Amanida de llenties i arròs

Una amanida?? Doncs sí! I com que tot en aquesta vida té una explicació (encara que de vegades no la sapiguem) el motiu d’aquesta “recepta” és el següent…

Resulta que arriba Setmana Santa. Fins aquí bé.
Me’n vaig 5 dies al País Basc. Fins aquí també bé…

I durant aquests 5 dies he fet bastantes coses. Entre d’altres, visitar Donosti, menjar pinxos, visitar Bilbao, menjar pinxos, fer una ruta pel parc natural de Aizkorri-Aratz, menjar pinxos, fer una passejadeta de 20 km, amb neu fins als genolls durant bona part del camí i molta boira pel parc natural d’Aralar, menjar pinxos i tornar cap a casa passant pel carrer Laurel de Logroño a menjar pinxos… (suposo que ja veieu per on vaig…)

Així que de camí cap a casa, després de descordar-me el botó dels texans perquè em molestava per conduir,  ja m’ho veia a venir… De fet ja tenia pensat anar a córrer una miqueta només arribar, com a mínim per rebaixar els remordiments de consciència.

Arribo a casa a quarts de set de la tarda, em començo a canviar per sortir mitja horeta i en un moment de debilitat pujo a la bàscula…

A veure, ho reconec! Havia menjat força però també havia caminat molt! A més ja em feia la reflexió de: tu tranquil·la Laura, que sigui el que sigui ja hi estas posant remei, i a més, no serà tan greu…

Total, que sí, que pujo i… és conya no? és conya nooo? ÉS CONYA NO????????? PERÒ SI NOMÉS HAN ESTAT 5 DIES!!!!!!
No em vaig posar a plorar allà mateix perquè en aquell moment el que volia era perdre pes i no la dignitat…

I collons si vaig córrer!! Es veu que se’ns ha lesionat el Jordi Alba… Si algú té el telèfon del Tito Vilanova que li digui que em pot convocar a mi, que pujaré i baixaré per la banda a la velocitat de la llum! Només he de projectar la imatge de la bàscula i… fiuuuuuuu!!!

En fi, “a lo hecho, pecho” que diuen… però jo avui menjo una amanida…

I com que tampoc cal perdre el nord i menjar una fulla d’enciam, us proposo aquesta amanida que vaig copiar de la meva gran amiga Bea, que de tant en tant m’acull a dinar a casa a seva i sempre em sorprèn amb cosetes del dia a dia, senzilles però boníssimes!

  

Boletes de carabassó

Simplement…  M’encanten!! Mooolt!!

Llàstima que siguin fregides… però de tant en tant tampoc passa res!

No sabem d’on vam treure la recepta. La meva mare diu que d’alguna revista, ja fa anys, però no trobem el retall…

Així que no sé com era la recepta original, però jo les faig d’aquesta manera.

Sempre agraden. Quan dius que són boles de carabassó la gent et mira una mica raro segons com… però no en sobra ni una!
  

Noodles amb verdures i gambes

Avui només diré que…

I que aprofiteu els dies de festa que tingueu per Setmana Santa, que després ja comencem amb allò de:  “ara falta no sé quan per l’estiu…”, i de vacances en vacances ens va passant la vida tu…

Per sort, els períodes intervacacionals sempre tenen coses bones, com menjar bé! Aprofiteu doncs!

Magdalenes per esmorzar com una reina

Doncs sí, magdalenes per esmorzar com una reina!!!

Ara fa just cosa d’un any, un bon amic em va escriure:

“Ja es la segona vegada que parles de reines. T’agradaven molt de petita?, en plan com a les nenes d’ara volen ser princeses, volies ser reina d’un castell?”

I vaig adonar-me que sí que faig servir força aquesta expressió, que de petita sí que em vaig disfressar de reina, i no de princesa, i que potser sí que volia ser reina per manar molt! Hahahahahahaha. Com que no ho puc ser, sóc professora, i també mano bastant.

I com a professora també he estat uns dies fora per fer el crèdit de síntesi. Vam anar a Esterri d’Àneu, i vam pujar a l’Estany de Sant Maurici. Estava absolutament preciós! I si no us ho creieu mireu la foto!!

Coca de llanda amb carabassa i xocolata

Divendres passat, la Magda, una companya de feina, em va sorprendre amb un bonic regal! Uns drapets amb puntes moníssims! Genials per fer fotos pel blog!
La veritat és que va ser un detall maquíssim! A més, la roba de quadre vichy m’agrada molt! Tot ideal..! Així que no he tingut més remei que fer un parell de receptes ideals per anar a conjunt!

La primera és aquesta, una coca de llanda amb carabassa i xocolata. Coca que, a aquestes hores, espero estar compartint amb la Magda, la Rosa, el Marc i el Joan, els companys de feina que hem marxat de crèdit de síntesi. Petits moments de plaer en mig de tres dies de bogeria. Divertits, però de bogeria!

 

Remenat de gambes, gules i alls tendres

Dijous vaig arribar a casa feta pols. Estic molt cansada últimament…

Deu ser que s’apropa la primavera!!

I com que estava cansada però tenia gana i volia sopar alguna cosa bona… vaig improvizar un remenat en 5 minuts!! Bé, potser 10 minuts!

Ràpid, fàcil i boníssim! A més, és relativament lleuger. Res fregit i molt pocs greixos!

Tires de pollastre al curry arrebossades amb ametlles

Oh!!!! Avui és 13 de Març (l’aniversari de la meva mare, per cert… FELICITATS!!) i… ha nevat!!!

Que maco és que nevi eh! Llàstima que ha estat poca estoneta, però l’hivern, al què li queden els dies comptats, ha volgut acomiadar-se d’una manera especial.

Avui… Tires de pollastre al curry!!! Val a dir que si no us agrada el curry, les podeu fer igual però sense curry ves…

A mi m’agrada força però l’utilitzo poc…

Aquestes tires de pollastre em van agradar molt!!!! Però he de dir que s’han de menjar acabades de fer! Com que hi ha dies que dino fora, me’n vaig endur pel dia següent i a veure, es podien menjar, i barrejades amb gana tot és bo…, però no era el mateix, perquè ja no estaven cruixents, l’ametlla s’havia estovat i… en fi, que ja sabeu, els arrebossats millor acabats de fer sempre!!

I mireu… us diré un secret… Les quantitats que he posat són orientatives. No sé molt bé que vaig posar jo. Que cadascú ho faci al seu gust. Us agrada més l’all? o el pebre? o el curry? o no teniu pebre vermell? Cap problema!!! Aquí està la gràcia! que tothom es faci la recepta seva!

Bon profit!
 

Dones científiques i galetes atòmiques radioactives!

Avui és 8 de Març, Dia de la Dona. Com cada any, quan arriba aquest dia m’agrada fer una  pausa a les classes habituals i parlar d’una dona científica ja que desgraciadament no anomenem de manera habitual a cap dona científica. Parlem de Newton, Galileu, Demòcrit, Rutherford, Joule, Thomson, Lavoiser… però… on són les dones??? A finals del segle XIX, es creia que en el camp de la Física ja estava tot dat i beneït, però uns descobriments casuals van obrir un món totalment nou: el de la Física Nuclear. El fet que en aquest terreny tot estava per estudiar i que les dones comencen (no sense dificultats) a poder accedir a l’educació científica superior i a participar en equips d’investigació, el paper de la dona en la ciència comença a canviar. Precisament en l’àmbit de la física nuclear, les dones tenen un paper rellevant. Una d’elles és, al meu parer, la dona científica més coneguda: Marie Curie. Però la seva filla Irène Joliot-Curie, Lise Meitner o Maria Göppert-Mayer també són dones molt importants en aquest camp,  no només per les seves grans aportacions i descobriments ( radioactivitat artificial, fissió nuclear, estructura del nucli atòmic) Aquesta publicació al blog és el meu petit homenatge a aquestes i altres dones que van haver de lluitar moltíssim per fer-se un lloc en el món científic i van demostrar al món sencer que nosaltres estem igualment capacitades per a les activitats científiques que els homes. I què millor que fer… unes galetes atòmiques o galetes radioactives! Com preferiu!

Per fer-les vaig estrenar dos estris nous. El primer és un corró de cuina regulable, que permet estirar la massa amb un gruix determinat. Així totes les galetes queden iguals. No cal, però així les puc fer més fines, que a m’agraden més. L’altre estri és el motlle. Això té història, perquè no trobava un motlle que em servís, així que li vaig demanar a la meva cosina que si trobava un tallapastes en forma d’estrella amb puntes arrodonides o de flor però… AMB SIS PUNTES, que el comprés. Em sembla que va flipar… però el va trobar! I era perfecte! de forma, de mida i fins i tot de preu!! Vero! Que era per això!! Per fer les galetes atòmiques! No t’ho vaig voler dir perquè no volia que em miressis raro… Més raro encara…

   

Boles de donut (farcides de nocilla)

En el meus ja no tan pocs anys de vida he aprés una cosa: la millor manera de vèncer una temptació és caure en ella…

Fa dues setmanes que les boles de donut em perseguien dins la ment… i avui he decidit posar punt i final.

      

He de dir que ahir vaig posar punt i final a dues temptacions més…

La primera van ser unes botes que m’anava mirant tot l’hivern, i ahir, últim dia de rebaixes estaven a meitat de preu… només quedava un parell i vaig tenir la mala sort que eren el meu número!!! No és pot lluitar contra el destí!

L’altre és un pèl friki. Potser no ho hauria d’explicar en públic…  Aquesta darrera temptació no va ser gaire llarga… Més aviat va ser un “culo veo culo quiero”. I és que fent cua per pagar la nocilla que vaig comprar per farcir les boles de donut, vaig veure com la dona del davant tenia un vi que es deia CELESTE i l’etiqueta tenia dibuixos de constel·lacions!!!! A mi no m’apassiona el vi, i no tenia ni idea de si era bo o no, però automàticament vaig girar cua per anar-lo a buscar. No té mala pinta, ni preu de vi massa dolent, però ja us diré el què quan el provi. De totes maneres… es diu Celeste!!! Ha de ser bo per nassos!

Aquí les fotografies de la prova que no estic massa bé del cap: