Dorayakis o pastissets del Doraemon

Aquests dies hem retrobat el Doraemon. De fet mai ha marxat de les nostres vides…

I l’altre dia, la nena, que ara està en aquella fase que tot ho demana (tot, tot i tot…) va dir que volia dorayakis. I vaig pensar… doncs ara “lo vas a flipar! Palabra!”, que deia aquell de l’APM…

I mira, pim pam… han fet el seu efecte i a més els vam poder fer juntes.

Amb això que us deia que ara ho demana tot, tot i tot, fa dies que tenim problemes perquè a l’hora de dormir li agafa com una cosa que comença a dir que quan veurem el Sant Jordi de veritat, i la princesa de veritat, i el drac de veritat i el rei de veritat i els “habitants” de veritat. Així, t’ho diu tot d’una tirada. I quan li dius que… que vaja… que és que no són de veritat… i menys el drac… que mira, algun Sant Jordi encara trobaríem. I habitants tots el que vulguis, i princeses i reis… ves, quin remei… però el drac? D’on traiem un drac de veritat? Amb el foc i tot, que el vol…

Tornant als Dorayakis… els originals són amb pasta de mongeta vermella confitada, que dic sigui de pas, tampoc està dolenta! però aquí ens tira més la xocolata, què voleu que us digui…

Els vam fer amb xocolata de cobertura perquè a casa no gastem  nocilla ni nutella i no vaig voler-ne comprar, que ja sé què passa després… Però per mi haurien estat millors… mmmmmmmm!!!

Tiramisú

Quan fa que no feia tiramisú? Massa. Crec que anys. No pot ser… Potser anys no, però… és que ara no ho sé. Fa molt.

El tiramisú és de les meves postres preferides. A fora de casa em costa de demanar perquè no sempre compleixen les meves expectatives.

Aquesta recepta me la va explicar una noia amb qui vaig coincidir quan tenia uns 20 anys i vaig estar uns mesos de pràctiques a la SEAT. I me la va dir així com qui no vol la cosa, en un descans. No la vaig apuntar, però la vaig fer de seguida. I des de llavors que s’ha convertit en el meu tiramisú preferit.

Ara veient les fotos se’m torna a fer la boca aigua…

Sort que en vaig congelar una mica! Que per cert, es pot congelar i a més és fins i tot recomanable, ja que és una recepta que porta ou cru.

Pastís de formatge “La Viña”

Ja fa temps que li anava al darrera, però les quantitats industrials que s’utilitzen en la recepta feia que no trobés mai el moment oportú.

I que sí, que podria haver reduït les proporcions, però mira…

Finalment, amb motiu del 3r aniversari de la meva filla, em vaig llançar a tastar finalment la famosa “Tarta de queso de La Viña”, un restaurant de Donostia.

Només he fet dos petits canvis: afegir una mica de vainilla i posar la melmelada pel damunt.

I sí… realment val la pena fer aquest pastís de formatge. Molt fàcil i molt bo!

Tiramisú sense ou

M’encanta el tiramisú, però de vegades em costa trobar-ne de bons… De vegades només té gust a nata, o els melindros no estan ben xops de cafè o jo que sé, de vegades demanes tiramisú i et porten alguna cosa que no saps ben bé què és… A tot li diuen tiramisú…

El d’avui tampoc és tiramisú de veritat, ja que és una versió adaptada sense ou.

És una mica més contundent, però té dues gran aventatges: la primera que es pot fer  menjar al moment, sense necessitat de repòs a la nevera. La segona que no cal patir per l’ou cru…

Sigui com sigui… mmmmmmmmmmmmmmmmmm…… boníssim!

Trufes de coco i xocolata

Si ja esteu pensant en què preparar pels àpats nadalencs, aquesta és una idea per a acompanyar els cafès, cava, torrons…

A part de ser molt fàcils de fer i ben bones, és molt còmode poder-les fer amb gran antelació i teni-les guardades al congelador.

Només traient-les mitja hora abans de menjar-les queden perfectes! O deixar-les a la nevera des d’unes hores abans…

Torrijas amb llet d’ametlla

Mai abans havia fet “torrijas”, i m’he estrenat canviant la llet normal per llet d’ametlles.

Has quedat molt bones! Però sempre podeu seguir la recepta de sempre i utilitzar llet de vaca.

Crema de Sant Josep

Demà és Sant Josep, i m’he avançat un dia per fer la tradicional crema que es menja per aquest dia.

De receptes per fer crema n’hi ha moltes, però aquesta és la que faig jo després n’haver-ne provat d’altres.

Fa, crec que ja 5 anys, vaig fer un petit curs de Cuina i ciència a la Fundació Alícia, i parlant d’espessants, dispersions i altres, ens van donar aquesta recepta.

És molt i molt fàcil de fer si se segueixen bé les instruccions, i queda molt bona!

Una cosa que em va cridar l’atenció és que ens van explicar que si l’ou passa de 85ºC, “truiteja” i per tant faria grumolls. Per evitar-ho no posarem els rovell als foc. Però si no us quedés prou espès seguint les instruccions i haguéssiu de posar-ho al foc un altre cop, sempre podeu passar la batedora.

Ens van avisar que si es fa amb menys d’un litre de llet no surt bé, ja que la llet no conservaria la temperatura suficient en l’últim pas.

Cake de taronja amb xocolata calenta

Com ja he dit alguna vegada, i ben segur que la majoria ja sabeu, els pans de pessic i les magdalenes es poden congelar i queden la mar de bé un cop es descongelen. El millor es que es descongelin a temperatura ambient, però un cop de microones també pot agilitzar el procés si no hem estat previsors.

Així que un dia m’hi vaig posar i vaig preparar uns quants bescuits de taronja per tenir llestos al congelador. Per fer-ne aquests tres de la foto, vaig doblar els ingredients de la recepta.

I un dia que tenia convidats… res més fàcil i ràpid que treure’n un, tallar-lo i banyar-lo amb xocolata calenta desfeta! Boníssim!

Carquinyolis

Qui faria un lleig a uns carquinyolis amb moscatell després de sopar?

Si a més aquests carquinyolis són fets a casa i SÚPER FÀCILS de preparar, ja ho tenim tot!!

Púding de pa amb xocolata

Amb aquesta calor el pa queda sec en hores, i l’altre dia em vaig despistar i una barra acabada de comprar em va quedar ben seca!

Quan ja anava a llençar-la, vaig pensar…Púding!!!

Són unes postres (o esmorzar o berenar) ben senzilles i ràpides de fer, i tunejat amb xocolata, no està gens malament!