Amanida de bacallà amb patates

Això ja s’acaba… les vacances, vull dir, perquè l’estiu i la calor sembla que encara no tenen intencior de marxar.

Per aquells remordiments de consciència que tenim molts en tonar de les vacances, i que, aquest cop sí, començarem a menjar millor, tenim l’amanida de bacallà amb patates. És un plat complert i molt saludable. Refrescant, fàcil i ràpid de preparar. 100% estiu!

És ric en antioxidants, ja que el tomàquet i el pebrot, són aliments que ens aporten grans quantitats de vitamines A, C i E. La ceba i les olives també són aliments rics en flavonoides que són substàncies molt antioxidants. Això fa que sigui un plat altament interessant per a tothom però en especial persones que vulguin reforçar les defenses.

Amanida grega i bons records

A principis de juny vam estar dues setmanes a Grècia fent ruta pel continent i després passant 10 dies en algunes de les seves meravelloses illes.

Crec que vam gaudir tant el viatge per l’època que vam escollir. La temperatura era càlida i agradable però no vam patir cap calorada. I per damunt de tot, hi havia molt poc turisme. Algun autocar de jubilats de tant en tant i poc més. No crec que si haguéssim anat a l’estiu ens hagués agradat ni la meitat.

Quan vam estar a Malta vam tenir la mateixa sensació. Hi ha llocs on s’ha d’anar fora de temporada.

No em fa vergonya dir que una de les coses que més vam disfrutar del viatge va ser el menjar!!!

Cada menjar acabava amb la frase: “Uuufff…. quina manera d’atipar-nos!”

I una de les coses que no perdonàvem era l’amanida grega (i la cervesa…, la cervesa tampoc la perdonàvem). Podríem pensar que per molt que ens atipèssim, si menjàvem amanides el drama no podia ser molt gran, però les amanides nedaven en abundant i boníssim oli d’oliva i tenien unes quantitats obscenes de formatge feta.

A més l’amanida us deixo algunes fotos!

Amanida de patata amb hummus

Tot i que pels matins encara fa fresqueta, està clar que el bon temps convida a posar-se al sol, sortir a passejar i dinar a la terrassa.

I si la setmana passada va ser una amanida de pasta, aquesta és de patata. Ho sé, ho sé… no són receptes molt emocionants però és el més suculent que puc ensenyar-vos aquests dies.

Prometo parar de posar amanides en una temporada excepte… una amanida amb sorpresa que us explicaré aviat. Ui ui ui!!! Emoció! Intriga!! No patiu… properament!!! Hehehehe.

Amanida de quinoa amb alvocat

Ja coneixem la quinoa. Si encara no us heu animat a tastar-la us la torno a recomanar!

Podeu fer amanida de quinoa amb el que us agradi més, però la meva recomanació és que l’amaniu amb llimona o llima que li va molt bé.

Com veieu, l’amanida d’avui no té més secret: alvocat, tomàquet, olives, alfàbrega i nous.

Amanida d’hivern

Tot i que últimament fa fresqueta i venen més de gust sopes i purés calentons, avui porto aquesta amanida amb productes d’hivern.

La veritat és que volia fer xató, però no tenia bacallà i vaig haver de canviar de plans. Aquest és el resultat.

Amanida de llenties i arròs

Una amanida?? Doncs sí! I com que tot en aquesta vida té una explicació (encara que de vegades no la sapiguem) el motiu d’aquesta “recepta” és el següent…

Resulta que arriba Setmana Santa. Fins aquí bé.
Me’n vaig 5 dies al País Basc. Fins aquí també bé…

I durant aquests 5 dies he fet bastantes coses. Entre d’altres, visitar Donosti, menjar pinxos, visitar Bilbao, menjar pinxos, fer una ruta pel parc natural de Aizkorri-Aratz, menjar pinxos, fer una passejadeta de 20 km, amb neu fins als genolls durant bona part del camí i molta boira pel parc natural d’Aralar, menjar pinxos i tornar cap a casa passant pel carrer Laurel de Logroño a menjar pinxos… (suposo que ja veieu per on vaig…)

Així que de camí cap a casa, després de descordar-me el botó dels texans perquè em molestava per conduir,  ja m’ho veia a venir… De fet ja tenia pensat anar a córrer una miqueta només arribar, com a mínim per rebaixar els remordiments de consciència.

Arribo a casa a quarts de set de la tarda, em començo a canviar per sortir mitja horeta i en un moment de debilitat pujo a la bàscula…

A veure, ho reconec! Havia menjat força però també havia caminat molt! A més ja em feia la reflexió de: tu tranquil·la Laura, que sigui el que sigui ja hi estas posant remei, i a més, no serà tan greu…

Total, que sí, que pujo i… és conya no? és conya nooo? ÉS CONYA NO????????? PERÒ SI NOMÉS HAN ESTAT 5 DIES!!!!!!
No em vaig posar a plorar allà mateix perquè en aquell moment el que volia era perdre pes i no la dignitat…

I collons si vaig córrer!! Es veu que se’ns ha lesionat el Jordi Alba… Si algú té el telèfon del Tito Vilanova que li digui que em pot convocar a mi, que pujaré i baixaré per la banda a la velocitat de la llum! Només he de projectar la imatge de la bàscula i… fiuuuuuuu!!!

En fi, “a lo hecho, pecho” que diuen… però jo avui menjo una amanida…

I com que tampoc cal perdre el nord i menjar una fulla d’enciam, us proposo aquesta amanida que vaig copiar de la meva gran amiga Bea, que de tant en tant m’acull a dinar a casa a seva i sempre em sorprèn amb cosetes del dia a dia, senzilles però boníssimes!