Cous cous ràpid de carmanyola

Molts diumenges d’hivern, sobretot aquells en què els dies són tan curts, sap greu malbaratar la millor estona de sol, que coincideix amb l’hora de dinar. Entre la 1 i quarts de 4.

Alguns dies feia un sol esplèndid, d’aquells que criden a sortir de casa i passejar pel camp, però en acabat de dinar, per molt que fos d’hora i quasi ni prengués el cafè, un cop a fora, el sol començava a anar caient i ja no era el mateix. Ja no brillava ni escalfava amb la mateixa alegria. I això, al desembre i al gener es nota força.

Així que de vegades la solució és ben fàcil, agafar quatre coses i dinar a l’aire lliure. L’últim dia que vam fer això ens vam endur un cous cous ràpid que ens va arreglar el dinar. De fet, ens el va arreglar aquell dia i ens l’arregla molts d’altres.

I amb el nostre cous cous i unes taronges vam pujar al parc eòlic de Rubió, des d’on pots gaudir d’unes bones vistes de la conca d’Òdena i de Montserrat i d’aquest sol que a l’hivern tanta vida dona!

Crema de carabassa i moniato

Per fer aquesta crema utilitzem verdures dolces, i per això no cal afegir-hi sal.

És molt saborosa, però dolça.

Com sempre que proposa cremes, les quantitats són aproximades, ja que dependrà una mica de la mida de les verdures, però no patiu que us quedarà bona igualment!

Carabassa al forn

El setembre sempre és un mes complicat. Començar el curs i que tot rutlli costa alguns dies, i quasi cada any arriba d’octubre sense que me n’hagi adonat.

Enguany no ha estat diferent, però tot i el ritme frenètic hem intentat no descuidar gaire el menjar, ja que cada cop el cos se’ns resenteix més quan estem uns dies endrapant “qualsevol cosa”… això és l’edat…

Per això, un sopar ben fàcil, ràpid de preparar i de temporada és la carabassa al forn, acompanyada d’altres hortalisses.

Crema de carabassa

A les 10.21 hores d’aquest 23 de setembre comença la tardor astronòmica. Encara falten un parell de dies, però m’avanço amb una recepta ben de tardor! Una crema de carabassa complerta. I dic complerta perquè molts cops la faig només amb ceba, carabassa i pastanaga, però aquest cop hi he afegit un porro i una patata.

Una crema de carabassa ben complerta. I dic complerta perquè molts cops la faig només amb ceba, carabassa i pastanaga, però aquest cop hi he afegit un porro i una patata.

Quinoa amb verdures i salsa al pesto

Fa unes setmanes ens va tocar un cap de setmana a Andorra. Què bé!!!! Mai ens toca res!!

I aquest cap de setmana va ser l’escollit. Un cop vam aconseguir travessar la frontera (després d’una hora de cua) i  arribar a Soldeu, tot va ser perfecte. Tranquil·litat, poc fred, bon dinar, una passejadeta de tarda, relax, veure el 5-1 del Barça amb unes cervesetes fresques i un bon entrepà, dormir en un llit gegant, esmorzar de campionat, petita excursió preciosa i agradable…

i llavors… vaig relliscar amb una pedra molla, vaig intentar no caure regirant el cos, vaig tornar a ensopegar i vaig acabar caient igualment. I allà estirada panxa amunt (sort de la motxilla) ja vaig veure que:

1- Havia tingut molta sort perquè no m’havia donat cap cop xungo al cap ni m’havia fet res greu.

2- L’hòstia portaria conseqüències… em feia bastant mal el genoll…

Un cop passat l’ensurt vaig veure que podia caminar, encara que fos coixa, i vaig poder baixar lentament però sense més problemes. Segons com posava el peu el genoll em feia mal, però era normal després del cop i tot plegat.

 Aquí abans de la caiguda…. jo tan feliç…

Ja a casa, amb el genoll en fred, em vaig adonar que em feia força mal al girar-lo, i aquest matí seguia igual… Així que cap al metge, genoll embenat, menisc una mica tocat, repòs…  Em podien haver fet una radiografia però es veu que no hi ha diners… Doncs res, a veure si millora sol en dos o tres dies i sinó ja ens preocuparem més.

Però com diu sempre la meva sogra, que “no hay mal que por bien no venga”, aprofito per posar al dia el blog que se m’acumulen les receptes!

Com veieu, la recepta d’avui és molt fàcil, però molt saludable, nutritiva i molt bona!!! Us la recomano  de debò. La salsa al pesto li dóna un toc encara més bo, però en podeu prescindir. jo en vaig posar perquè en tenia a casa i em va agradar moltíssim la combinació.

Doncs apa, a cuidar-se i a menjar bé, que la caiguda segur que va ser un càstig diví per haver menjat beicon i ous al buffet de l’esmorzar (i croissants, i un xuxo, i formatge i… )

Canelons de verdures amb beixamel de carabassa

Veieu les fotos del blog enormes??? Perquè jo sí…

No sé què ha passat… els de wordpress han fet algun canvi i de moment la cosa està així… Ara mateix no sé com arreglar-ho, així que paciència.

Mentre esperem a que tot torni a la normalitat, podeu fer aquests canelons.

El farcit el podeu variar. Vaig comprar unes cebes liles perquè eren maquíssimes, també tenia albergínia i la carabassa, és clar…

 

També havia pensat de fer lasanya. De fet les plaques que vaig utilitzar eren de lasanya, de les que només s’han d’estovar amb aigua calenta, però vaig veure que potser em quedava una mica curta i que m’aniria millor si les enrotllava per fer-ne canelons. Com sempre… imaginació al poder i en la varietat està el gust!

P.D: Crec que a poc a poc ja vaig arreglant el tema de la mida de les fotos… Si veieu alguna cosa estranya agrairia que m’aviséssiu! Gràcies!

Coulant de xocolata i carabassa

Ho sé, la foto no és meravellosa… però comprendreu que no estava jo per perdre el temps…

Per fi! Feies setmanes que somiava amb un coulant! mmmmmmmmmmmm!!!!! xocolataaaaaaa!!!!

Les figues de l’altre dia (magdalenes de figues) venien acompanyades d’una carabassa i avui de sobte he recordat una recepta que havia arxivat feia molt d’un coulant de xocolata amb carabassa. Era el moment!!

I mare meva! Quina meravella! Són unes postres perfectes! Mooolt bones, fàcils i ràpides de fer. I no porta mantega! És un coulant light…hahahahahaha! Bé, deixe’m-ho en semi-light…

Coca de llanda amb carabassa i xocolata

Divendres passat, la Magda, una companya de feina, em va sorprendre amb un bonic regal! Uns drapets amb puntes moníssims! Genials per fer fotos pel blog!
La veritat és que va ser un detall maquíssim! A més, la roba de quadre vichy m’agrada molt! Tot ideal..! Així que no he tingut més remei que fer un parell de receptes ideals per anar a conjunt!

La primera és aquesta, una coca de llanda amb carabassa i xocolata. Coca que, a aquestes hores, espero estar compartint amb la Magda, la Rosa, el Marc i el Joan, els companys de feina que hem marxat de crèdit de síntesi. Petits moments de plaer en mig de tres dies de bogeria. Divertits, però de bogeria!

 

Brioix de carabassa i vainilla

Si l’altre dia parlava d’alumnes fantàstics, també he de dir que tinc companys de feina que no es queden enrere.

Un d’aquests és el Josep Maria, que aquest matí m’ha portat una melmelada de taronges amargues casolana. I si aquests detalls sempre són benvinguts, hi ha dies en que ni fet expressament!

Ahir vaig fer aquest brioix de carabassa. Molt tendre i bo, però és per menjar acompanyat d’alguna cosa. Pernil dolç, xocolata o la melmelada de taronja! (Estupenda, per cert…!)

Així que aquí ho teniu tot plegat!