La setmana passada vaig tornar a fer anys i com ja és tradició m’agrada molt poder-ho celebrar a la feina amb els companys i companyes de tantes batalles.
Un dels pastissos que vaig fer va ser aquest, un pa de pessic amb base de iogurt i afegint uns quants ingredients extres.
És senzill però suau i a mi m’agrada molt aquesta combinació de sabors.
Amb les quantitats que vaig utilitzar en vaig tenir prou per fer un pastís gros i dos individuals, com aquest:
Una de les coses que més m’agrada és cuinar i des de fa uns anys vaig decidir que poder-ho compartir encara em feia més feliç.
L’últim any ha estat intens i durillo… un bebè de dos anys, unes oposicions, molta feina… i encara que seguia cuinant de tant en tant, no podia compartir-ho, i ha estat una llàstima, perquè ho gaudia molt.
No és un propòsit d’any nou, que ja no me’n faig, sinó una casualitat que ara que tornem a estrenar any, i que gairebé fa UN ANY de l’última publicació, decideixi reprendre el blog i seguir endavant amb una recepta dolça i pensada justament per compartir.
El menjar és moltes coses, però per mi també és una manera de donar gràcies a les persones que per un motiu o un altre són importants per mi.
Aquest any tinc la sort de tenir uns alumnes de batxillerat que fan que quan entro a classe em senti afortunada de fer la feina que faig, i ens veiem 4 cops per setmana! Així que tinc molt a agrair-los… I em va venir de gust poder felicitar-los les festes amb un petit detall dolç.
Les magdalenes, pans de pessic, etc… amb fruita o hortalisses queden molt sucosos, i m’agrada molt fer-ne servir. Aquest cop tocava poma.
Afegir Amarula va ser una decisió impulsiva a mitja recepta. I la veritat és que li va donar el seu punt. L’Amarula és un licor suau i dolç que vam conèixer en el nostre viatge a Sud-àfrica, però com malgrat que es pugui trobar en algunes botigues, no crec que sigui habitual que n’hi hagi a totes les cases, si voleu aromatitzar una mica la massa, ho podeu fer amb Baileys o amb Melody.
I sense més preàmbuls…
Ja fa dies que va començar la tardor però no ha estat fins avui que hem preparat la nostra panera de la tardor amb la petita de la casa.
I ja de pas m’he animat a fer un bescuit amb aromes que recorden els dies més curts de l’any.
Especiat, flonjo i humit, és deliciós!
No cal saber cuinar…
Ni tenir gaire temps…
Tampoc necessitem ingredients estranys…
Només calen 5 minuts i una mica de ganes per gaudir d’un bon dinar o sopar!
La quinoa no és botànicament un cereal, però ho sembla.
No té gluten i les seves proteïnes contenen tots els aminoàcids essencials, la qual cosa és molt interessant. A més a més, és molt digestiva, pobre en greixos i el seu contingut de minerals és superior que en altres cereals (ferro, calci, fòsfor i potassi).
De vegades tinc la sensació que publico receptes tan fàcils que no tenen molt interès ni emoció, però llavors recordo que el blog va néixer com a recull de receptes, per poder-les tenir a mà i ordenades. Si a més serveixen d’idea per algú… encara millor!
Aquest any hem passat el Nadal a Munich.
Ja fa temps que volíem anar a veure els mercats de Nadal i no ens han decebut!
Però encara que sembli mentida, ens vam quedar amb ganes de menjar un Apfelstrudel com toca… així que vam quedar que al tornar en faríem a casa.
Continua llegint
Cuina Amor i Ciència 