Bacallà a la llauna

A poc a poc hi ha coses que anem recuperant. Poder sortir un altre cop a córrer i en bici dona aire. A la cara, cert, però també al cap i al cor.

I ahir, que plovia, també vaig sortir a córrer i enfangar-me una mica. I llavors no em donava només l’aire. També les gotes d’aigua regalimant per la cara eren una sensació meravellosa que trobava a faltar.

I no, no diré que ara ho valoro més perquè ja ho valorava abans. Potser per això ho he trobat tant a faltar conscientment. En canvi, segur que hi ha coses que me n’adonaré, en recuperar-les, com les he enyorat i ni tan sols ho sabia.

Patates hasselback d’acompanyament

A casa les patates triomfen molt. Suposo que a totes les cases…

I al forn són la nostra debilitat. Bé, mentida… La meva debilitat són fregides però és clar…

Com que s’havia d’engegar el forn pel dinar d’avui he pensat aprofitar i coure uns pebrots i albergínies i…

M’ha vingut al cap la imatge d’aquestes patates tan conegudes però que no havia fet mai així.

I escolta, quin descobriment! Ràpides i delicioses!

Dorayakis o pastissets del Doraemon

Aquests dies hem retrobat el Doraemon. De fet mai ha marxat de les nostres vides…

I l’altre dia, la nena, que ara està en aquella fase que tot ho demana (tot, tot i tot…) va dir que volia dorayakis. I vaig pensar… doncs ara “lo vas a flipar! Palabra!”, que deia aquell de l’APM…

I mira, pim pam… han fet el seu efecte i a més els vam poder fer juntes.

Amb això que us deia que ara ho demana tot, tot i tot, fa dies que tenim problemes perquè a l’hora de dormir li agafa com una cosa que comença a dir que quan veurem el Sant Jordi de veritat, i la princesa de veritat, i el drac de veritat i el rei de veritat i els “habitants” de veritat. Així, t’ho diu tot d’una tirada. I quan li dius que… que vaja… que és que no són de veritat… i menys el drac… que mira, algun Sant Jordi encara trobaríem. I habitants tots el que vulguis, i princeses i reis… ves, quin remei… però el drac? D’on traiem un drac de veritat? Amb el foc i tot, que el vol…

Tornant als Dorayakis… els originals són amb pasta de mongeta vermella confitada, que dic sigui de pas, tampoc està dolenta! però aquí ens tira més la xocolata, què voleu que us digui…

Els vam fer amb xocolata de cobertura perquè a casa no gastem  nocilla ni nutella i no vaig voler-ne comprar, que ja sé què passa després… Però per mi haurien estat millors… mmmmmmmm!!!