Canelons de bolets

Tingueu els bolets que tingueu us quedaran deliciosos!

Donuts

La meva història d’amor-odi amb els Donuts és remunta a fa més de 20 anys…

Els de sucre eh!!! Me’n menjaria a cabassos! Però no pot ser… I per això intento no menjar-ne mai, perquè a la que en tasto un ja hem begut oli: en vull més, i més i més…!!!

A casa meva els Donuts no abundaven. Error! Si n’hagués menjat cada dia potser (i només potser…) els hauria avorrit i ara no estaríem així… amb els ulls desorbitats cada cop que vaig al supermercat i veig aquelles ofertes de 4+2, i havent de fer ús de tota la meva força de voluntat!!

I quan n’hi havia era pitjor. De tant en tant la meva mare en comprava però… eren per esmorzar! Tota la tarda i nit els Donuts allà i sense poder tocar-los! Però quina classe de tortura era aquella??!!

I ara recordo una companya d’escola que de tant en tant duia UN Donut per esmorzar i li durava la mitja hora de pati… fenòmens paranormals…

En fi, la qüestió és que de tant en tant en compro i és el meu moment de glòria. Evidentment han de ser de Panrico. I repeteixo, de sucre… els de xocolata ni me’ls miro.

Però… Panrico està tenint problemilles diríem… I com tanquin i s’acabin els Donuts què farem???!!!!! Per tant, a partir d’ara, tothom a comprar Donuts! I per si de cas (només com a cas extrem!!) anem practicant a casa per fer-ne… però mai els arribaran ni a la sola de la sabata… Ah… (sospir), Donuts… (sospir)

South African Malva Pudding

I per fi… malva pudding!

Aquest estiu he estat a Sudàfica. El viatge va ser espectacular  i encara hi ha dies que tanco els ulls i m’imagino que sóc allà, enmig de la sabana, i envoltada de zebres, elefants, girafes, lleons…

En l’àmbit gastronòmic, a part de tastar cocodril, estruç i un parell de tipus diferents d’antílops maquíssims als quals no paràvem de fer fotos (com som… que macos, que macos! i després ens els cruspim… Estaven molt bons per cert…) em van agradar molt unes postres típiques d’allà: el Malva Pudding. I avui per fi m’he decidit.

Quan ja estava fet, no sé… m’ha decebut una mica. El malva pudding que vam menjar a tot arreu tenia un color marronós. Mirant els ingredients no sé d’on li ve el color marronós… però pensava que…jo que sé què pensava. La qüestió és que a mi no m’ha quedat marró.

He pensat que potser el sucre havia de ser morè, però no ho he vist en cap recepta…

Total, que tot i la decepció per l’aspecte, no anàvem a deixar-lo allà… i ens l’hem menjat. I… “Ah! doncs no està malament. Gens malament. Està prou bo. Mmmmmmm!!! que bo! L’haurem de repetir”

Aquí teniu la recepta, i una mica més avall, algunes fotos d’animalons.

Empanada de tonyina

Les últimes vegades que havia fet una empanada vaig fer la massa jo mateixa. Però aquest cop no. Així és encara més fàcil, ràpida i apta per a tots els públics. També es pot fer amb pasta de full.

Si voleu fer la massa digueu-m’ho i us donaré la recepta, o en busqueu una de tantes que corren per internet.

Rosquilletes amb donutera

No són mini donuts. No són donetes. Són… com unes rosquilles flonges, amb gust semblant a un waffle. Com un pa de pessic… No sé com explicar-ho…

El cert és que tampoc importa gaire perquè dubto que hi hagi molta gent que faci aquesta recepta. La qüestió és que cal tenir una màquina especial, que s’endolla al corrent, per poder-les fer. La tinc fa 5 anys. És del Lidl i devia valdre uns 10€… no m’hi vaig poder resistir…

Seria això, perquè us feu una idea:

És la gràcia. Ràpid, sense necessitar el forn, divertides… Són bones, no són res de l’altre món, però són tan mones i petites que no pots parar de menjar-ne…

Així que si no voleu acumular trastos, com jo, no val la pena que compreu la maquineta, però ja que n’he fet, les volia compartir.

 

Cabdells d’enciam farcits de tonyina amb salmó fumat

Per fi comença a notar-se la tardor. Abans era l’estació de l’any que més m’agradava. Segurament encara ho és, però cada cop triga més a arribar i és més curta.

A la tardor sembla que tot torni a posar-se a lloc. Torno a recuperar hàbits i horaris que a l’estiu desapareixen, la temperatura és agradable, i gaudeixo dels primers freds recuperant l’agradable sensació de tapar-me amb una jaqueteta o un simple mocador. Amb això n’hi ha prou per tornar a estar bé, no com a l’estiu que ja no saps què fer per no suar.

La durada dels dies i les nits és més equilibrada. Ni tantes hores de llum com a l’estiu, ni nits tan llargues com a l’hivern. Que hi hagi menys hores de llum em fa valorar-les i voler aprofitar-les millor, i que a les 7 de la tarda comenci a fer-se fosc fa que tingui més ganes de gaudir de casa meva, de cuinar, de llegir escoltant música, de veure una pel·lícula tapada amb una manteta al sofà…

I arriben les carabasses, les castanyes i moniatos, les carxofes, les mandarines!!! (Oh les mandarines!!!) I les ganes de tornar a menjar cremes, pures, sopes…

I és per això que avui m’acomiado de l’estiu amb una recepta una mica més estiuenca. Fàcil, fàcil! Com sempre!

Muffins de xocolata amb nocilla

Tanta calor que vam passar la setmana passada, i ahir, a Andorra, ens va nevar!!

Fabulós, tot plegat! I potser pel record del fred que vaig passar ahir, avui em venia de gust engegar el forn i fer unes muffins de xocolata.

 

Aquesta recepta m’ha arribat per llocs diferents. Crec que és de la thermomix… i cada persona que me la passava em deia el mateix: és LA recepta!

Bones ho són… i molt!!!  Així que si ha de nevar cada setmana per fer les muffins, no hi ha cap problema!