Coca Anne

Aquesta coca és de la Mireia Carbó.

c3

Fa uns anys el dia 22 de Juny anàvem cap a algún racó del Pirineu (aix… sospir…) a passar el Sant Joan i tinc la imatge del paissatge que estava veient, encara des del cotxe, quan a la radio vaig sentir a la Mireia Carbó parlar de coques i donar la recepta d’una coa salada ràpida, fàcil i prometia que boníssima.

c1

I al cap d’un dies la vaig fer. I un temps més enllà la vam repetir. I avui ha tornat a tocar.

c2

La gràcia és respectar els ingredients, ja que si es comencen a fer canvis doncs ja és el mateix… per exemple, la mostassa ha de ser de Dijon, que és cremosa, fina i, sobretot, picant.

Continua llegint

Formatge en oli de romaní per regalar (o no…) i bons propòsits

Estrenem un nou any i ben segur que aquest serà dels bons!

Us feu propòsits d’any nou, vosaltres? Jo no acostumo a fer-ho, però pel 2019 me’n vaig fer dos. I els he acomplert i gaudit. I espero seguir-ho fent el 2020. El primer va ser trobar alguna activitat física que realment m’agradés fer. Anar al gimnàs no m’agrada massa. Anar a córrer… bé… els que fa temps que em seguiu ja sabeu que jo penso que córrer és de covards… i malgrat que ho vaig provar i fins i tot vaig aguantar una bona temporada… finalment es va acabar. (Quins temps aquells en què corria i ho explicava… aquí en teniu la mostra amb l’hamburguesa pija) Aix… ara que he renovat les vambes i rellegint el que explicava me n’han tornat a venir a ganes…

Però no, no em vaig proposar tornar a anar a córrer sinó anar en bici!!! IUJUUUUU!!!!!

I els Reis d’Orient em va portar una bici i ara en comptes d’anar a tancar-me fent spinning, vaig un parell de dies o tres a la setmana a fer una volta d’una horeta. Em toca l’aire i el sol, gaudeixo del paisatge fantàstic que tinc al costat de casa, del pas de les estacions, escolto música, suo una mica i cap a casa. I de moment anem fent. Així que 1r propòsit del 2019 aconseguit!!

El segon propòsit era, de fet, el més important per mi i el que tenia més ganes de poder aconseguir: tornar a llegir!!

Llegir és una de les coses que més m’agraden i m’han agradat des de petita, però el cert és que fa uns anys llegia més aviat poc. Per vacances i gràcies. I crec que va ser per Sant Jordi de 2018 que vaig ensopegar amb algun llibre que em va fer tornar a pensar allò de… com disfruto llegint!!! Però quan me’l vaig acabar un altre cop la rutina, el no tinc temps, el bla bla bla i totes aquelles excuses. Per això vaig tenir clar que em proposaria tornar a llegir de debò. Em vaig comprar una làmpada per llegir ben a gust, que al costat de la butaca no en tenia cap, vaig preparar un parell o tres de llibres per començar i que quan n’acabés un no em quedés orfe, i apa…

I estic moooolt contenta perquè també he acomplert el propòsit!!! En dec haver llegit uns 15 o fins i tot algun més

Alguns que ara recordo són El fil invisible (Gemma Lienas), Nosaltres dos (Xavier Bosch), Primavera, estiu, etcètera (Marta Rojals), Desig de xocolata (Care Santos), El amante japonés (Isabel Allende), Memòria d’uns ulls pintats (Lluís Llach) (em va encantaaarrrr!!!!), La nevada del cucut i Jardí a l’obaga (Blanca Busquets), Operació Urnes (Laia Vicens i Xavi Tedó), i alguns altres que ara no em venen al cap… me’ls hauré d’apuntar com quan era adolescent…

Així que sí! Un altre objectiu al sac! Ha estat un any tan exitòs pel que fa a l’acompliment de bons propòsits que per aquest 2020 encara no n’he pensat cap. El nivell ha quedat molt alt i de fet, mantenint-ne aquests dos ja estaria prou contenta.

Vull que sigui un propòsit realista i per això ja he descartat els clàssics de: seré més endreçada, em faré el llit cada dia, menjaré bé i saludable sempre, escriuré més en el blog…

Per tant, de moment ho deixem així… seguir anant en bici i seguir llegint.

I la recepta??? I el formatge??? Ai sí! Que avui m’enrotllo molt…

Doncs aquests potets de formatge, sense cap misteri, em van servir per fer un detallet a la família pel tió i també en vaig regalar un parell a companys de feina els dies previs a les festes.

Pels que sou formatgers és una bona manera de preparar un petit regal en un tres i no res, que queda ben bufó i es gaudeix menjant-lo!

En aquest cas, a més, el producte era de semiproximitat, ja que 2 dels 3 ingredients són de ben a prop de casa. L’oli és un oli d’olives ecològiques d’Òdena i el romaní està collit a les Maioles.

f6

Continua llegint

Pastís de formatge “La Viña”

Ja fa temps que li anava al darrera, però les quantitats industrials que s’utilitzen en la recepta feia que no trobés mai el moment oportú.

DSC04332_phixr

I que sí, que podria haver reduït les proporcions, però mira…

Finalment, amb motiu del 3r aniversari de la meva filla, em vaig llançar a tastar finalment la famosa “Tarta de queso de La Viña”, un restaurant de Donostia.

Només he fet dos petits canvis: afegir una mica de vainilla i posar la melmelada pel damunt.

I sí… realment val la pena fer aquest pastís de formatge. Molt fàcil i molt bo!

Continua llegint

Cous cous de blat de moro i arròs amb verdures i feta

Tot i que no acostumo a menjar cous cous gaire sovint, s’ha de reconèixer que és rapidíssim de fer i molt net de preparar. Quasi no s’embruta res!

c7

I es pot barrejar amb qualsevol cosa que ens hagi sobrat del dia abans.

Per canviar una mica, vaig voler provar un cous cous de blat de moro i arròs. Ideal per les persones que tenen problemes amb el gluten. I pels que no, també va bé canviar una mica el que mengem sempre. I a més a més, està molt bo!

c9

I amb què ho vaig barrejar? Doncs tomàquets, ceba i albergínia al forn, amb formatge feta i alfàbrega.

c6

Continua llegint

Amanida grega i bons records

A principis de juny vam estar dues setmanes a Grècia fent ruta pel continent i després passant 10 dies en algunes de les seves meravelloses illes.

Crec que vam gaudir tant el viatge per l’època que vam escollir. La temperatura era càlida i agradable però no vam patir cap calorada. I per damunt de tot, hi havia molt poc turisme. Algun autocar de jubilats de tant en tant i poc més. No crec que si haguéssim anat a l’estiu ens hagués agradat ni la meitat.

Quan vam estar a Malta vam tenir la mateixa sensació. Hi ha llocs on s’ha d’anar fora de temporada.
a1
No em fa vergonya dir que una de les coses que més vam disfrutar del viatge va ser el menjar!!!

Cada menjar acabava amb la frase: “Uuufff…. quina manera d’atipar-nos!”

I una de les coses que no perdonàvem era l’amanida grega (i la cervesa…, la cervesa tampoc la perdonàvem). Podríem pensar que per molt que ens atipèssim, si menjàvem amanides el drama no podia ser molt gran, però les amanides nedaven en abundant i boníssim oli d’oliva i tenien unes quantitats obscenes de formatge feta.
a2
A més l’amanida us deixo algunes fotos!

IMG_6674 IMG_6888 IMG_6954 IMG_7092 IMG_7121 IMG_7242 IMG_7291
Continua llegint

Crestes d’escalivada amb formatge de cabra

Què tal van les vacances? Jo ja he voltat tot el que havia de voltar així que tornem a la normalitat.

e2 Encara que per fer aquestes crestes s’hagi d’engegar el forn, cosa que no ve massa de gust en aquesta època de l’any, són ràpides i bones i arreglen un soparet de pica-pica.

e3L’escalivada m’agrada molt, i ara a l’estiu encara més, però ja no sé de quines maneres més menjar-la.

Ja us vaig proposar algunes idees: pastís mousse d’escalivada, l’escalivada amb olivada i formatge de cabra o la clàssica llesca de pa amb escalivada, que jo vaig tunejar amb pa de sant Jordi en comptes de pa de pagès. Sigui com sigui, els ingredients acaben sent els mateixos… escalivada, oliva negra i formatge de cabra. És la meva combinació preferida.

e1Així que avui, utilitzant els mateixos ingredients, ens ho mengem en forma de crestes. Calentes són bones, però amb aquestes calors es mengen més a gust deixant-les uns minuts i menjar-les tèbies.
Continua llegint

Pastís de formatge sense forn

Els dimarts dino a la feina i cada setmana algú porta les postres.  És un gran al·licient!

p1

Aquesta setmana em tocava a mi i he portat aquests pastís de formatge sense forn. És molt, molt, mooolt fàcil així que us animo a tastar-lo! No us en penedireu!

p3

És la versió sense forn del pastís de formatge, però el sabor i la textura són totalment diferents., per tant… un dia un, un dia l’altre…!
Continua llegint