Dorayakis o pastissets del Doraemon

Aquests dies hem retrobat el Doraemon. De fet mai ha marxat de les nostres vides…

I l’altre dia, la nena, que ara està en aquella fase que tot ho demana (tot, tot i tot…) va dir que volia dorayakis. I vaig pensar… doncs ara “lo vas a flipar! Palabra!”, que deia aquell de l’APM…

I mira, pim pam… han fet el seu efecte i a més els vam poder fer juntes.

Amb això que us deia que ara ho demana tot, tot i tot, fa dies que tenim problemes perquè a l’hora de dormir li agafa com una cosa que comença a dir que quan veurem el Sant Jordi de veritat, i la princesa de veritat, i el drac de veritat i el rei de veritat i els “habitants” de veritat. Així, t’ho diu tot d’una tirada. I quan li dius que… que vaja… que és que no són de veritat… i menys el drac… que mira, algun Sant Jordi encara trobaríem. I habitants tots el que vulguis, i princeses i reis… ves, quin remei… però el drac? D’on traiem un drac de veritat? Amb el foc i tot, que el vol…

Tornant als Dorayakis… els originals són amb pasta de mongeta vermella confitada, que dic sigui de pas, tampoc està dolenta! però aquí ens tira més la xocolata, què voleu que us digui…

Els vam fer amb xocolata de cobertura perquè a casa no gastem  nocilla ni nutella i no vaig voler-ne comprar, que ja sé què passa després… Però per mi haurien estat millors… mmmmmmmm!!!

Brioix portuguès

Fa temps que em demanaven brioix. I no és que sigui especialment difícil de fer però s’ha d’estar pendent dels llevats i no sempre tinc temps. Però ara, amb això de no sortir de casa, aquesta excusa no valia.

I sort!!! Perquè no sé si van ser les ganes o què, però el vam trobar bo… boníssim! En queda un trosset al congelador però quasi el mengem d’una tirada… No tenim fondo!

Aquest cop el vaig fer a mà. Però evidentment es pot amassar a la panificadora o al robot de cuina.

Coca Anne

Aquesta coca és de la Mireia Carbó.

Fa uns anys el dia 22 de Juny anàvem cap a algún racó del Pirineu (aix… sospir…) a passar el Sant Joan i tinc la imatge del paissatge que estava veient, encara des del cotxe, quan a la radio vaig sentir a la Mireia Carbó parlar de coques i donar la recepta d’una coa salada ràpida, fàcil i prometia que boníssima.

I al cap d’un dies la vaig fer. I un temps més enllà la vam repetir. I avui ha tornat a tocar.

La gràcia és respectar els ingredients, ja que si es comencen a fer canvis doncs ja és el mateix… per exemple, la mostassa ha de ser de Dijon, que és cremosa, fina i, sobretot, picant.

Bescuit zebra de taronja i xocolata

Sembla que per fi tornarà a visitar-nos el sol, encara que sigui una mica, aquests propers dies.

La veritat és que el temps no ajuda gaire, però ara gaudirem enormement de cada raig de sol de travessi la nostra finestra o inundi la terrassa.

I tornem a ser a divendres… Com enyoro els divendres… Els d’abans, vull dir.

A partir d’ara suposo que estarem molt de temps amb allò del “abans” i del “després”, sense anomenar el “què·. Abans de “què”? Doncs ja ho sabeu. D’ “això”.

Però sí, ja és divendres un altre cop. No us penseu que les setmanes se’m fan llargues… Els dies potser una mica, però les setmanes volen. És una sensació estranya.

I aquí seguim… ahir vam fer aquest pastís amb la nena i queda vistós. I és fàcil, fàcil!

Pastís de plàtan i pastanaga

Tinc dies molt bons i estones francament agradables. I està bé.

Però també tinc algun dia gris i alguna estona on m’enfonso una mica en la misèria. I també està bé.

Avui és una mica d’aquests últims dies, en que qualsevol cosa em fa plorar, sense massa motiu, i encara m’enyoro més de tot i de tothom.

I els dolços no solucionen res, però no ens enganyem, ajudar ajuden…

Coca clàssica de iogurt i llimona

Ja que ens hem d’estar a casa, estiguem “com a casa”. I res millor que fornejar una coca de iogurt perquè el pis o la casa facin olor de llar.

Quan la vida encara era fàcil i normal, de fet fa tot just una setmana, dimarts passat, vam fer una reunió per seguir parlant de l’espectacle que es faria el dia de Sant Jordi. Aquest any el tema era la caiguda del mur de Berlín i una qüestió que s’anava repetint per escenificar d’una manera o altra era la separació d’aquelles parelles que havien quedat a banda i banda del mur.

I m’ha donat per pensar en quantes parelles estaran separades pel coronavirus… No sé… a quanta gent el confinament l’ha enganxat en diferents llocs geogràfics? Quantes parelles que no conviuen estan aïllades cadascuna a casa seva? Quantes parelles adolescents s’han hagut de separar de cop i estan desesperades i fent pagar als pares el seu patiment? Quantes parelles han decidit començar a viure junts en aquests dies de confinament? (mala idea, per cert…). Quantes històries dolces hauran quedat tocades per aquest gir dràstic dels esdeveniments?

Per sort, amb tanta tecnolgia, sempre hi haurà una manera o una altra per enviar-se paraules d’amor.

Pastís de poma i anís

La setmana passada vaig tornar a fer anys i com ja és tradició m’agrada molt poder-ho celebrar a la feina amb els companys i companyes de tantes batalles.

Un dels pastissos que vaig fer va ser aquest, un pa de pessic amb base de iogurt i afegint uns quants ingredients extres.

És senzill però suau i a mi m’agrada molt aquesta combinació de sabors.

Amb les quantitats que vaig utilitzar en vaig tenir prou per fer un pastís gros i dos individuals, com aquest:

Banana Cake

Ja arriba la tardor. La tardor de debò… perquè fa uns dies que se suposa que ja hi som però no hi ha manera que la temperatura acompanyi.

Però aquest matí quan hem sortit de casa feia una fresqueta interessant, i m’han vingut moltes ganes d’estar a casa cuinant amb el forn engegat, mentre a fora fa fred.

Si a vosaltres també us ve de gust podeu provar aquest pastís.

Fa temps tenia aquesta recepta en pendents de posar al blog perquè em va encantar!

És tendre, moll i esponjós, i té un gust intens a plàtan.

Tan aviat com pugui el repeteixo! Mmmmmmm!!!

Bomba de xocolata amb Nutella

No tinc paraules… però tinc fotos:

Crec que “bomba de xocolata” és una definició bastant encertada. I com a bona bomba, s’ha d’escollir el moment. Bé, mentida. En realitat tots els moments són bons, però és que avui l’he encertat de ple.

Ha sigut dia de raquetes de neu. Un dia de neu a punta pala i sol espectacular.

I també -10ºC… Quin fred!! Molt fred! A més amb vent!

Però per sort havia esmorzat un cafè i bon tros de booomba de xocolata. Amb tanta caloria al cos, el fred no semblava tant, i en tota la sortida la gana no ha fet acte de presència.

També ha fet el seu servei per recuperar les forces 😉

Bescuit de gingebre amb puré de poma

Ja fa dies que va començar la tardor però no ha estat fins avui que hem preparat la nostra panera de la tardor amb la petita de la casa.

I ja de pas m’he animat a fer un bescuit amb aromes que recorden els dies més curts de l’any.

Especiat, flonjo i humit, és deliciós!