Coca Anne

Aquesta coca és de la Mireia Carbó.

Fa uns anys el dia 22 de Juny anàvem cap a algún racó del Pirineu (aix… sospir…) a passar el Sant Joan i tinc la imatge del paissatge que estava veient, encara des del cotxe, quan a la radio vaig sentir a la Mireia Carbó parlar de coques i donar la recepta d’una coa salada ràpida, fàcil i prometia que boníssima.

I al cap d’un dies la vaig fer. I un temps més enllà la vam repetir. I avui ha tornat a tocar.

La gràcia és respectar els ingredients, ja que si es comencen a fer canvis doncs ja és el mateix… per exemple, la mostassa ha de ser de Dijon, que és cremosa, fina i, sobretot, picant.

Pudding de xampinyons i bacon

De moment encara puc dir que anem prou bé. No he tingut massa mals dies, i els tres últims estan sent prou bons. I per què? Perquè la nena s’adorm aviat!!!! Iujuuu!!! No demano res més…

I per això tinc una micona més de temps per anar penjant algunes cosetes.

El que està clar és que qui no es consola és perquè no vol… i jo per consolar-me, en comptes de posar nata al pudding, l’he fet amb llet semidescremada. Què passa? M’ha pogut la pressió…

Però era bo eh! No us penseu, que potser ni li calia, la nata.

Truita light de calçots (i patata)

És temps de calçots i per sort, l’últim cap de setmana abans del confinament vam fer una calçotada amb uns bons amics (Hola Marga! ^^). La veritat és que sense saber-ho ja vam menjar calçots com si s’acabés el món, i vam tenir temps a assaborir també el moment, el sol, la companyia i verbalitzar que què bé que estàvem. I que quin plaer. I que com d’important és valorar i agrair aquests dies que són bons, aquestes estones i petites (o grans) coses que ens fan feliços i ens fan la vida bona.

I no sabíem la que ens venia al damunt. Però ara miro enrere i penso que què bé que ho vam saber gaudir. Va ser un bon cap de setmana. Difícilment millorable, perquè divendres ja va començar deixant el llistó molt alt. I va ser l’últim… L’últim abans del proper, que no sabem ben bé quan, però arribarà.

Com que el temps de calçots encara no ha acabat i encara podem anar a comprar, si en veieu i teniu delit agafeu-ne! I  si no els podeu fer al foc en una barbacoa, hi ha moltes altres maneres de menjar-ne. Al forn i arrebossats són brutaaaals!!!

Peeeerò… com que aquests dies igual no movem tant el cul, els fregits millor deixar-los per allò que és important, com unes bones croquetes!

Així que jo us proposo una truita de calçots i patata light! Que sí, que sí! Que quasi no porta oli! Passeu i mireu.

Remenat de clares d’ou

Avui és Sant Josep i s’ha de menjar crema.

La recepta que ja utilitzo sempre és la que em van ensenyar a la fundació Alícia i que ja vaig posar fa temps aquí (Crema de Sant Josep)

I ahir, al preparar-la per avui, em vaig trobar amb un munt de clares, poc temps de fer res i sense el sopar fet.

Així que hi vaig barrejar 4 coses i en va sortir un remenat prou decent.

El remenat anava acompanyat de pa de pagès torrat i una amida de tomàquet i ceba macerada. Boníssima!

I perquè consti en acta… la crema!

Formatge en oli de romaní per regalar (o no…) i bons propòsits

Estrenem un nou any i ben segur que aquest serà dels bons!

Us feu propòsits d’any nou, vosaltres? Jo no acostumo a fer-ho, però pel 2019 me’n vaig fer dos. I els he acomplert i gaudit. I espero seguir-ho fent el 2020. El primer va ser trobar alguna activitat física que realment m’agradés fer. Anar al gimnàs no m’agrada massa. Anar a córrer… bé… els que fa temps que em seguiu ja sabeu que jo penso que córrer és de covards… i malgrat que ho vaig provar i fins i tot vaig aguantar una bona temporada… finalment es va acabar. (Quins temps aquells en què corria i ho explicava… aquí en teniu la mostra amb l’hamburguesa pija) Aix… ara que he renovat les vambes i rellegint el que explicava me n’han tornat a venir a ganes…

Però no, no em vaig proposar tornar a anar a córrer sinó anar en bici!!! IUJUUUUU!!!!!

I els Reis d’Orient em va portar una bici i ara en comptes d’anar a tancar-me fent spinning, vaig un parell de dies o tres a la setmana a fer una volta d’una horeta. Em toca l’aire i el sol, gaudeixo del paisatge fantàstic que tinc al costat de casa, del pas de les estacions, escolto música, suo una mica i cap a casa. I de moment anem fent. Així que 1r propòsit del 2019 aconseguit!!

El segon propòsit era, de fet, el més important per mi i el que tenia més ganes de poder aconseguir: tornar a llegir!!

Llegir és una de les coses que més m’agraden i m’han agradat des de petita, però el cert és que fa uns anys llegia més aviat poc. Per vacances i gràcies. I crec que va ser per Sant Jordi de 2018 que vaig ensopegar amb algun llibre que em va fer tornar a pensar allò de… com disfruto llegint!!! Però quan me’l vaig acabar un altre cop la rutina, el no tinc temps, el bla bla bla i totes aquelles excuses. Per això vaig tenir clar que em proposaria tornar a llegir de debò. Em vaig comprar una làmpada per llegir ben a gust, que al costat de la butaca no en tenia cap, vaig preparar un parell o tres de llibres per començar i que quan n’acabés un no em quedés orfe, i apa…

I estic moooolt contenta perquè també he acomplert el propòsit!!! En dec haver llegit uns 15 o fins i tot algun més

Alguns que ara recordo són El fil invisible (Gemma Lienas), Nosaltres dos (Xavier Bosch), Primavera, estiu, etcètera (Marta Rojals), Desig de xocolata (Care Santos), El amante japonés (Isabel Allende), Memòria d’uns ulls pintats (Lluís Llach) (em va encantaaarrrr!!!!), La nevada del cucut i Jardí a l’obaga (Blanca Busquets), Operació Urnes (Laia Vicens i Xavi Tedó), i alguns altres que ara no em venen al cap… me’ls hauré d’apuntar com quan era adolescent…

Així que sí! Un altre objectiu al sac! Ha estat un any tan exitòs pel que fa a l’acompliment de bons propòsits que per aquest 2020 encara no n’he pensat cap. El nivell ha quedat molt alt i de fet, mantenint-ne aquests dos ja estaria prou contenta.

Vull que sigui un propòsit realista i per això ja he descartat els clàssics de: seré més endreçada, em faré el llit cada dia, menjaré bé i saludable sempre, escriuré més en el blog…

Per tant, de moment ho deixem així… seguir anant en bici i seguir llegint.

I la recepta??? I el formatge??? Ai sí! Que avui m’enrotllo molt…

Doncs aquests potets de formatge, sense cap misteri, em van servir per fer un detallet a la família pel tió i també en vaig regalar un parell a companys de feina els dies previs a les festes.

Pels que sou formatgers és una bona manera de preparar un petit regal en un tres i no res, que queda ben bufó i es gaudeix menjant-lo!

En aquest cas, a més, el producte era de semiproximitat, ja que 2 dels 3 ingredients són de ben a prop de casa. L’oli és un oli d’olives ecològiques d’Òdena i el romaní està collit a les Maioles.

Amanida de cigrons

Enguany és l’any internacional dels llegums, i per tant estaria bé donar protagonisme als diferents tipus de llegums que podem consumir i engrossir l’apartat de receptes i propostes fetes amb llegums.

Començo per una de ben fàcil i estiuenca. Ja veieu que no té més misteri que utilitzar ingredients de qualitat i saborosos per gaudir d’un bon dinar!

Entre d’altres propietats, dels cigrons podem destacar que contenen calci i ferro. Aquest últim, al ser de font vegetal, necessita vitamina C per poder-se absorbir correctament, però en aquest cas no hi ha cap problema perquè el tomàquet  ja n’aporta.

Són font de proteïna vegetal. Per aconseguir una proteïna complerta d’alt valor biològic s’ha de combinar amb cereals, com pa, pasta, arròs, mill, etc…

Amanida de bacallà amb codonyat

L’estiu és temps d’amanides. De vegades, però, les repetim massa i sempre acaben sent iguals.

Per canviar una mica i tenir a punt el sopar en un tres i no res, us proposo aquesta amanida de contrastos.

 

Truita de patates “light”

El que em tira enrera de fer truita de patates és haver de fregir les patates i la ceba. Tant d’oli allà…

I el temps, és clar! Perquè una truita de patates ben feta és boníssima, però requereix temps i el que diem, molt d’oli!

En canvi, en aquesta versió, no necessitem tant temps, i amb dues cullerades d’oli ja fem.

I no, no és taaaant super bona, però no està gens malament. Si no ho heu provat mai, feu-la un dia així. No hi perdeu res i segur que us sorprén.

Popets ràpids i fàcils

Esteu escalfant les cases pel fred que diuen que ha de venir?
Jo sóc a la cuina amb el forn engegat fent unes mini ulleres amb xocolata que ben aviat un posaré, així que de moment estic ben calentona. I quan me les mengi, a més, també estaré ben feliç!

Però abans de les postres hem de dinar o sopar!
En 20 minuts tenia fets aquests popets que ens van arreglar el sopar. Espero que us agradin!

Amanida grega i bons records

A principis de juny vam estar dues setmanes a Grècia fent ruta pel continent i després passant 10 dies en algunes de les seves meravelloses illes.

Crec que vam gaudir tant el viatge per l’època que vam escollir. La temperatura era càlida i agradable però no vam patir cap calorada. I per damunt de tot, hi havia molt poc turisme. Algun autocar de jubilats de tant en tant i poc més. No crec que si haguéssim anat a l’estiu ens hagués agradat ni la meitat.

Quan vam estar a Malta vam tenir la mateixa sensació. Hi ha llocs on s’ha d’anar fora de temporada.

No em fa vergonya dir que una de les coses que més vam disfrutar del viatge va ser el menjar!!!

Cada menjar acabava amb la frase: “Uuufff…. quina manera d’atipar-nos!”

I una de les coses que no perdonàvem era l’amanida grega (i la cervesa…, la cervesa tampoc la perdonàvem). Podríem pensar que per molt que ens atipèssim, si menjàvem amanides el drama no podia ser molt gran, però les amanides nedaven en abundant i boníssim oli d’oliva i tenien unes quantitats obscenes de formatge feta.

A més l’amanida us deixo algunes fotos!