Les últimes vegades que havia fet una empanada vaig fer la massa jo mateixa. Però aquest cop no. Així és encara més fàcil, ràpida i apta per a tots els públics. També es pot fer amb pasta de full.
Si voleu fer la massa digueu-m’ho i us donaré la recepta, o en busqueu una de tantes que corren per internet.
Per fi comença a notar-se la tardor. Abans era l’estació de l’any que més m’agradava. Segurament encara ho és, però cada cop triga més a arribar i és més curta.
A la tardor sembla que tot torni a posar-se a lloc. Torno a recuperar hàbits i horaris que a l’estiu desapareixen, la temperatura és agradable, i gaudeixo dels primers freds recuperant l’agradable sensació de tapar-me amb una jaqueteta o un simple mocador. Amb això n’hi ha prou per tornar a estar bé, no com a l’estiu que ja no saps què fer per no suar.
La durada dels dies i les nits és més equilibrada. Ni tantes hores de llum com a l’estiu, ni nits tan llargues com a l’hivern. Que hi hagi menys hores de llum em fa valorar-les i voler aprofitar-les millor, i que a les 7 de la tarda comenci a fer-se fosc fa que tingui més ganes de gaudir de casa meva, de cuinar, de llegir escoltant música, de veure una pel·lícula tapada amb una manteta al sofà…
I arriben les carabasses, les castanyes i moniatos, les carxofes, les mandarines!!! (Oh les mandarines!!!) I les ganes de tornar a menjar cremes, pures, sopes…
I és per això que avui m’acomiado de l’estiu amb una recepta una mica més estiuenca. Fàcil, fàcil! Com sempre!
Cuina Amor i Ciència 