estàs queixant a algú que ja està treballant??? Però ja se sap que quan se’ns acaben les vacances… perdem el nord i no sabem ni el que diem. Per cert, jo les acabo dimarts. Per això tampoc sé molt bé el que em dic!
Continua llegint
Tot i que pels matins encara fa fresqueta, està clar que el bon temps convida a posar-se al sol, sortir a passejar i dinar a la terrassa.
I si la setmana passada va ser una amanida de pasta, aquesta és de patata. Ho sé, ho sé… no són receptes molt emocionants però és el més suculent que puc ensenyar-vos aquests dies.
Prometo parar de posar amanides en una temporada excepte… una amanida amb sorpresa que us explicaré aviat. Ui ui ui!!! Emoció! Intriga!! No patiu… properament!!! Hehehehe.
Continua llegint
L’altre dia vaig dir que una altra de les coses que m’absorvia part del temps era un tema que estava preparant pel futur.
I no és res més que, juntament amb la meva amiga Loraine, aquest juliol farem un curs de cuina! Ens fa molta il·lusió!
Precisament ens vam conèixer en un curs de cuina i ara ens ve molt de gust poder fer un curs juntes per ensenyar les quatre coses que sabem i poder-nos-ho passar bé cuinant!
Seran 5 sessions i el tema que hem escollit és… HAMBURGUESES i els seus guarniments, per poder fer plats únics i saludables a partir d’hamburgueses de diferents tipus.
Un curs apte per a tots els públics, ja que seran receptes molt senzilles, però ben bones!
Ara només ens cal esperar que s’hi apunti prou gent per a poder-lo fer!
I és clar, també practicar diferents possibilitats. Aquesta n’és una: hamburguesa de salmó i gambes. Bona bona!
Ara fa dies que anava arrossegant les ganes de menjar sushi. De fet, ja tocava, perquè des que vaig començar el blog no n’havia tornat a fer.
Hi ha un parell de coses que haurien de quedar clares…
1- aquesta versió de sushi és la que he adaptat als gustos de casa. Per exemple, no ens agrada el peix cru ni el wasabi…
2- ni sóc japonesa ni una friki del menjar japonès, així que faig el que puc. Aquesta versió no és el sushi autèntic i segur que els fans del manga i tal es posen les mans al cap amb algun sacrilegi que ben segur hi ha en aquesta recepta, però per la gent normaleta crec que ja n’hi ha prou, que és una manera fàcil de menjar sushi i fer-lo amb ingredients més habituals a les nostres neveres.
Els bolets shiitake són molt gustosos i amb poca cosa més podem fer un arròs molt saborós.
Originaris de la Xina, allà són considerats com un aliment miraculós. La llista de propietats que se’ls atribueix és llarga i interessant, entre altres coses enforteix el sistema immunològic, actuant com a un potent antiviral y antibacterià, és antioxidant, ajuda significativament a reduir el colesterol, conté uns enzims (pepsina i tripsina) que afavoreixen la digestió, contenen el doble de fibra que els xampinyons i, entre d’altres, tenen vitamina D i B12. La vitamina D és necessària per poder assimilar el calci, i la B12 només es troba en carn, peixos i ous, i això fa que en dietes veganes s’hagi de tenir en compte la manera d’incorporar B12 a la dieta, moltes vegades en forma de suplements.
Sigui com sigui, m’agraden molt i últimament els faig servir força. Si no els heu tastat mai, us animo a fer-ho!
Per fi comença a notar-se la tardor. Abans era l’estació de l’any que més m’agradava. Segurament encara ho és, però cada cop triga més a arribar i és més curta.
A la tardor sembla que tot torni a posar-se a lloc. Torno a recuperar hàbits i horaris que a l’estiu desapareixen, la temperatura és agradable, i gaudeixo dels primers freds recuperant l’agradable sensació de tapar-me amb una jaqueteta o un simple mocador. Amb això n’hi ha prou per tornar a estar bé, no com a l’estiu que ja no saps què fer per no suar.
La durada dels dies i les nits és més equilibrada. Ni tantes hores de llum com a l’estiu, ni nits tan llargues com a l’hivern. Que hi hagi menys hores de llum em fa valorar-les i voler aprofitar-les millor, i que a les 7 de la tarda comenci a fer-se fosc fa que tingui més ganes de gaudir de casa meva, de cuinar, de llegir escoltant música, de veure una pel·lícula tapada amb una manteta al sofà…
I arriben les carabasses, les castanyes i moniatos, les carxofes, les mandarines!!! (Oh les mandarines!!!) I les ganes de tornar a menjar cremes, pures, sopes…
I és per això que avui m’acomiado de l’estiu amb una recepta una mica més estiuenca. Fàcil, fàcil! Com sempre!
Finalment tot torna a la normalitat, i després de dos mesos de voltar, tonem a ser aquí.
Ja fa alguns dies que corro per casa, però entre desfer maletes i fer rentadores, la tornada a la feina i tenir l’estómac a punt de rebentar per menjar tant de temps fora de casa, el més elaborat que havia fet era un caldo depuratiu, i no era el més emocionant que podia publicar…
Ha estat un gran estiu: Camino de Santiago, Sudàfrica i poder tornar a treballar fent una feina que m’apassiona i envoltada de gent genial. Poc més es pot demanar! Si a més esgarrapo alguna estona per cuinar i menjar coses bones, seré a la porta del paradís. Així que us proposo una recepta de les millors: facilíssima, poc calòrica, ràpida i bona. Ideal pels dies de principi de curs!
Us posaré les quantitats que vaig fer servir aquest cop, però acostumo a variar-les en funció del que tinc.
Demà són les proves PAU de Física. Estic nerviosa fins i tot jo. Cada any, quan em cau l’examen a les mans, el cor em comença a bategar com si fos jo qui l’hagués de resoldre. De vegades ho voldria, perquè tants dies i tantes energies preparant l’examen, tantes suposicions de per on pot anar la cosa…i després jo no hi puc fer res…
Avui un pica-pica fàcil i ben vistós!
He fet dues versions, però n’hi ha moltíssimes! imaginació al poder!
Continua llegint
Hi ha dies millors i dies pitjors. I hi ha dies com avui, que ni el mateix dia sap com és. Per no saber no sap si fa fred o fa calor, si fa sol o està núvol, si anem cap a l’estiu o tornem cap a l’hivern.
I si el dia no sap com és, com està… què he de saber jo?
Mentre decideixo si avui ha estat un dia dels “millors” o dels “pitjors”, us deixo una recepta de pasta, que si no és de les millors poc li falta! 
Continua llegint
Cuina Amor i Ciència 