No tinc paraules… Bé, unes breus: Menjar sa mola, però de tant en tant pecar una mica encara mola més!
Segueixo sense paraules…
La massa era una mica enganxifosa i difícil de treballar, però ha quedat TAAAAAAAN tendre!!!
No tinc paraules… Bé, unes breus: Menjar sa mola, però de tant en tant pecar una mica encara mola més!
Segueixo sense paraules…
La massa era una mica enganxifosa i difícil de treballar, però ha quedat TAAAAAAAN tendre!!!
Si l’altre dia parlava d’alumnes fantàstics, també he de dir que tinc companys de feina que no es queden enrere.
Un d’aquests és el Josep Maria, que aquest matí m’ha portat una melmelada de taronges amargues casolana. I si aquests detalls sempre són benvinguts, hi ha dies en que ni fet expressament!
Ahir vaig fer aquest brioix de carabassa. Molt tendre i bo, però és per menjar acompanyat d’alguna cosa. Pernil dolç, xocolata o la melmelada de taronja! (Estupenda, per cert…!)
Així que aquí ho teniu tot plegat!