Coca clàssica de iogurt i llimona

Ja que ens hem d’estar a casa, estiguem “com a casa”. I res millor que fornejar una coca de iogurt perquè el pis o la casa facin olor de llar.

Quan la vida encara era fàcil i normal, de fet fa tot just una setmana, dimarts passat, vam fer una reunió per seguir parlant de l’espectacle que es faria el dia de Sant Jordi. Aquest any el tema era la caiguda del mur de Berlín i una qüestió que s’anava repetint per escenificar d’una manera o altra era la separació d’aquelles parelles que havien quedat a banda i banda del mur.

I m’ha donat per pensar en quantes parelles estaran separades pel coronavirus… No sé… a quanta gent el confinament l’ha enganxat en diferents llocs geogràfics? Quantes parelles que no conviuen estan aïllades cadascuna a casa seva? Quantes parelles adolescents s’han hagut de separar de cop i estan desesperades i fent pagar als pares el seu patiment? Quantes parelles han decidit començar a viure junts en aquests dies de confinament? (mala idea, per cert…). Quantes històries dolces hauran quedat tocades per aquest gir dràstic dels esdeveniments?

Per sort, amb tanta tecnolgia, sempre hi haurà una manera o una altra per enviar-se paraules d’amor.

Bescuit de llimona i pinyons

Espero que el 2017 us estigui provant molt i molt bé.

Jo de moment no m’he fet gaires propòsits… ja els aniré pensant quan arribi el moment, ja que, en definitiva, crec que tots els dies són adequats si els propòsits que ens plantegem són bons i aconseguim fer-los realitat, que això ja costa més…

Diria que em proposo tenir més actualitzat el blog però la veritat és que no prometo res…

Coca de iogurt amb llimona

S’apropa final de curs. La temperatura d’aquestes últimes setmanes podria despistar una mica, però només cal observar-me  per ser conscient que estem a la recta final d’un nou curs. L’aspecte seria més o menys aquest:

Cada cop que veig el dibuix ric! El problema és que començo a riure normal i acabo amb riure esquizofrènic dels nervis acumulats! Sigui com sigui, millor agafar-s’ho en conya!

Bé, anem al que importa…

Aquesta coca és un gran misteri per mi.

És increïblement fàcil. Aquesta és de llimona però és boníssima en qualsevol de les versions que es facin.

 

Però… encara que seguim la mateixa recepta, amb els mateixos ingredients… encara no n’he tastat dues d’iguals! A cadascú li queda diferent. Per mi és la prova definitiva que la persona que cuina hi fa molt, i que cuinar amb amor, es nota!