Ja fa dies que va començar la tardor però no ha estat fins avui que hem preparat la nostra panera de la tardor amb la petita de la casa.
I ja de pas m’he animat a fer un bescuit amb aromes que recorden els dies més curts de l’any.
Especiat, flonjo i humit, és deliciós!
Amb aquesta calor el pa queda sec en hores, i l’altre dia em vaig despistar i una barra acabada de comprar em va quedar ben seca!
Quan ja anava a llençar-la, vaig pensar…Púding!!!
Són unes postres (o esmorzar o berenar) ben senzilles i ràpides de fer, i tunejat amb xocolata, no està gens malament!
Si no hagués estat per la Marta, una companya de feina, no haguria fet aquesta entrada.
Ha estat malalta de la panxa, i aquest matí xerrant per whatsapp em deia que si no menja arrosset o pa, la resta de menjar encara no se li posa bé.
L’any passat jo em vaig trobar en una situació semblant que se’m va allargar força temps, i va ser quan vaig començar a esmorzar aquest arròs. Se’m posava bé, em treia la gana durant moltes hores, no tenia pujades i baixades d’energia típiques dels esmorzars amb sucres… Em va anar tan bé que quan ja vaig estar recuperada, vaig continuar esmorzant així uns quants dies a la setmana. No sempre amb arròs. També mill, blat sarraí, quinoa… I ara ja no sóc l’única de casa que esmorza així!
Quan aquest matí li he comentat i m’ha demanat que si ho trobaria al blog, he pensat que aprofitant que avui en faria per tenir esmorzars aquesta setmana, ho podria penjar per ella i per donar-vos idees d’esmorzars diferents. 
Així que Marta, espero que et recuperis molt aviat, que tenim un dinar pendent!
Continua llegint
Tinc predilecció pels pastissos de pastanaga especiats.
Canyella, gingebre, nou moscada…
Aquí al blog ja en vaig publicar un (Coca de pastanaga) És molt bo aquest!… Però en volia fer un encara més especiat,i amb panses i nous. I aquí està!
Per rematar-ho, l’he acompanyat del típic frosting dels carrot cakes que trobem a la majoria de llocs, i ja fem festa grossa!
He de dir que n’he fet tres…
Un del que ja no queden ni les molles…
Un altre per l’aniversari del David, que el dugui a la feina.
I un altre que, guarnit i tot, l’he congelat per una altra ocasió. Ja sabeu que congelen molt bé els pastissos d’aquest tipus. Amb frosting no ho he provat mai, però crec que també. Igual que congelo tiramisú, que té una crema de formatge i queda genial, crec que aquest frosting també. I si no ja us ho diré quan el mengi! (1 mes després… ja me l’he menjat! Queda bé! Els podeu congelar guarnit i tot!)
Continua llegint
Ostres! Ahir vaig adonar-me que últimament només publicava coses salades! Així que vaig decidir posar-hi remei…
Aquesta coca m’encanta!
Recordo que la primera vegada que la vaig fer, deu fer ja uns 7 anys, va ser perquè una amiga em va comentar que havia tastat un pastís de pastanaga i em va cridar l’atenció.
De totes les receptes que hi ha, vaig triar una semblant a aquesta.
Dic semblant perquè crec que la original duia ametlles i menys pastanaga. I a més feia batre els rovells a punt de neu.
Jo l’ha vaig anar canviant i ara sempre la faig així. És com més m’agrada. Sempre surt bé i és tendre i esponjosa. La pastanaga fa que quedi molt melosa i humida. Una delícia!
Continua llegint
Cuina Amor i Ciència 