Pollastre a la cassola

Un pollastre fàcil però ben bo. Això sí, d’aquells plats que s’han de fer amb paciència perquè volen xup-xup al foc!

Ingredients:

• 1 pollastre i mig
• 1 cabeça d’alls
• 4 cebes grosses
• Un grapat d’ametlles torrades
• 1 tassa de cafè de moscatell
• 1 ramet de farigola
• 1 fulla de llaurer
• Oli d’oliva verge extra
• Pebre i sal
• 2 cullerades de pols de ceps (opcional)
• Brou de pollastre

Procediment:

1. Salpebrar el pollastre. Cobrir el cul de la cassola amb oli i fregir el pollastre a trossos no gaire grans. Que quedi daurat per tots cantons però sense coure’s del tot.
2. Treure i reservar el pollastre.
3. Tallar la cabeça d’alls per la meitat.
4. Tallar les cebes a trossos no gaire grans.
5. Sofregir la ceba i la cabeça d’alls. Afegir una mica més de sal.
6. Quan la ceba ja sigui rossa, tornar a afegir el pollastre. Afegir el moscatell, la farigola i el llaurer, i la pols de ceps. Cobrir-ho tot amb brou de pollastre i rectificar de sal.
7. Deixar fent xup-xup a foc molt lent. Quan el líquid s’hagi reduït una mica, afegir les ametlles torrades a trossos petits.
8. Apagar el foc quan el pollastre quedi al punt que us agradi. Ha de quedar poc líquid però vigilar no quedi ressec o es cremi.

Pollastre rostit amb prunes i pinyons

Hola!!! He tornat!!! Ara ja fa molt que no escrivia res, però la veritat és que ni tan sols tenia receptes pendents. És a dir, fa molt que no cuino res nou. De fet no cuino gaire, i a més a més… em vaig casar i he estat de viatge!!

Però ara que ja torno a la rutina engeguem de nou! I sí… teniu raó… aquest no seria un plat ben bé d’estiu… ni d'”operación biquini” (no passa ni per “operación bañador estampado”).
Però mira, em venia de gust. És molt molt senzill. Això sí, allò de cuinar amb amor, aquí se n’ha de posar molt. Amor i paciència. Jo vaig trigar unes 2 hores i mitja en total. Per mi és la gràcia, que vagi confitant a foc lent.

De vegades hi faig una mica de picada. De vegades hi poso un raig de conyac o de vi. De vegades i poso all. Però la veritat que crec que com més m’agrada és així, amb els ingredients bàsics.  I mireu quin color ha agafat l’oli!! Una passada! I a sucar-hi pa!!

Mandonguilles de xai amb curry i poma

Estic escrivint això amb la bata d’hivern…

Potser sóc una mica exagerada, o estic destemperada, però coi… és que fa fresqueta! Què passa aquest any? A mi ja em sembla ve que trigui en arribar la calor, però després que no es quedi més del compte, que em veig a finals de Novembre amb màniga curta!

En fi… que ja fa temps que volia fer unes mandonguilles de xai.

Finalment em vaig decidir per combinar-les amb poma i curry. Boníssim!

A més les vaig acompanyar amb arròs basmati, que és molt aromàtic. Tot un encert. Molt recomanable!

Llom amb llet

Potser no és el plat que faci més bona pinta del món… Però us asseguro que és boníssim i molt fàcil de fer.

El llom queda molt tendra, i per la salsa… prepareu pa que val la pena!

I canviant de tema… m’acaben d’explicar un acudit boníssim! Ja que el blog es diu Cuina, amor i CIÈNCIA… allà va:

Per què un fotó no pot fer pizza? Perquè no té massa! Boníssim! Aix… si de frikis n’està el món ple…

Pollastre macerat amb salsa de iogurt

Ahir vaig tenir un petit accident per culpa d’un poll de mallerenga… i de que no vigilo on poso els peus.

En venjança, la recepta d’avui és d’un bitxo amb plomes: pollastre macerat. Bo, fàcil, ràpid, saborós i poques calories.

La recepta me la va passar la Diana! Merci! Per tot!!!

Mini hamburgueses casolanes amb curry

Tot va començar quan vaig anar a comprar i de manera inesperada… Vaig veure uns panets per mini hamburgueses!

Ja no hi havia marxa enrere! Volia fer mini hamburgueses pels mini panets!

Les hamburgueses fetes a casa són genials perquè les pots fer al teu gust, amb les espècies que prefereixis. Jo vaig voler fer servir curry i canyella, que donen un gust diferent i fantàstic a les hamburgueses habituals.

Tires de pollastre al curry arrebossades amb ametlles

Oh!!!! Avui és 13 de Març (l’aniversari de la meva mare, per cert… FELICITATS!!) i… ha nevat!!!

Que maco és que nevi eh! Llàstima que ha estat poca estoneta, però l’hivern, al què li queden els dies comptats, ha volgut acomiadar-se d’una manera especial.

Avui… Tires de pollastre al curry!!! Val a dir que si no us agrada el curry, les podeu fer igual però sense curry ves…

A mi m’agrada força però l’utilitzo poc…

Aquestes tires de pollastre em van agradar molt!!!! Però he de dir que s’han de menjar acabades de fer! Com que hi ha dies que dino fora, me’n vaig endur pel dia següent i a veure, es podien menjar, i barrejades amb gana tot és bo…, però no era el mateix, perquè ja no estaven cruixents, l’ametlla s’havia estovat i… en fi, que ja sabeu, els arrebossats millor acabats de fer sempre!!

I mireu… us diré un secret… Les quantitats que he posat són orientatives. No sé molt bé que vaig posar jo. Que cadascú ho faci al seu gust. Us agrada més l’all? o el pebre? o el curry? o no teniu pebre vermell? Cap problema!!! Aquí està la gràcia! que tothom es faci la recepta seva!

Bon profit!
 

Hamburguesa pija

I a què ve aquesta fotografia??? Ara cuino vambes??? Doncs no! Però per fi puc tornar a anar a córrer!

La història és curiosa… Jo sempre he dit que córrer és de covards. Bàsicament perquè era incapaç de córrer 100 m i no morir en l’intent.

Ja ho havia provat alguna vegada, però no li acabava de trobar el què. Em cansava molt… Hahahahaha! Es tracta d’això,oi? Ja, però és que jo em cansava molt, i molt ràpid. I indispensablement necessitava córrer escoltant música.

Però aquest setembre passat, va arribar un dia… no sé, un dia diferent. I vaig sentir la necessitat de córrer, de córrer lluny. Potser justament per això, perquè córrer és de covards, que jo vaig començar.

I de cop, podia córrer 20 minuts, i 30 i 40 i 50 i UNA HORA seguida! A poc a poc, no us penseu… però podia!! I res de música. Només córrer i córrer i córrer. I llavors em vaig lesionar. Em vaig emocionar massa suposo…

La qüestió és que he fet bondat i un mes i mig després, puc tornar a començar.

Per l’ocasió, estreno vambes i… nova recepta!

Aquesta hamburguesa (de dificultat enorme, com veureu…) la vaig veure fa molt de temps (Falsarius Chef) , i sempre la tenia rondant pel cap, però no m’havia decidit.

Finalment, per aprofitar una massa brisa que tenia rondant per la nevera, vaig provar-la i no està gens malament!