Galetes de Nadal

Crec que fa un parell d’anys, o potser més, que no feia galetes.

De fet no he trobat ni els motlles. Només els de la forma del floc de neu. I l’arbre l’he comprat… Però tots els altres no els localitzo per enlloc…

I al final ja dubto si un dia vaig pensar que mai més tindria temps a fer galetes un altre cop i els vaig llençar…

Però aquest any m’ha vingut de gust reprendre el costum de fer unes galetes per regalar. Vaig començar engrescant la nena, que de seguida es va il·lusionar, però després de jugar una mica amb un tros de massa va decidir que tot el procés era massa llarg i la paciència, que ja li dic que és la mare de la ciència, s’estava esgotant. Així que vaig acabar jugant jo sola a fer galetes.

Per cert, ara que dic això de la paciència… a vosaltres també us passa que la canalla us porta al límit i quan ja esteu a punt de petar us diuen amb veueta de no haver trencat mai un plat: “maaaaama…has de tenir pacièèèènnnciaaa” ??

Carquinyolis

Qui faria un lleig a uns carquinyolis amb moscatell després de sopar?

Si a més aquests carquinyolis són fets a casa i SÚPER FÀCILS de preparar, ja ho tenim tot!!

Celebrant el dia del Mol

Avui es celebra el dia del mol, la unitat de mesura preferida dels químics.
A classe també l’hem celebrat!!

https://www.youtube.com/watch?v=ReMe348Im2w

Per si també sou frikis, aquí teniu l’enllaç a la web del dia del mol!!!

http://www.moleday.org/

Les galetes són les de sempre: Galetes radioactives

Galetes de dracs i roses. Sant Jordi 2015

Ja s’acosta Sant Jordi! I aquest any m’avanço amb unes galetes especials per l’ocasió.

Són les galetes de sempre, amb la glassa de sempre. Només he afegit una punta de colorant en pols verd a la massa.

La recepta és la mateixa que la de les galetes radioactives.

Galetes de Nadal de gingebre i canyella i de vainilla

Els bons costums no s’han de perdre mai, així que per 5è any consecutiu he fet unes galetes per felicitar les festes als meus alumnes de batxillerat.

Bé, per felicitar les festes i per celebrar que no ens veurem les cares durant un parell de setmanes!!

Ells creuen que tenen més ganes de vacances que jo, però estan equivocats!

Aquest any, he fet la recepta tradicional, amb vainilla, però en una altra tongada he canviat la vainilla per un cullerada de gingebre en pols i dues de canyella. Molt bones també!

Galetes de Nadal

Un any més s’apropa Nadal. I un any més he fet galetes.

Aquest cop en menys quantitat i més apressadament, però les bones costums no s’han de perde mai.

Si us animeu, aquí teniu la recepta: Galetes

Galetes de mantega amb pistola

Tinc un aparell per fer galetes. Pistola de galetes, en diuen…

I és tan divertit fer galetes així! I surten tan mones!

D’aquestes galetes, un dia em van dir: “Semblen de veritat!!!” Coi… és que ho són de veritat… “Comprades, volia dir…” Ah…

I és que al ser fetes amb la pistola, les formes queden ben xules! Realment, com si fossin “de veritat”.

Evidentment, tenir una pistola de galetes no és imprescindible… per tant, a la gent que em coneixeu, us la puc deixar sense problema quan vulgueu!

Galetes de Sant Jordi

M’encanta Sant Jordi!!

Poca gent que visqui a Catalunya no estarà d’acord a mi quan afirmo que Sant Jordi és un dels millors dies de l’any, per no dir el millor.

Tot ell és tan especial i bonic, que és difícil no llevar-se il·lusionat. I la gent està de bon humor sense cap motiu concret. Només perquè és Sant Jordi.

I fas coses diferents, que no faries un dimarts qualsevol, com deixar-ho tot per anar a passejar per la tarda, entre roses i llibres.

Cada any dic que faré un pa de Sant Jordi, d’aquests amb sobrassada, formatge i nous. Aquest tampoc és l’any…

Però he fet unes galetes de Sant Jordi!

Demà gaudiu del dia! Roses, llibres i petons!

La recepta és la mateixa que la de les galetes radioactives

Dones científiques i galetes atòmiques radioactives!

Avui és 8 de Març, Dia de la Dona. Com cada any, quan arriba aquest dia m’agrada fer una  pausa a les classes habituals i parlar d’una dona científica ja que desgraciadament no anomenem de manera habitual a cap dona científica. Parlem de Newton, Galileu, Demòcrit, Rutherford, Joule, Thomson, Lavoiser… però… on són les dones??? A finals del segle XIX, es creia que en el camp de la Física ja estava tot dat i beneït, però uns descobriments casuals van obrir un món totalment nou: el de la Física Nuclear. El fet que en aquest terreny tot estava per estudiar i que les dones comencen (no sense dificultats) a poder accedir a l’educació científica superior i a participar en equips d’investigació, el paper de la dona en la ciència comença a canviar. Precisament en l’àmbit de la física nuclear, les dones tenen un paper rellevant. Una d’elles és, al meu parer, la dona científica més coneguda: Marie Curie. Però la seva filla Irène Joliot-Curie, Lise Meitner o Maria Göppert-Mayer també són dones molt importants en aquest camp,  no només per les seves grans aportacions i descobriments ( radioactivitat artificial, fissió nuclear, estructura del nucli atòmic) Aquesta publicació al blog és el meu petit homenatge a aquestes i altres dones que van haver de lluitar moltíssim per fer-se un lloc en el món científic i van demostrar al món sencer que nosaltres estem igualment capacitades per a les activitats científiques que els homes. I què millor que fer… unes galetes atòmiques o galetes radioactives! Com preferiu!

Per fer-les vaig estrenar dos estris nous. El primer és un corró de cuina regulable, que permet estirar la massa amb un gruix determinat. Així totes les galetes queden iguals. No cal, però així les puc fer més fines, que a m’agraden més. L’altre estri és el motlle. Això té història, perquè no trobava un motlle que em servís, així que li vaig demanar a la meva cosina que si trobava un tallapastes en forma d’estrella amb puntes arrodonides o de flor però… AMB SIS PUNTES, que el comprés. Em sembla que va flipar… però el va trobar! I era perfecte! de forma, de mida i fins i tot de preu!! Vero! Que era per això!! Per fer les galetes atòmiques! No t’ho vaig voler dir perquè no volia que em miressis raro… Més raro encara…

   

Galetes amb xocolata

Avui és 12 de Febrer, Santa Eulàlia, patrona oblidada de Barcelona.

Fa un parell de mesos vam anar tota la família a fer una visita diferent de la nostra ciutat. Llegendes del Gòtic. I va ser genial.

Quan passàvem per la Baixada de Santa Eulàlia, ens van explicar la llegenda, que molt breument diu:

Eulàlia era nena de 13 anys, filla de la Vila de Sarrià, que es dedicava a pasturar oques. Era de fe cristiana, i quan l’Emperador romà Dioclecià,va nomenar Dacià (cruel i anticristià) com a governador, a Eulàlia no se li va ocórrer res millor que baixar a la ciutat per persuadir al governador amb els seus dots d’oratòria.

Sembla ser que a Dacià no li va entusiasmar la idea, i va decidir que se li apliquessin tants càstigs com anys tenia (13).

Després dels 13 càstigs horribles i la seva mort, a Santa Eulàlia li surt una competidora el 1687, la Verge Mercè, que allibera Barcelona d’una plaga de llagostes. Se li concedeix el títol de patrona de Barcelona, que fins llavors tenia Santa Eulàlia en solitari.

El problema arriba quan el 12 de Febrer, poca gent ens recordem de Santa Eulàlia. Ella, trista, va passant els mesos com pot, però quan arriba la Mercè, i tota Barcelona li fem una gran festa, Santa Eulàlia no pot aguantar les llàgrimes i comença a plorar, fet pel qual plou tan sovint per les festes de la Mercè!

Així que aquest any, esperem que no plogui, perquè jo ja m’he preocupat d’explicar-vos a vosaltres, a alguns companys de feina i als meus alumnes que avui també és el dia d’una de les patrones de Barcelona.

Quan aneu a la catedral i veieu les 13 oques blanques… Ja sabeu, són el recordatori de la nena de 13 anys pastora d’oques, que acabà sent patrona de la millor ciutat del món!

Per la llegenda sencera i més ben explicada:

http://altresbarcelones.blogspot.com.es/2011/02/la-llegenda-e-santa-eulalia-la-patrona.html