Un cop l’any no fa mal…
De tant en tant m’arriben uns xoriços d’un poble de Cuenca, molt bons, però que em costa trobar el moment de fer-los. Havent d’improvizar un dinar per convidats d’última hora, un diumenge i sense massa res a la nevera, vaig recordar els xoriços congelats i apa, uns macarrons!
Un any més he dit que faria pa de Sant Jordi però no n’he fet… l’he comprat!
I he disfrutat el que no està escrit menjant-me’l amb una escalivada feta a la brasa i bacallà fumat amb olives d’aragó.
I si l’any passat van ser unes galetes, aquest any us desitjo una fantàstica Diada amb unes roses i un drac fets amb cakepops
Espero que us agradin, i com cada any, llibres, roses i petons!
Tothom sap fer una ensalada russa. Instintivament crec que l’ensalada russa no m’agrada, perquè l’associo a la congelada, però no és cert. L’ensalada russa feta a casa sí que m’agrada, i si la maionesa no és de pot encara més.
Així doncs, la recepta de l’ensalada no és que aporti massa, però vaig pensar que potser no tothom sap com de fàcil és fer una bona maionesa casolana amb llet en comptes d’utilitzar ou, ideal per evitar toxiinfeccions alimentàries i tenir una maionesa preparada en mig segon (bé, una mica més… mig minut).
Remenant fotos antigues per fer una mica de neteja, he trobat aquestes croquetes de bolets!!! Oh… qui les tingués ara!
Si no recordo malament, vaig aprofitar el dia que vaig fer canelons de bolets per guardar una mica de pasta i fer les croquetes. No cal que digui que si us agraden els bolets, us encantaran!
Cert que ara no és època, però tingueu-ho en compte per quan comencem a omplir les cistelles de nou! O per aquelles persones previngudes que en tenen de secs o congelats, també és una bona opció per cuinar-los.
De vegades em passa que a la tardor en congelo, i els guardo com si fossin un tresor. Tant, que potser en torno a tenir de frescos i encara no he menjat els de l’any passat! Ara que penso, crec que tinc uns rovellons al congelador!!! Allà que hi vaig!!! Bon profit!
Podríeu pensar que la xocolata lliga amb tot. De fet de vegades ens ho fan creure… Però no!!
Qui es va inventar allò de la menta amb la xocolata????? Eeeeeeccccssss!!!! Si us agrada millor per vosaltres, però… eeeeeecccccsssss
La xocolata amb maduixes…. eeeeeeeeecccccsss!!!! No són com la menta, amb les maduixes encara ho puc tolerar, però tampoc m’encanten.
En canvi els plàtans amb xocolata…. Mmmmmmmmmm!!!! I pastís de plàtan amb xocolata…mmmmmm!!!!
Podeu posar perles de xocolata dins també! I sobretot, els plàtans han de ser ben madurs perquè el pastís tingui una intensa aroma a plàtan.
Veureu que és la recepta de la coca de iogurt, així que zero complicacions!
M’agraden molt Els Amics de les Arts i acaben de treure nou disc. M’acostuma a passar que he d’escoltar el disc uns quants cops fins que li acabo d’agafar el punt. A partir de cert moment ja m’encanten totes les cançons sense excepció. En aquest, però, tot i que la música és bastant alegre, hi ha moltes lletres que em fan venir ganes de llançar-me per un pont. Però així i tot… també comencen a encantar-me.
Per exemple, n’hi ha una, El mite de Prometeu, que comença prou bé. Un trencament on ell li desitja el bo i millor de cara al futur a ella. I dius, que maco el noi, mira…!! Fins que de cop…
“Que et miris al mirall sentint-te afortunada.
Que et diguis “sóc feliç” i llavors que ho perdis tot.
Ei! Ara què tal? Oi que fa mal? Oi que fa mal?
Que caiguin, sense pietat, les deu plagues d’Egipte sobre el teu cap.
Que t’intentis amagar. Que t’acabin delatant.
Que els Déus, els vells i els nous, t’agafin mania. Que tinguis por.
Que el mite de Prometeu t’il·lustri de cap a peus.
Que quan no puguis més, albiris l’esperança que em cridis des de lluny però no ho facis prou fort.”
Hòstia quin mal rotllo!!!!!!!!!!!!!!! Amb el mite de Prometeu s’han passat! Que et desitgin que una àliga se’t cruspeixi el fetge de dia però que de nit se’t regeneri per continuar fent…
La veritat és que la mitologia grega i romana sempre m’ha agradat. I el mite de Prometeu estaria entre els meus preferits. Justament a Igualada tenim una escultura, obra d’en Josep Campeny, d’en Prometeu lligat i patint, mentre l’àliga li devora el fetge.
I anant de cara a barraca, avui tenim unes altres hamburgueses/croquetes vegetals. Boníssimes!!!
Tant la versió croqueta com la versió hamburguesa són genials. Les croquetes són fregidetes, i és clar… una mica més saboroses, però vaja, l’hamburguesa també ha entrat al top 10 (o top 100… perquè només 10…) de les receptes del dia a dia.
Per rematar el tema, també us porto els troncs de bledes arrebossats. Per posar els ulls en blanc de bons!
I el cert, és que potser sí que hi ha algú a qui li diria…” Et desitjo que el mite de Prometeu, t’il·lustri de cap a peus”. Amb amor…
Continua llegint
Fa temps vaig proposar-me trobar el bescuit de xocolata perfecte!
Sembla que hauria de ser fàcil i que tots han de ser boníssims. Doncs no. Vull dir, tots són bons i menjables, però no et fan caure les llàgrimes de felicitat. Potser és que el llistó ja està massa alt… O que m’agraden més els bescuits normals i guardar la xocolata per altres dolços.
Aquesta recepta tampoc seria “El perfecte”, però no està malament. Molt i molt esponjós, gust intens a xocolata i un toc de cafè.
Així entre nosaltres, el cert és que no m’interessa trobar el bescuit de xocolata perfecte… així puc seguir investigant i provant!
Continua llegint
Aquesta és d’aquelles receptes que un dia es van començar a fer a casa, i es va convertir en un plat que apareixia de tant en tant a la nostra taula.
És molt senzilla però molt bona per un dia de cada dia. Molt saborosa, ja que l’anxova té un gust potent. Això sí, potser a la tarda heu de veure força aigua.
Ideal per menjar pasta sense haver de preparar una salsa abans (mentre es bull la pasta podeu fer la salsa d’anxoves).
I no us la vendré més. Sé que no és la recepta que crida més l’atenció, però la recomano molt. Si us animeu, no crec que us penediu d’haver-la tastat.
Continua llegint
Just quan semblava que la primavera havia vingut per quedar-se, amb aquests camps tant verds i esplendorosos, tornen els dies de fred i pluja. Per això, què millor que una bona sopa de farigola.
Fa un mes vaig estar força malament de la gola, i va ser quan vaig repescar aquesta sopa, que a saber els anys que deu fer que corre pel món.
Però no cal tenir mal de gola per gaudir-la. Això sí, si el dia és fred i plujós, com sembla que serà aquest dijous, el moment de prendre la sopa s’apropa a la perfecció.
Cuina Amor i Ciència 