Fa temps que em demanaven brioix. I no és que sigui especialment difícil de fer però s’ha d’estar pendent dels llevats i no sempre tinc temps. Però ara, amb això de no sortir de casa, aquesta excusa no valia.
I sort!!! Perquè no sé si van ser les ganes o què, però el vam trobar bo… boníssim! En queda un trosset al congelador però quasi el mengem d’una tirada… No tenim fondo!
Aquest cop el vaig fer a mà. Però evidentment es pot amassar a la panificadora o al robot de cuina.
Aquesta coca és de la Mireia Carbó.
Fa uns anys el dia 22 de Juny anàvem cap a algún racó del Pirineu (aix… sospir…) a passar el Sant Joan i tinc la imatge del paissatge que estava veient, encara des del cotxe, quan a la radio vaig sentir a la Mireia Carbó parlar de coques i donar la recepta d’una coa salada ràpida, fàcil i prometia que boníssima.
I al cap d’un dies la vaig fer. I un temps més enllà la vam repetir. I avui ha tornat a tocar.
La gràcia és respectar els ingredients, ja que si es comencen a fer canvis doncs ja és el mateix… per exemple, la mostassa ha de ser de Dijon, que és cremosa, fina i, sobretot, picant.
Avui estem d’aniversari. El blog fa 3 anys!! I no em recordava, així que no he preparat res especial…
Encara que no sigui tan especial, si que us proposo fer una pizza casolana amb una massa boníssima!
Com sempre, la pizza us la podeu fer del que volgueu. En aquest cas jo vaig optar per formatge, tonyina, ceba i orenga. Mmmmmmm!!!!
– Hola, bon dia. Vull posar una cuina de gas i el gas no m’arriba a la cuina. Vostés m’ho podrien instal·lar?
– Vols posar gas a la cuina?
– Sí
– I ara què tens?
– Vitroceràmica
– Tens cuina elèctrica i et vols posar gas?
– Sí!
– Doncs tothom ho fa al revés…
– ?¿?¿?¿?¿?¿?
I avui han vingut a mirar-ho i m’han tornat a dir que era molt raro que em volgués posar gas.
Li he dit que per cuinar prefereixo el gas, i em diu: ” Ah sí, per cuinar el gas és millor”.
Collons!!! Doncs si la cuina és per cuinar, i tu també penses que el gas per cuinar és millor perquè t’estranya tant??? Però això no li he dit…
I ara m’agradaria demanar-vos ajuda!
Que em vull posar gas ho tinc clar. Que vull tres focs en comptes de quatre també.
Però el que no tinc clar és si vull acer inoxidable o vidre temperat, d’aquest que sembla una vitro. Aquest m’agrada més però a la botiga em van dir que amb el ferro fos de les parrilles del fogons es ratllava. Tipus això m’agrada a mi:
Es veritat que es ratlla???? Molt??? vosaltres en teniu? Si algú em pot ajudar us agrairia molt la opinió, aquí o en missatge privat. Gràcies!!!
Continua llegint
Cuinar amb verdures de l’hort del Bernat i el Joan s’està convertint en un clàssic.
Un arròs amb verdures, una crema de pèsols, …
I avui una coca de verdures. Senzilla i bona.
Sempre es pot acompanyar d’un tros de botifarra, tonyina i olives negres o, com he fet jo avui, unes anxoves.
Vinga va, una d’aquelles propostes fàcils, fàcils, per aquest cap de setmana.
Aquesta recepta és com la coca de vidre, que la pot fer tothom, en un moment, i sempre surt bé.
Aquesta vegada les he fet només amb sucre, però també les podeu fer amb sucre i canyella, amb xocolata, amb nocilla… i inclús salades! pernil i formatge, sobrassada…
Són les postres més fàcils que podeu fer!! I ràpides! I delicioses!!!! I no podreu parar de partir i menjar, i partir i menjar…
Si voleu que sigui encara millor, poseu-hi pinyons. Jo no en tenia, però és que van a preu d’or!!
I això de ràpides… depèn. Es fan amb massa de pizza o de pa. Si heu de fer la massa, està clar que ràpid, el que seria ràpid, més aviat no… Però si voleu podeu comprar una massa de pizza refrigerada de les que venen i en un moment… una fabulosa coca de vidre!
El que acostumo a fer és aprofitar els retalls de massa quan faig pizza. Això, acabo d’aprofitar la massa, el forn, i sobretot… acabo l’àpat a la glòria!!!
Continua llegint
Una calçotada en forma de pizza. De fet, aquí el que li quedaria bé són uns trossos de botifarra esparracada, però per si no us n’heu adonat, últimament menjo poca carn, i porc encara menys… Fins que venen els meus pares a veure’m i em porten pernil, clar… A la nit ja no en quedava!
Si us agrada la botifarra (a qui no?!) us aconsellaria que si en teniu, en poseu a la pizza.
La meva història d’amor-odi amb els Donuts és remunta a fa més de 20 anys…
Els de sucre eh!!! Me’n menjaria a cabassos! Però no pot ser… I per això intento no menjar-ne mai, perquè a la que en tasto un ja hem begut oli: en vull més, i més i més…!!!
A casa meva els Donuts no abundaven. Error! Si n’hagués menjat cada dia potser (i només potser…) els hauria avorrit i ara no estaríem així… amb els ulls desorbitats cada cop que vaig al supermercat i veig aquelles ofertes de 4+2, i havent de fer ús de tota la meva força de voluntat!!
I quan n’hi havia era pitjor. De tant en tant la meva mare en comprava però… eren per esmorzar! Tota la tarda i nit els Donuts allà i sense poder tocar-los! Però quina classe de tortura era aquella??!!
I ara recordo una companya d’escola que de tant en tant duia UN Donut per esmorzar i li durava la mitja hora de pati… fenòmens paranormals…
En fi, la qüestió és que de tant en tant en compro i és el meu moment de glòria. Evidentment han de ser de Panrico. I repeteixo, de sucre… els de xocolata ni me’ls miro.
Però… Panrico està tenint problemilles diríem… I com tanquin i s’acabin els Donuts què farem???!!!!! Per tant, a partir d’ara, tothom a comprar Donuts! I per si de cas (només com a cas extrem!!) anem practicant a casa per fer-ne… però mai els arribaran ni a la sola de la sabata… Ah… (sospir), Donuts… (sospir)
No són mini donuts. No són donetes. Són… com unes rosquilles flonges, amb gust semblant a un waffle. Com un pa de pessic… No sé com explicar-ho…
El cert és que tampoc importa gaire perquè dubto que hi hagi molta gent que faci aquesta recepta. La qüestió és que cal tenir una màquina especial, que s’endolla al corrent, per poder-les fer. La tinc fa 5 anys. És del Lidl i devia valdre uns 10€… no m’hi vaig poder resistir…
Seria això, perquè us feu una idea:
És la gràcia. Ràpid, sense necessitar el forn, divertides… Són bones, no són res de l’altre món, però són tan mones i petites que no pots parar de menjar-ne…
Així que si no voleu acumular trastos, com jo, no val la pena que compreu la maquineta, però ja que n’he fet, les volia compartir.
Cuina Amor i Ciència 