Mini patates al romaní

Heus aquí un altre exemple del ja tan conegut “culo veo,  culo quiero”.

Vaig anar a comprar… i vaig veure unes patates tan minis i tan mones, que me’n vaig endur un grapat. I com que quan les vaig veure la imatge que em va aparèixer va ser d’unes patates al romaní, i el gust de romaní ja m’inundava la boca… doncs també em vaig endur un sobre de romaní, per si les mosques a casa no n’hi havia.
Jo abans tenia romaní plantat. Però fins i tot el romaní se’m mor… De totes maneres acostumo a tenir-ne a casa, però ves… que en vaig comprar. I sort! perquè aquest era un d’aquells cops que a casa no n’hi havia.

Col de cabdell amb pernil

Repollo, la col de cabdell és el “repollo”.

Que no sé què ha estat pitjor, si saber com es deia repollo en català, que he hagut de buscar el nom científic i tot i així m’ha costat el meu temps…, o evitar entrar a l’espiral de pensament de: “repollo?? perquè una col es diu RE-POLLO?  “volver a ser pollo”? perquè una col s’hauria de dir tornar-a-ser-pollastre??” O el “re” és en plan èmfasi, com si dius que ets la repera?? Però emfatitzar ser pollo quan ets una col… tampoc té molt sentit…  En fi… que després d’estar 5 minuts al sofà amb les cames creuades, les mans a les orelles i movent-me davant i darrere pensant en el nom de “repollo”, he recuperat la dignitat i he fet el dinar.

I  no,  no sabia que aquesta col es diu “col de cabdell”, o més concretament, “col de cabdell blanc”, perquè de cols de cabdell a part de la blanca també està l’arrissada i la vermella, o col llombarda.

Aquesta sí que me la conec, i no perquè m’agradi, però a classe juguem molt amb el suc de col llombarda perquè és un indicador de pH natural fantàstic, que canvia a color vermell, verd, blau… molt divertit, molt maco, baratet i gens perillós… si no tenim en compte la pudor que queda al laboratori cortesia del suc de col…

En realitat la pregunta interessant seria: “Per què menjo “repollo”, que no sé ni com es deia perquè mai m’ha interessat?” Doncs perquè un dia vaig veure una recepta de “repollo frito con jamón”, i com que feia bona pinta… Sí, jo sóc així…

I hosti! Doncs no estava malament! Així que per si també us passa allò de “culo veo culo quiero”, aquí us deixo la recepta!

Cigrons amb botifarra del perol

Tenint en compte com de poc m’apassionen les llegums encara em sorprén la quantitat de receptes de llegums que publico. I és que intentar-ho ho intento! I em menjo molt de gust aquests plats, però… on s’hi posi la pasta o l’arròs…!

Total, que per intentar-ho un cop més vaig fer aquests cigrons, que així sí que m’agraden! Tant que a l’hivern és un plat recurrent. La botifarra del perol és la clau! Però sinó qualsevol botifarra també deu fer el fet.

¡Mario! ¡Qué te dije que te saludaría! con platos como este podemos ir tosiendo toda la tarde… jajajajajajaja! ¡Un beso para ti y para Carmen!

Bescuit de taronja i xocolata

Quin cap de setmana tan perfecte! Fred, pluja i fins i tot alguna volva de neu ben aprop!

Ja tocava! En previsió, divendres ja vaig comprar coses per cuinar, i el mateix divendres vaig fer aquesta coca. Avui ja no en queda…

Té un gust intens a taronja i queda molt esponjós!

Mongetes azuki amb arròs

Avui un plat nou que no havia fet mai.

Tenia un pot de mongetes azuki ecològiques, ja cuites. Havia llegit que eren tan estupendes per tantes coses i… són el que s’utilitza per elaborar els dolços japonesos Dorayaki (els pastissets del Doraemon!).

I avui les he estrenat, amb un plat senzill. No sóc molt amant dels llegums jo, així que sempre prefereixo altres menjars, però m’han sorprés i agradat suficient per a repetir diverses vegades i introduir-les a la meva alimentació habitual.

Bescuit de xocolata i nous

Un bescuit. Per esmorzar, per berenar…. per repassar mates…