Amanida de llenties i arròs

Una amanida?? Doncs sí! I com que tot en aquesta vida té una explicació (encara que de vegades no la sapiguem) el motiu d’aquesta “recepta” és el següent…

Resulta que arriba Setmana Santa. Fins aquí bé.
Me’n vaig 5 dies al País Basc. Fins aquí també bé…

I durant aquests 5 dies he fet bastantes coses. Entre d’altres, visitar Donosti, menjar pinxos, visitar Bilbao, menjar pinxos, fer una ruta pel parc natural de Aizkorri-Aratz, menjar pinxos, fer una passejadeta de 20 km, amb neu fins als genolls durant bona part del camí i molta boira pel parc natural d’Aralar, menjar pinxos i tornar cap a casa passant pel carrer Laurel de Logroño a menjar pinxos… (suposo que ja veieu per on vaig…)

Així que de camí cap a casa, després de descordar-me el botó dels texans perquè em molestava per conduir,  ja m’ho veia a venir… De fet ja tenia pensat anar a córrer una miqueta només arribar, com a mínim per rebaixar els remordiments de consciència.

Arribo a casa a quarts de set de la tarda, em començo a canviar per sortir mitja horeta i en un moment de debilitat pujo a la bàscula…

amanida1

A veure, ho reconec! Havia menjat força però també havia caminat molt! A més ja em feia la reflexió de: tu tranquil·la Laura, que sigui el que sigui ja hi estas posant remei, i a més, no serà tan greu…

Total, que sí, que pujo i… és conya no? és conya nooo? ÉS CONYA NO????????? PERÒ SI NOMÉS HAN ESTAT 5 DIES!!!!!!
No em vaig posar a plorar allà mateix perquè en aquell moment el que volia era perdre pes i no la dignitat…

I collons si vaig córrer!! Es veu que se’ns ha lesionat el Jordi Alba… Si algú té el telèfon del Tito Vilanova que li digui que em pot convocar a mi, que pujaré i baixaré per la banda a la velocitat de la llum! Només he de projectar la imatge de la bàscula i… fiuuuuuuu!!!

En fi, “a lo hecho, pecho” que diuen… però jo avui menjo una amanida…

I com que tampoc cal perdre el nord i menjar una fulla d’enciam, us proposo aquesta amanida que vaig copiar de la meva gran amiga Bea, que de tant en tant m’acull a dinar a casa a seva i sempre em sorprèn amb cosetes del dia a dia, senzilles però boníssimes!

   amanida2
Continua llegint

Anuncis

Boletes de carabassó

Simplement…  M’encanten!! Mooolt!!

Llàstima que siguin fregides… però de tant en tant tampoc passa res!

bolescarab1

No sabem d’on vam treure la recepta. La meva mare diu que d’alguna revista, ja fa anys, però no trobem el retall…

Així que no sé com era la recepta original, però jo les faig d’aquesta manera.

Sempre agraden. Quan dius que són boles de carabassó la gent et mira una mica raro segons com… però no en sobra ni una!
   bolescarab3
Continua llegint

Magdalenes per esmorzar com una reina

Doncs sí, magdalenes per esmorzar com una reina!!!

Ara fa just cosa d’un any, un bon amic em va escriure:

“Ja es la segona vegada que parles de reines. T’agradaven molt de petita?, en plan com a les nenes d’ara volen ser princeses, volies ser reina d’un castell?”

magdalenes1

I vaig adonar-me que sí que faig servir força aquesta expressió, que de petita sí que em vaig disfressar de reina, i no de princesa, i que potser sí que volia ser reina per manar molt! Hahahahahahaha. Com que no ho puc ser, sóc professora, i també mano bastant.

magdalenes3

I com a professora també he estat uns dies fora per fer el crèdit de síntesi. Vam anar a Esterri d’Àneu, i vam pujar a l’Estany de Sant Maurici. Estava absolutament preciós! I si no us ho creieu mireu la foto!!

neu
Continua llegint

Coca de llanda amb carabassa i xocolata

Divendres passat, la Magda, una companya de feina, em va sorprendre amb un bonic regal! Uns drapets amb puntes moníssims! Genials per fer fotos pel blog!
La veritat és que va ser un detall maquíssim! A més, la roba de quadre vichy m’agrada molt! Tot ideal..! Així que no he tingut més remei que fer un parell de receptes ideals per anar a conjunt!

carabassa1

La primera és aquesta, una coca de llanda amb carabassa i xocolata. Coca que, a aquestes hores, espero estar compartint amb la Magda, la Rosa, el Marc i el Joan, els companys de feina que hem marxat de crèdit de síntesi. Petits moments de plaer en mig de tres dies de bogeria. Divertits, però de bogeria!

carabassa7

carabassa8

  carabassa2
Continua llegint

Tires de pollastre al curry arrebossades amb ametlles

Oh!!!! Avui és 13 de Març (l’aniversari de la meva mare, per cert… FELICITATS!!) i… ha nevat!!!

Que maco és que nevi eh! Llàstima que ha estat poca estoneta, però l’hivern, al què li queden els dies comptats, ha volgut acomiadar-se d’una manera especial.

Avui… Tires de pollastre al curry!!! Val a dir que si no us agrada el curry, les podeu fer igual però sense curry ves…

A mi m’agrada força però l’utilitzo poc…

Aquestes tires de pollastre em van agradar molt!!!! Però he de dir que s’han de menjar acabades de fer! Com que hi ha dies que dino fora, me’n vaig endur pel dia següent i a veure, es podien menjar, i barrejades amb gana tot és bo…, però no era el mateix, perquè ja no estaven cruixents, l’ametlla s’havia estovat i… en fi, que ja sabeu, els arrebossats millor acabats de fer sempre!!

I mireu… us diré un secret… Les quantitats que he posat són orientatives. No sé molt bé que vaig posar jo. Que cadascú ho faci al seu gust. Us agrada més l’all? o el pebre? o el curry? o no teniu pebre vermell? Cap problema!!! Aquí està la gràcia! que tothom es faci la recepta seva!

Bon profit!
pollastre1  pollasre2
Continua llegint