Un any més ja tenim les festes a tocar i com sempre m’acabo liant fent algunes coses per portar a alumnes, companys i amics.
Avui us ensenyo una d’aquestes cosetes: uns cupcakes de Baileys amb frosting de mascarpone i nocilla blanca.
També es poden decorar amb xocolata blanca…
Sí, sí… xocolata i cervesa Guinness!!
És la versió cupcake del pastís Guinness, que ja molta gent coneix. Aquest pastís, fet amb cervesa negra, un cop acabat sembla ben bé una cervesa negra. El bescuit és consistent, amb un intens gust a trufa. I per damunt la crema blanca, que sembla l’escuma de la cervesa, i que li dóna el toc perfecte.
La recomanació és deixar-lo reposar. D’un dia per l’altre està encara més bo! I evidentment, s’ha de guardar a la nevera per la crema de nata.
Avui tenim vàries coses…
La primera queda reflectida en aquesta imatge:
Si bé és cert que als profes encara ens queden alguns dies, avui no sé qui estava més content d’acabar les classes, si els nens o nosaltres!!
Per altra banda, a part de la curiositat que el pastís d’avui dugui com a ingredient secret (ja no tan secret…) Coca-cola, vaig fer una foto expressament a la meva tassa de la sort.
La Núria, una amiga fantàstica, que porta molts anys (moooolts!) rient i plorant amb mi, em va regalar aquesta tassa, on, com podeu llegir, hi posa: “Tot sortirà bé perquè ets la repera”.
Evidentment, esmorzant amb aquesta tassa és impossible que res pugui sortir malament. Gràcies Núria, va ser un regal genial, el dia adequat!!
Avui hem acabat les classes de 2n de Batxillerat, tot i que ara venen unes setmanes d’estrès preparant les proves d’accés a la universitat. Sigui com sigui, el curs oficial ha acabat i havíem de fer un comiat a l’alçada dels dos anys que hem passat junts. M’ha fet una mica de peneta… 
He tingut la sort de tenir durant dos anys (a alguns 3!) a uns nois i noies fantàstics amb els que ha estat un plaer treballar. D’aquells que fan que vulguis ser la millor versió de tu mateixa perquè no es mereixen menys. Amb els que… Bé, no m’esplaio perquè les lloances no acabarien mai. Un grup especial…
La qüestió és que per fer una mica de comiat, després de retornar els últims exàmens, hem menjat uns cupcakes tot recordant alguns dels millors moments. I quan cadascú em deia alguna de les coses amb les que es quedava, es guanyava un record. Hem quedat que tots posarem l’imant a la nevera per recordar sovint que estimem la física, que la física és genial!
……. 
Vaig fer cupcakes redvelvet, cupcakes de xocolata, cupcakes de maduixa i cupcakes d’Oreo.
Porto tres dies pensant d’on coi he tret un blau que tinc la cama. A l’esquerra concretament. A mig camí entre el peu i el genoll.
Ja em passa això de donar-me cops sense ser-ne conscient, i de seguida em surten blaus, però aquest cop no tenia ni idea de com m’he l’havia fet…
I avui se m’ha il·luminat la bombeta!! Va ser per una bona causa!
La setmana passada treballàvem la diferència entre massa i pes, aparells de mesura, etc… I aquest any vaig endur-me la bàscula del lavabo a classe. I vaig pujar-me a la taula del laboratori a pesar-me davant de tota la classe i fer un parell d’històries amb la bàscula. Si us interessa veniu a classe… I ho vaig haver de repetir 4 vegades. I cada cop que pujava, recolzant-me amb la cama esquerra al canto de la taula, pensava: quin mal coi, la propera pujo primer a la cadira i de la cadira a la taula. Però no ho vaig fer i… toma blau!
No sé si pujar-me a la taula i fer-me un blau a la cama va servir perquè ho entenguessin millor, però puc dir que durant uns minuts, no va haver ningú que no estigués atent!!
Els cupcakes d’avui van ser una grata sorpresa. Els repetiré sovint!
Continua llegint
Sembla que no, que no sóc dona de paraula.
En realitat ja us ho esperàveu!! Que tornés a fer cupcakes dic! no això de no tenir paraula…!
Va ser una petita relliscada… havia de col·laborar amb les postres d’una calçotada, i vaig pensar: després dels calçots, la carn i tota la història, moltes ganes de postres no n’hi ha! o si n’hi ha no hi caben!!! I si a més hi havia altres opcions de postres, acabaríem tots morint per empatx!
Faig un incís per dir que sempre he pensat que si moro atropellada o per un empatx no em sorprendrà. Jo potser no en seré conscient, però en tot cas, que a vosaltres tampoc us sorprengui… El tema de l’atropellament és perquè sempre vaig despistada pel carrer, pensant en altres coses. I la qüestió de l’empatx… els que em coneixeu crec que no necessiteu explicacions! I els que no em coneixeu, doncs vosaltres us ho perdreu!
Veig que avui m’està marxant el cap…
En fi, finalment vaig decidir fer uns mini cupcakes de cafè! Per acompanyar el cafè si n’hi havia, o com a substitutiu si no n’hi havia!
Continua llegint
Definitivament amb aquesta recepta hi ha hagut un abans i un després…
I és que sí, que els cupcakes són una cucada!
Que sí, que estan de posar els ulls en blanc i vigilar que no et caigui la baba!
I ningú t’obliga a menjar-ne tres de cop!
Però… són una bomba de calories, de greix i de tot…! Ja ho sabia (i vosaltres també!!!) però és que amb aquesta recepta m’he escandalitzat i he obert els ulls de cop, i sinó… jutgeu vosaltres mateixos!
Així que anuncio que durant una temporadeta deixo de banda els cupcakes. Bé, em guardo un comodí per fer cupcakes d’Oreo (que també prometen ser light…). I a partir de l’Abril començo un curset de cupcakes, així que potser no tinc més remei que posar-m’hi de nou…
En fi… la intenció era bona però no puc prometre res…
Aquesta recepta té tres fases:
I si us entreteniu a sumar… SÍ!!! són un total de 500 grams de MANTEGA i 600 grams de SUCRE. Més val no pensar-ho…
Avui fa 200 anys que es va publicar per primera vegada la novel·la de Jane Austen “Orgull i prejudici” (Pride and prejudice).
Adoro la novel·la i adoro la mini sèrie de la BBC (1995). La pel·lícula no…
Però sigui com sigui, no volia deixar passar l’oportunitat d’acompanyar el té amb algun dolç ben bo per fer un homenatge a la meva manera a aquesta novela que he llegit tants cops.
Així que en honor a Jane, Elizabeth, el Sr.Darcy, el Sr. Bingley… Cupcakes de xocolata amb buttercream de xocolata!
Arriba un dia en la vida de tot professor/a de 2n de Batxillerat en què als teus alumnes els importa un rave la teva matèria… I aquest dia és aquell en què han de fer l’entrega del Treball de Recerca.
Tu ja pots dir i fer, ja pots explicar que és important que no es perdin en aquell punt del tema, posar controls o fer el que vulguis… quan han d’entregar el Treball, tota la resta no importa. No importa perquè van al límit, perquè per molt que ens esforcem en repetir-ho, la majoria estan imprimint, amb una mica de sort, el dia abans a les 12 de la nit. N’hi ha que fan campana per acabar els últims retocs… Que dius…? Però com pot ser??!!! Si has tingut 8 o 9 mesos!!! Però any rere any la història es repeteix.
El problema és que si t’hi poses farruca i insisteixes en posar exàmens, llavors no guanya ningú. A ells els va malament i tu tampoc en treus res de bo…
Jo procuro fer-m’ho venir bé perquè el tema que coincideixi amb el punt culminant del treball de recerca sigui dels més fàcils dels curs, però tot i així..
Continua llegint
Aquesta és una de les receptes que més m’ha sorprès últimament. El pastís Red Velvet (vellut vermell), és típic d’EEUU, i recepta clàssica pel dia de Sant Valentí. Ho volia fer en format individual, i uns cupcakes eren perfectes! Em cridava l’atenció la vistositat però creia que fossin tan bons!!!! Entre tantes receptes, finalment vaig fer una aposta segura i em vaig basar en la recepta de www.objetivocupcake.com 
Continua llegint
Cuina Amor i Ciència 