Una de les coses que més m’agrada és cuinar i des de fa uns anys vaig decidir que poder-ho compartir encara em feia més feliç.
L’últim any ha estat intens i durillo… un bebè de dos anys, unes oposicions, molta feina… i encara que seguia cuinant de tant en tant, no podia compartir-ho, i ha estat una llàstima, perquè ho gaudia molt.
No és un propòsit d’any nou, que ja no me’n faig, sinó una casualitat que ara que tornem a estrenar any, i que gairebé fa UN ANY de l’última publicació, decideixi reprendre el blog i seguir endavant amb una recepta dolça i pensada justament per compartir.

El menjar és moltes coses, però per mi també és una manera de donar gràcies a les persones que per un motiu o un altre són importants per mi.
Aquest any tinc la sort de tenir uns alumnes de batxillerat que fan que quan entro a classe em senti afortunada de fer la feina que faig, i ens veiem 4 cops per setmana! Així que tinc molt a agrair-los… I em va venir de gust poder felicitar-los les festes amb un petit detall dolç.

Les magdalenes, pans de pessic, etc… amb fruita o hortalisses queden molt sucosos, i m’agrada molt fer-ne servir. Aquest cop tocava poma.
Afegir Amarula va ser una decisió impulsiva a mitja recepta. I la veritat és que li va donar el seu punt. L’Amarula és un licor suau i dolç que vam conèixer en el nostre viatge a Sud-àfrica, però com malgrat que es pugui trobar en algunes botigues, no crec que sigui habitual que n’hi hagi a totes les cases, si voleu aromatitzar una mica la massa, ho podeu fer amb Baileys o amb Melody.
I sense més preàmbuls…
Continua llegint →