Arròs semi integral amb shiitake i xips de moniato

Com han anat a aquestes vacances? Ets del meravellós club del…” quan passi l’estiu començo a menjar millor?” Aquest plat et pot ajudar!

L’arròs integral aporta molts més nutrients i més fibra que l’arròs blanc, però costa molt més de cuinar i això fa que a molta gent li costi introduir-lo de manera habitual a la dieta.

m

Podem arribar a un equilibri amb l’arròs semi integral. Manté més fibra i nutrients que no pas l’arròs blanc, i el mètode de cocció és força similar. Només calen uns minutets més.

Continua llegint

Anuncis

Cous cous de blat de moro i arròs amb verdures i feta

Tot i que no acostumo a menjar cous cous gaire sovint, s’ha de reconèixer que és rapidíssim de fer i molt net de preparar. Quasi no s’embruta res!

c7

I es pot barrejar amb qualsevol cosa que ens hagi sobrat del dia abans.

Per canviar una mica, vaig voler provar un cous cous de blat de moro i arròs. Ideal per les persones que tenen problemes amb el gluten. I pels que no, també va bé canviar una mica el que mengem sempre. I a més a més, està molt bo!

c9

I amb què ho vaig barrejar? Doncs tomàquets, ceba i albergínia al forn, amb formatge feta i alfàbrega.

c6

Continua llegint

Quinoa amb verdures i salsa al pesto

Fa unes setmanes ens va tocar un cap de setmana a Andorra. Què bé!!!! Mai ens toca res!!

a1

I aquest cap de setmana va ser l’escollit. Un cop vam aconseguir travessar la frontera (després d’una hora de cua) i  arribar a Soldeu, tot va ser perfecte. Tranquil·litat, poc fred, bon dinar, una passejadeta de tarda, relax, veure el 5-1 del Barça amb unes cervesetes fresques i un bon entrepà, dormir en un llit gegant, esmorzar de campionat, petita excursió preciosa i agradable…

a2 i llavors… vaig relliscar amb una pedra molla, vaig intentar no caure regirant el cos, vaig tornar a ensopegar i vaig acabar caient igualment. I allà estirada panxa amunt (sort de la motxilla) ja vaig veure que:

1- Havia tingut molta sort perquè no m’havia donat cap cop xungo al cap ni m’havia fet res greu.

2- L’hòstia portaria conseqüències… em feia bastant mal el genoll…

Un cop passat l’ensurt vaig veure que podia caminar, encara que fos coixa, i vaig poder baixar lentament però sense més problemes. Segons com posava el peu el genoll em feia mal, però era normal després del cop i tot plegat.

 Aquí abans de la caiguda…. jo tan feliç… a3

Ja a casa, amb el genoll en fred, em vaig adonar que em feia força mal al girar-lo, i aquest matí seguia igual… Així que cap al metge, genoll embenat, menisc una mica tocat, repòs…  Em podien haver fet una radiografia però es veu que no hi ha diners… Doncs res, a veure si millora sol en dos o tres dies i sinó ja ens preocuparem més.

Però com diu sempre la meva sogra, que “no hay mal que por bien no venga”, aprofito per posar al dia el blog que se m’acumulen les receptes!quinoa

Com veieu, la recepta d’avui és molt fàcil, però molt saludable, nutritiva i molt bona!!! Us la recomano  de debò. La salsa al pesto li dóna un toc encara més bo, però en podeu prescindir. jo en vaig posar perquè en tenia a casa i em va agradar moltíssim la combinació.

quinoa 2

Doncs apa, a cuidar-se i a menjar bé, que la caiguda segur que va ser un càstig diví per haver menjat beicon i ous al buffet de l’esmorzar (i croissants, i un xuxo, i formatge i… )

Continua llegint

Hamburgueses de mill amb espinacs i formatge de cabra

Amb aquesta recepta i l’hamburguesa pija vam acabar el curs d’hamburgueses. Curs en què m’ho he passat molt bé fent tàndem amb la Loraine, hem rigut cuinant i hem conegut a gent maquíssima.

Per aquesta hamburguesa aprofitarem el plat de l’altre dia d’espinacs amb xampinyons. Com que les hamburgueses de mill no congelen massa bé, una opció és fer el sofregidet de verdures i congelar-lo. Així el dia que es vulguin fer les hamburgueses tenim més de mitja feina feta.

El formatge de cabra li dóna el toc perfecte, no us l’oblideu!!

Molt recomanables. Les repetiré segur!
hm2

hm1

Continua llegint

Sofregit de mongetes blanques amb quinoa

Aquest Nadal vam estar a Jordània.

j5

I tenien calçots!!!

j6

Hi vam estar 10 dies, i els 4 últims els vam passar al desert de Wadi Rum. Var ser fantàstic!

j7

Cada dia fèiem activitats diferents amb el nostre guia, i quan arribava l’hora de dinar… paràvem, arreplegàvem una mica de llenya, i el bon home ens preparava un dinar senzill però boníssim! Bàsicament, hummus i puré d’albergínia, amanida de cogombre, tomàquet i salsa de iogurt amb oli d’oliva i també ens feia una mena de sofregit amb ceba, tomàquet, tonyina i mongetes, que després menjàvem amb pa de pita.

j3
j1

I l’altre dia ens va venir al cap! Així que em va faltar temps per posar-m’hi. Com a cereal, en comptes del pa de pita, ho vaig acompanyar amb quinoa.

q3

q2
Continua llegint

Hamburgueses i croquetes de mill amb bledes i pastanaga

M’agraden molt Els Amics de les Arts i acaben de treure nou disc. M’acostuma a passar que he d’escoltar el disc uns quants cops fins que li acabo d’agafar el punt. A partir de cert moment ja m’encanten totes les cançons sense excepció. En aquest, però, tot i que la música és bastant alegre, hi ha moltes lletres que em fan venir ganes de llançar-me per un pont. Però així i tot… també comencen a encantar-me.

h3

Per exemple, n’hi ha una, El mite de Prometeu, que comença prou bé. Un trencament on ell li desitja el bo i  millor de cara al futur a ella. I dius, que maco el noi, mira…!! Fins que de cop…

“Que et miris al mirall sentint-te afortunada.

Que et diguis “sóc feliç” i llavors que ho perdis tot.

Ei! Ara què tal? Oi que fa mal? Oi que fa mal?

Que caiguin, sense pietat, les deu plagues d’Egipte sobre el teu cap.

Que t’intentis amagar. Que t’acabin delatant.

Que els Déus, els vells i els nous, t’agafin mania. Que tinguis por.

Que el mite de Prometeu t’il·lustri de cap a peus.

Que quan no puguis més, albiris l’esperança que em cridis des de lluny però no ho facis prou fort.”

Hòstia quin mal rotllo!!!!!!!!!!!!!!! Amb el mite de Prometeu s’han passat! Que et desitgin que una àliga se’t cruspeixi el fetge de dia però que de nit se’t regeneri per continuar fent…

h4

La veritat és que la mitologia grega i romana sempre m’ha agradat. I el mite de Prometeu estaria entre els meus preferits. Justament a Igualada tenim una escultura, obra d’en Josep Campeny, d’en Prometeu lligat i patint, mentre l’àliga li devora el fetge.

c1

I anant de cara a barraca, avui tenim unes altres hamburgueses/croquetes vegetals. Boníssimes!!!

c2Tant la versió croqueta com la versió hamburguesa són genials. Les croquetes són fregidetes, i és clar… una mica més saboroses, però vaja, l’hamburguesa també ha entrat al top 10 (o top 100… perquè només 10…) de les receptes del dia a dia.

c3Per rematar el tema, també us porto els troncs de bledes arrebossats. Per posar els ulls en blanc de bons!

b1

I el cert, és que potser sí que hi ha algú a qui li diria…” Et desitjo que el mite de Prometeu, t’il·lustri de cap a peus”.  Amb amor…
Continua llegint