Ahir va ser dijous gras o dijous llarder.
Aquest any m’ha agafat una mica a contrapeu, i just ahir anava a comprar llardons per fer una coca de llardons com l’any passat, però vaig fer tard i només en tenien un grapat. De botifarra d’ou sí que n’hi havia! Així que per fer més festa, aquest any en comptes de menjar-la amb pa amb tomàquet, la vaig transformar en una truita amb ceba i camagrocs. Mmmmmm!!! La ceba li donava el puntet fantàstic…!
Tinc tant mal de gola avui… Quina merda eh! És que ja no és parlar o no parlar, que avui sóc més aviat garrepa en paraules (segur que n’hi ha que estan contents! Llàstima que no fos ahir, que amb les preavaluacions sempre anem tard perquè ens enrotllem com a persianes…!), sinó que cada cop que he de tragar saliva m’he de preparar psicològicament perquè no em caigui la llàgrima…
I ja tinc pànic a què arribi la nit, perquè aquesta m’anava despertant cada 2 x 3 del mal que em feia la gola, i cada cop la tenia més resseca, i més mal…
En fi, que com que queixar-me en veu alta em fa mal, em queixo per escrit i demano públicament al meu mal de gola que es retiri elegantment. Ja se sap que si no et volen, el millor és marxar amb dignitat.
Si us agrada el gust amarg de les endívies aquest és el vostre plat, perquè al bullir-les encara es potencia més aquest sabor.
Continua llegint
No per fàcil és menys bo el dinar…
Ja fa temps vaig anar amb la meva amiga de l’institut, la Mireia, a Canet de Mar. I vam entrar a una botiga de menjar moníssima.
Em vaig endur un paquet de pasta de colors i algun dia n’havia de fer alguna cosa. Doncs aquí està! Pasta amb salsa de formatge
No sé com encara no havia posat un pastís de formatge…
De pastissos de formatge en faig tres o quatre diferents, aquest n’és un. De vegades, aquest mateix el faig al microones, caramel·litzant el motllo primer, i al volcar-lo queda amb l’aspecte d’un flam, sense base de galeta ni melmelada.
Altres vegades, amb la mateixa recepta, canvio el Philadelphia per mató.
I les altres versions ja són canviant massa coses per a resumir-les aquí.
Sigui com sigui, dels pastissos més fàcils de fer: batre-ho tot i al forn!
Continua llegint
Avui he xerrat tant que és com si hagués quedat sense paraules…
Així que anirem al gra… Púding d’espincs. Fàcil i bo!
Per cert, avui és Santa Eulàlia!
Els bolets shiitake són molt gustosos i amb poca cosa més podem fer un arròs molt saborós.
Originaris de la Xina, allà són considerats com un aliment miraculós. La llista de propietats que se’ls atribueix és llarga i interessant, entre altres coses enforteix el sistema immunològic, actuant com a un potent antiviral y antibacterià, és antioxidant, ajuda significativament a reduir el colesterol, conté uns enzims (pepsina i tripsina) que afavoreixen la digestió, contenen el doble de fibra que els xampinyons i, entre d’altres, tenen vitamina D i B12. La vitamina D és necessària per poder assimilar el calci, i la B12 només es troba en carn, peixos i ous, i això fa que en dietes veganes s’hagi de tenir en compte la manera d’incorporar B12 a la dieta, moltes vegades en forma de suplements.
Sigui com sigui, m’agraden molt i últimament els faig servir força. Si no els heu tastat mai, us animo a fer-ho!
Avui tornant a casa he vist que els camps comencen a estar molt verds. Potser ja fa dies que ho estan però avui ha estat quan m’ha cridat l’atenció
Abans m’agradava molt la tardor. Encara m’agrada, però potser ara el meu moment de l’any preferit és ara: encara fa fred però comencen a allargar-se els dies i els camps es tenyeixen de verd, però tot i així encara hi ha possibilitats d’una nevadeta, si més no a les muntanyes del voltant.
I com continua fent fred, les sopes, cremes i purés vénen de gust a totes hores. Aquesta és de mongeta blanca. Queda molt fina, i de nou… una altra manera de menjar llegums!
Cuina Amor i Ciència 