Molts diumenges d’hivern, sobretot aquells en què els dies són tan curts, sap greu malbaratar la millor estona de sol, que coincideix amb l’hora de dinar. Entre la 1 i quarts de 4.
Alguns dies feia un sol esplèndid, d’aquells que criden a sortir de casa i passejar pel camp, però en acabat de dinar, per molt que fos d’hora i quasi ni prengués el cafè, un cop a fora, el sol començava a anar caient i ja no era el mateix. Ja no brillava ni escalfava amb la mateixa alegria. I això, al desembre i al gener es nota força.
Així que de vegades la solució és ben fàcil, agafar quatre coses i dinar a l’aire lliure. L’últim dia que vam fer això ens vam endur un cous cous ràpid que ens va arreglar el dinar. De fet, ens el va arreglar aquell dia i ens l’arregla molts d’altres.
I amb el nostre cous cous i unes taronges vam pujar al parc eòlic de Rubió, des d’on pots gaudir d’unes bones vistes de la conca d’Òdena i de Montserrat i d’aquest sol que a l’hivern tanta vida dona!
Cuina Amor i Ciència 